La UE descarta expulsar Orbán

El club europeu refreda el debat que van obrir els Països Baixos sobre l’expulsió d’Hongria per la llei anti-LGTBIQ. Primer de tot, perquè no hi ha un mecanisme intern que permeti a la Unió Europea fer fora algun dels socis. Però, en segon lloc, tampoc hi ha intenció de fer-ho. I en aquesta organització intergovernamental tot es mou per interessos polítics.

Actuant en el seu rol habitual de policia dolent, el primer ministre holandès, Mark Rutte, va ensenyar la porta de sortida de la UE al seu homòleg hongarès, Viktor Orbán, durant la reunió d’alt nivell que han mantingut els líders europeus a Brussel·les en els darrers dos dies. “Amb aquesta llei, no tenen cabuda a la UE”, va dir dijous tan bon punt va arribar a la cimera.

El primer ministre portuguès, António Costa, s’hi va afegir ahir: “No hi som per obligació, sinó que vam demanar entrar-hi. No és acceptable que qui no comparteixi aquests valors formi part de la UE.” Tanmateix, la tònica general ahir va ser intentar rebaixar els ànims sense deixar de condemnar la discriminació que viu el col·lectiu de lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals i queers a Hongria.

El president francès, Emmanuel Macron, es va oposar a la idea de forçar Orbán a abandonar el bloc per haver prohibit parlar d’homosexualitat a les escoles. “No podem defensar geopolíticament que cal ampliar Europa i després parlar de l’expulsió d’un membre de seguida que tenim un problema”, es va queixar. Quan li van preguntar si l’Hongria d’Orbán té lloc a la UE, el president espanyol, Pedro Sánchez, també va alertar que és “perillós identificar el govern d’un país amb la seva societat”. “Molts hongaresos defensen els mateixos valors que jo he compartit amb altres líders europeus en la cimera”, va assegurar.

Tampoc Brussel·les va voler alimentar el debat de l’expulsió. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va apostar ahir per intentar “convèncer” els hongaresos que “la democràcia és el millor camí”. “A Hongria hi ha 10 milions de persones, són 10 milions de bones raons per les quals Hongria ha de continuar dins la UE”, va dir. De manera subtil, Brussel·les insta els hongaresos a votar algú altre que no sigui Orbán en les pròximes eleccions parlamentàries el 2022, tot i que el seu partit, el Fidesz, té un ampli suport i controla pràcticament el 60% de la cambra.

Amb tot, la UE segueix els canals existents per castigar els estats membres quan es porten malament. L’executiu europeu està en espera que Budapest respongui una primera carta en què li demana explicacions per la llei anti-LGTBIQ. “Emprendrem accions”, va avisar ahir Von der Leyen, que preveu portar Orbán als tribunals de la UE si no retira la llei.

Però no tots els socis secunden Von der Leyen. Excepte els bàltics, els països de l’Est s’han negat a enfrontar-se a Hongria per haver estigmatitzat el col·lectiu LGTBIQ. “Va ser una discussió difícil, però era necessari parlar d’això”, va admetre el president del Consell Europeu, Charles Michel, que va moderar la tensa reunió.

A part de la vulneració dels drets LGTBIQ a Hongria, l’altre gran tema que va dominar la reunió dels líders europeus va ser Rússia. També en aquesta qüestió es va notar la divisió est-oest del bloc. Macron i la cancellera alemanya, Angela Merkel, no van obtenir suport per a la seva proposta de convidar el president rus, Vladímir Putin, a una cimera europea i seguir així els passos del president dels Estats Units, Joe Biden.

Polònia, els bàltics, però també els Països Baixos s’oposen a “premiar” el Kremlin amb aquest tipus de trobada quan fa un mes Bielorússia, aliada de Moscou, obligava un avió comercial europeu a aterrar per poder detenir un periodista dissident. “No hi haurà trobades de la UE amb Rússia; la situació s’està deteriorant”, va defensar el president de Lituània, Gitanas Nauseda. Merkel, per la seva banda, va marxar de Brussel·les decebuda per la negativa dels socis europeus a parlar directament amb Putin. De fet, va recordar que molts d’ells tenen trobades amb el Kremlin de manera “bilateral”. “No veig l’avantatge que tothom ho faci bilateralment i la UE no estigui en condicions de mantenir diàlegs com aquests”, va recriminar la cancellera alemanya.