El TC, novament dividit, confirma el càstig als Jordis

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) va avançar ahir la reso­lució, sense el rao­na­ment de la sentència –una excepció feta norma–, en relació amb el recurs pre­sen­tat pels líders soci­als la tar­dor del 2017 Jordi Sànchez, lla­vors pre­si­dent de l’ANC, i Jordi Cui­xart, pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, als quals refusa donar empara, ja que con­si­dera encer­tada la con­demna de nou anys de presó pel delicte de sedició que els va impo­sar el Tri­bu­nal Suprem el 14 d’octu­bre del 2019, quan també va con­dem­nar els líders polítics. Cap sor­presa.

L’única bona nova per als inde­pen­den­tis­tes cata­lans és que, tal com va pas­sar amb els excon­se­llers Jordi Turull i Josep Rull, els magis­trats Juan Anto­nio Xiol i María Luisa Bala­guer han emès dos vots par­ti­cu­lars, que s’espera que siguin força crítics, com els pri­mers, i que seran vitals en els recur­sos que es pre­sen­ta­ran al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH). Pre­ci­sa­ment, el pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, que ja ha pas­sat 1.325 nits a la presó, va afir­mar ahir: “Els tri­bu­nals polítics mai no sor­pre­nen. Segui­rem uti­lit­zant la presó com a alta­veu de denúncia inter­na­ci­o­nal: anem a Estras­burg a acu­sar l’Estat.”

En el breu comu­ni­cat d’ahir, s’avança la part dis­po­si­tiva de la sentència, en la qual el TC com­par­teix el mateix rao­na­ment per als Jor­dis. Con­si­dera que “la con­ducta del recur­rent, en pro­moure l’opo­sició mate­rial a l’exe­cució poli­cial de les deci­si­ons del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i d’altres tri­bu­nals, no cons­ti­tu­eix cap exer­cici legítim dels drets i lli­ber­tats d’expressió ni de reunió, i que la seva con­demna penal, pel delicte de sedició, com­pleix amb les nor­mes cons­ti­tu­ci­o­nals”, i con­clou que “no obe­eix a una fina­li­tat espúria de per­se­cució o càstig per la seva posició política o ideològica” com denun­cien tots els inde­pen­den­tis­tes cata­lans.

S’hi pre­cisa que el ponent de la reso­lució de Jordi Sànchez –ara diri­gent de Junts– és el magis­trat San­ti­ago Martínez-Vares, men­tre que qui ha estat ponent i ha redac­tat la sentència de Cui­xart és el mateix pre­si­dent del TC, Juan José González Rivas.

En els pri­mers vots par­ti­cu­lars con­tra la dene­gació de l’empara a Rull i Turull, els magis­trats Xiol i Bala­guer con­si­de­ren que el Suprem va vul­ne­rar-los drets fona­men­tals i que les penes de presó impo­sa­des eren exces­si­ves. En les dues noves reso­lu­ci­ons del TC, que es faran públi­ques en els pro­pers dies, els dos vots par­ti­cu­lars hau­rien de ser encara més con­tun­dents que els pri­mers ja que Cui­xart i Sànchez no for­ma­ven part del govern català sinó de la soci­e­tat civil. Per a alguns juris­tes, el Suprem, amb la seva con­demna, va coar­tar els drets de mani­fes­tació i reunió, i fins i tot es va inter­pre­tar que qual­se­vol atu­rada d’un des­no­na­ment, en ser una ordre judi­cial, podia donar peu a l’acu­sació de sedició, cosa que va ser des­car­tada poste­ri­or­ment pel Tri­bu­nal Suprem.