Perpinyà s’indigna contra la censura de la immersió
Milers de persones es manifesten, també en altres indrets, contra la sentència del Constitucional francès
S’oposen a la censura dels articles més ambiciosos de la llei sobre llengües regionals
La sentència del Constitucional francès contra la nova llei dels idiomes locals ha indignat la Catalunya del Nord i la resta de territoris afectats. Unes 1.500 persones van manifestar-se, ahir a primera hora de la tarda a Perpinyà, contra la supressió de l’aprenentatge en immersió lingüística en català a les escoles públiques franceses. Uns quants milers de persones van protestar arreu de l’Estat francès, des de Lilla (nord) fins a Niça (Occitània), passant per Guingamp (Bretanya) i Baiona (País Basc), contra la sentència del Consell Constitucional, que el 21 de maig va censurar dos dels articles més ambiciosos de la nova legislació sobre les llengües regionals.
A Perpinyà, la protesta va començar a la plaça Catalunya i va concloure a la del Castellet. Darrere pancartes amb missatges de Defensem la llengua i Perquè visquin les nostres llengües, centenars de persones van recórrer el centre per expressar el seu malestar. Entre elles es trobaven defensors històrics del català a la Catalunya del Nord i integrants de les seccions locals de l’ANC, Òmnium i la Plataforma per la Llengua i d’escoles associatives com ara Arrels i La Bressola, que se senten amenaçades per la sentència del Constitucional, tot i que aquesta afecta els centres públics.
També van participar-hi diferents polítics del Principat —com ara Laura Borràs, Quim Torra i la flamant consellera Gemma Geis— i de la Catalunya del Nord, per exemple, Nicolas Garcia, batlle d’Elna i vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals. “És lamentable la pulsió que senten els grans estats per no reconèixer-se en la seva riquesa i diversitat lingüística. Les llengües no han de ser als tribunals. Les llengües han de ser a les escoles”, va assegurar la presidenta del Parlament català, en unes declaracions al 3/24.
A més de Perpinyà, van celebrar-se manifestacions en nombroses localitats, com ara Colmar (en defensa de l’alsacià), Llemotges i Valença (per l’occità), Lo Mont de Marçan (pel gascó) i Bastia, a l’illa de Còrsega (pel cors). Les més importants van tenir lloc a Guingamp i Baiona, on van concentrar-se uns quants milers de persones. Tota una mostra de la diversitat lingüística dels territoris francesos, malgrat els obstacles de l’Estat i un nombre de parlants que minva i cada vegada més envellit. “Avui, les nostres llengües estan més amenaçades que mai en la seva existència, després de la decisió del Consell Constitucional de prohibir l’ensenyament per immersió”, lamentava en un comunicat el col·lectiu Pour que Vivent Nos Langues, que va convocar les protestes.
Gràcies a la pressió d’associacions locals, l’Assemblée Nationale va aprovar, a l’abril, la primera llei que promou els idiomes locals en la història de la Cinquena República. Tanmateix, uns 60 diputats, la majoria del partit del president Emmanuel Macron, van presentar un recurs d’inconstitucionalitat. L’equivalent francès del Tribunal Constitucional va tombar dos dels articles més ambiciosos: el que autoritzava l’aprenentatge en immersió lingüística a les escoles públiques i el que permetia l’ús en el registre civil de signes diacrítics que no existeixin en francès.
Escoles associatives
Després del malestar provocat per la sentència, Macron va defensar, dimecres, que aquesta no afectarà les escoles associatives i privades que aposten per la immersió lingüística. El primer ministre, Jean Castex, exalcalde de Prada, va anunciar la creació d’una comissió parlamentària per estudiar la situació. Uns anuncis que no contradiuen la decisió del Constitucional, però que intenten calmar la indignació poques setmanes abans de les eleccions regionals a l’Estat francès.
Reunió a Perpinyà del Pacte Nacional per la Llengua
Entre els manifestants hi havia la diputada de la CUP Dolors Sabater, i altres integrants del partit, que va fer la petició al nou govern de la Generalitat perquè la primera reunió pel Pacte Nacional per la Llengua es faci a l’escola pública Arrels de la capital de la Catalunya del Nord i així és visibilitzi la unitat lingüística dels Països Catalans. “Volem que sigui aquí i que serveixi com un gest de compromís”, va assegurar. Va lamentar que l’agressió és ara a la Catalunya del Nord per part de l’Estat francès, “però sota l’Estat espanyol, la llengua és amenaçada arreu del territori”.
Per la seva banda, la diputada al Congrés d’ERC Montse Bassa, que també hi va assistir, així com altres càrrecs i militants del partit, va reclamar la necessitat de “defensar el dret d’educar en català”. “Per més Suprems i Constitucionals que hi hagi, nosaltres sempre serem al peu del canó”, va reblar. La diputada, en una piulada, hi va afegir que “només hi ha un camí que garanteixi la supervivència de la nostra llengua: República Catalana i independència dels Països Catalans”.
El president de l’Associació La Bressola, Jean Sébastien Haydn, explicava el malestar entre les famílies que escolaritzen els seus fills en català: “És una lluita contra l’Estat francès. Han d’entendre que les llengües minoritàries són un patrimoni i part de la història d’aquest país.” La directora de l’escola pública Arrels de Perpinyà, Elena Gual, insistia en la necessitat de fer-se sentir, perquè “demà, pot ser que ens diguin que no podem ensenyar més en català”.