“Mai de la vida un referèndum”

Set hores i mitja de debat resumides en una negació doble. L’endemà de rebre a La Moncloa el president Pere Aragonès, Pedro Sánchez va comparèixer al Congrés per informar dels indults i de l’últim Consell Europeu –el primer punt ho va eclipsar tot– i va exhibir una línia dura entonant un “mai de la vida” a un referèndum just quan la taula de diàleg renaixerà la setmana del 13 de setembre a Barcelona. Si l’independentisme vol un referèndum, Sánchez el condemna a convèncer 210 dels 350 diputats del Congrés (tres cinquenes parts) i a guanyar un referèndum a tot l’Estat. “No hi haurà referèndum d’autodeterminació, tret que els que el defensen aconsegueixin convèncer les tres cinquenes parts de la cambra perquè es modifiqui l’article 2 de la Constitució i que posteriorment els espanyols ratifiquin el canvi mitjançat un referèndum. I ja els dic jo que el PSOE, del qual em preuo de ser el secretari general, mai de la vida acceptarà aquest tipus de derivada”, va dir.

Que Sánchez proposa una via impossible és evident: en les eleccions estatals Catalunya envia al Congrés 48 dels 350 escons i el repte vol dir convèncer 210 diputats i, més tard, un 51% del vot popular estatal. El més semblant es va viure el 8 d’abril del 2014, quan el ple del Congrés va rebutjar per 47 vots a favor, 299 en contra i 1 abstenció la proposició de llei orgànica del Parlament de delegar a la Generalitat la convocatòria d’una consulta. A ERC, però, Gabriel Rufián aviat va recordar a Sánchez els seus girs cèlebres després de dir “mai”. “També va dir que mai hi hauria indults, així que doni’ns temps”, va etzibar Rufián tot evocant que el 2014 abjurava de la gràcia.

Més dura va ser Míriam Nogueras (Junts), que va acusar Sánchez de “fer discursos de reconciliació i concòrdia amb una mà i de permetre el robatori i la repressió amb l’altra” i li va exigir “formalitzar el divorci”. “Quan Catalunya sigui estat, podrem iniciar el retrobament. Aquesta farsa no es pot aguantar dos anys més”, va reblar. Per la CUP, Mireia Vehí va fer un doble avís a Aragonès –“si vol que fem un referèndum, la CUP hi serà i, si no, no ens trobarà al seu costat”– i a Sánchez: “D’aquí a dos anys hi haurà un referèndum: vagi pensant si farà el mateix que el PP, ja que dona el mateix titular que Rajoy”. Jaume Asens (Podem) agraïa a Sánchez el “signe de fortalesa dels indults” i estenia l’agraïment a “constructors de ponts” com ara Miquel Iceta, Rufián, Pablo Iglesias i els nou presos.

Als independentistes, el president espanyol els aconsella “no instal·lar-se en posicions maximalistes, sinó arriscar-se que a un l’anomenin traïdor”. Els indults i la possibilitat de reformar el Codi Penal van provocar un agre enfrontament entre el PP i el PSOE. La nota estrident va ser la de Pablo Casado (PP) pel revisionisme del cop militar de Franco del 1936. “La Guerra Civil va ser l’enfrontament entre qui volia democràcia sense llei i qui volia llei sense democràcia”, va dir. I ho duia tot escrit.