Vendrell, Madí i Alay, derivats a l’Audiencia Nacional
El jutge de Barcelona accepta enviar set investigats del cas Volhov al jutge de Madrid que investiga Tsunami Democràtic en secret des de fa dos anys
L’exconseller d’ERC impulsava mobilitzacions
La investigació sobre els impulsors i gestors de la plataforma anònima Tsunami Democràtic, que va fer sortir al carrer gran part de la societat catalana contra la sentència del Tribunal Suprem als independentistes catalans, serà exclusiva de l’Audiencia Nacional, a Madrid. El titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha decidit inhibir-se de la investigació de Tsunami, que va transcendir el 28 d’octubre passat amb una vintena de detinguts que van quedar en llibertat. En concret, deriva a Madrid els considerats membres de l’estat major de l’1-O: l’empresari i exconseller d’ERC Xavier Vendrell; l’empresari i exdirigent de Convergència David Madí; l’empresari igualadí Oriol Soler, i el cap de gabinet de l’expresident Puigdemont, Josep Lluís Alay. També hi deriva l’informàtic Jaume Cabaní, que va fer alguns treballs a la seu de Waterloo; Marta Molina, professora i exregidora d’ERC a Sant Joan Despí, i Josep Campmajó, empresari i activista gironí.
En la providència, amb data de dimecres passat i coneguda ahir, el magistrat Aguirre només detalla que la Guàrdia Civil recopila ara els fets referents a Tsunami, que s’enviaran al jutjat central d’instrucció número 6 de Madrid, que té una causa secreta des de fa dos anys. El titular d’aquest jutjat, el magistrat Manuel García Castellón, fa uns mesos que va visitar el seu col·lega a Barcelona per demanar-li tota la causa, anomenada Volhov. El jutge Aguirre, però, només va acceptar inhibir-se dels fets de les mobilitzacions de Tsunami, no de la resta, que va des de suposats casos de corrupció fins a un possible finançament de l’independentisme a l’exterior. Així, Vendrell, Madí, Alay, Soler i la resta d’investigats tindran dues causes obertes: una a l’Audiencia Nacional i l’altra al jutjat de Barcelona, sobre actuacions del 2019.
El cas Volhov es farceix amb la intervenció judicial de trucades telefòniques a Vendrell i Madí, quan va aparèixer un àudio que l’exdirigent de CDC Víctor Terradellas havia guardat i en què els explica que tindran la col·laboració de dirigents russos per assolir la independència, amb l’aportació de 10.000 soldats si cal. Terradellas era i és investigat pel jutge Aguirre des del 2016 en una causa de la Diputació de Barcelona i la concessió de subvencions que podrien ser irregulars.
Paral·lelament a la providència de Tsunami, la Guàrdia Civil ha entregat un nou informe al magistrat, amb el buidatge d’un mòbil comissat a Vendrell en ser detingut, i en el qual es recullen missatges sobre els seus negocis a Amèrica Llatina, la gestió de residències per la Covid-19 (hi ha una peça secreta), i mobilitzacions independentistes. Hi parla amb consellers, tècnics, i fins i tot amb el líder de Foment Joan Rosell perquè “intercedís” a La Moncloa.
D’Escobar a Matagalls
Per exemple, en una de les 60 notes que hi ha s’explica que Vendrell plantejava que 20.000 independentistes es rellevessin setmanalment en una mobilització durant dos anys en acampades a les capitals europees per exigir la llibertat dels presos polítics i l’acceptació dels resultats de l’1-O. En aquest sentit, en uns missatges dies abans de la sentència del Suprem del 2019, Vendrell, amb el nom “Escobar”, es queixa a la dirigent d’ERC exiliada a Suïssa, Marta Rovira, que usa el nom de “Matagalls”, que cal anar tots a l’una, i “no tenir en contra l’estructura del partit”.
La Guàrdia Civil també va trobar al mòbil de Vendrell una fotografia d’una reunió virtual en què va participar, en una data no concretada, amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont; l’exvicepresident Oriol Junqueras; el líder d’Òmnium, Jordi Cuixart; la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, entre altres. I també hi ha un diagrama anònim que, amb les fases “preparar-nos”, “votar” i “culminar”, exposa possibilitats per proclamar la república catalana de forma pactada o unilateral, que s’ha interpretat com un full de ruta secret, malgrat que reflecteix recents acords entre ERC, Junts i la CUP.
LA XIFRA
El nou coronel debuta queixant-se de la vacunació
El nou cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, Pedro Antonio Pizarro de Medina, va prendre ahir possessió del càrrec recordant el que considera “discriminació” per part del govern de la Generalitat, tant per la vacunació dels agents com perquè l’hospital de campanya que es va proposar de fer a Sant Andreu de la Barca “fou rebutjat en plena pandèmia”. En un acte presidit per la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, i amb el director dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, com a màxim representant del govern, Pizarro va assegurar que els agents del seu cos representen “la diversitat”. “No fem política, apliquem la política de seguretat que el govern de la nació estima oportuna”, informa ACN. El coronel va admetre que els agents de la Guàrdia Civil estan ja gairebé tots vacunats com la resta de cossos policials de Catalunya, i no va fer cap referència al retard amb què la llista d’agents va ser enviada a Salut i que va ocasionar la lentitud en la seva immunitat. Per la seva banda, Cunillera va destacar l’actual coordinació entre els diversos cossos policials. El coronel dirigirà els 1.800 guàrdies civils de Barcelona. Entre els assistents no hi havia ningú de JxCat, ERC ni la CUP, que van declinar les invitacions. Sí que hi van anar la vicepresidenta del Parlament, Eva Granados; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Carlos Prieto; el vicepresident de la comissió de Defensa i Interior del Congrés, Paco Aranda, i el fiscal superior, Francisco Bañeres. També hi eren el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle; el diputat de Vox Ignacio Garriga, i els alcaldes de Sant Andreu i Badalona.
