Biden ordena el segon atac contra grups proiranians a la frontera entre Síria i l’Iraq
Els bombardejos responen a diversos atacs contra interessos nord-americans
La tensió a la regió creix entre clams de venjança de les forces lleials a Teheran
Avions de l’exèrcit nord-americà van bombardejar la matinada de dilluns tres instal·lacions de dues milícies proiranianes a la frontera entre l’Iraq i Síria, en un atac “de precisió” que provoca almenys onze morts, segons les fonts sobre el terreny.
Es tracta del segon atac d’aquestes característiques ordenat pel president Joe Biden, després del que va dur a terme a finals de febrer, en el que llavors va ser el seu bateig com a comandant en cap dels Estats Units. Aquella acció va deixar un balanç de com a mínim 22 milicians morts, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans. Aquesta vegada, el Pentàgon no ha fet esment de les possibles víctimes, i es va limitar a especificar que havia bombardejat dues instal·lacions a Síria i una altra a l’Iraq, a la frontera entre un país i l’altre, on s’emmagatzemava armament i drons, utilitzats per milícies iraquianes com Kataib Hezbol·là i Kataib Sayed al-Xuhada.
Els EUA havien denunciat que grups proiranians havien colpejat interessos nord-americans a la zona: com a mínim s’han documentat cinc atacs des de l’abril. És aquesta la justificació del bombardeig amb avions F-15 i F-16 de la matinada de dilluns: una resposta “necessària, apropiada i deliberada” per “limitar el risc d’escalada i enviar un missatge clar i gens ambigu de dissuasió”, en paraules del secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, que precisament ahir era a Roma per participar en la trobada de la coalició contra Estat Islàmic.
L’atac ben segur que tensarà encara més les relacions entre Washington i Teheran, en nivells màxims des de l’assassinat per ordre de Donald Trump a principis del 2020 de Qasem Soleimani, cap de la guàrdia revolucionària i figura fonamental del règim iranià. “Recomanem als EUA que en comptes de crear crisis i problemes per a la regió, corregeixin les seves accions”, va dir Saeed Khatibzadeh, portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers iranià, que va acusar Washington de “desestabilitzar” la zona. L’atac coincideix amb un moment en què la Casa Blanca està estudiant com pot fer reviure l’acord nuclear amb l’Iran que l’administració Trump va estripar de manera unilateral. No és l’única relació que es veurà afectada. En un moviment gens usual, el govern iraquià, aliat dels EUA, va criticar i “condemnar” l’operació, que va descriure com una “violació flagrant i inacceptable de la sobirania”, fins al punt que estudiaran mesures legals i diplomàtiques per assegurar-se que mai més es produeix una acció similar.
Els que han promès venjança són les milícies iraquianes proiranianes. “Aquest crim no quedarà sense càstig [...]. L’enemic nord-americà veurà la mort amb els seus ulls”, van dir des de Kataib Hezbol·là en un comunicat.
Reforç de la relació amb Israel
L’atac nord-americà es va produir la vigília de la visita a la Casa Blanca del president israelià, Reuven Rivlin, que abandonarà el poder el dia 9 de juliol. La trobada amb Biden és el comiat a Washington d’una figura que, amb la presència a la capital dels EUA, serveix per reforçar una vegada més la gran aliança entre els EUA i Israel, clau per a la seguretat i el control al Pròxim Orient. Sobre la taula, temes com ara l’aspiració nuclear de l’Iran i l’arribada d’un nou govern israelià, que fa dues setmanes va donar per acabats els dotze anys de Benjamin Netanyahu. Diumenge, el secretari d’Estat Blinken es reunia per primera vegada amb el seu nou homòleg israelià, Yair Lapid.