Política

JENN DÍAZ RUIZ

ERC

“M’adono que amb els meus llibres també feia política”

“Abans de fer política intentava explicar als ‘meus’ què és l’independentisme”

“El que fa que el govern sigui feminista és la conselleria pròpia”

COSINT
La Jenn Díaz no sabia quina foto triar quan n’hi vam demanar una de “personal”. Primer en va triar una on se la veia cosint, una de les coses que més li agrada fer. Però la foto estava empatada amb una altra en què se la veia en postura de professional de la fotografia, perquè fer fotos és una altra de les seves passions. Al final, però, va guanyar aquesta on se la veu nedant. Bona tria, amb la calor d’aquesta època!
M’agrada llegir, fer fotos i cosir i un munt de coses que es poden fer estant a casa. M’agrada estar a casa
Aquest agost aprofitaré per traduir al castellà una novel·la que estic a punt d’acabar

La dipu­tada Jenn Díaz ha aca­bat el curs par­la­men­tari immersa en la tasca de tre­ba­llar per tirar enda­vant la futura llei trans cata­lana i comença l’estiu amb la intenció de con­ti­nuar tre­ba­llant, però aquest cop en la seva dar­rera novel·la. “Durant l’any no tinc ni un minut i dedi­caré les vacan­ces a la tra­ducció d’aquesta nova obra.”

Cal una llei només per a les per­so­nes trans?
Les per­so­nes trans tenen algu­nes lleis que les pro­te­gei­xen –la d’igual­tat de tracte i no-dis­cri­mi­nació, la llei con­tra l’LGTBI-fòbia i la llei con­tra la violència mas­clista–, però no en fan prou perquè tenen una sèrie de dis­cri­mi­na­ci­ons estruc­tu­rals i els seus drets fona­men­tals són vul­ne­rats de manera sistèmica. Cal una llei inte­gral.
Però toparà amb l’Estat?
Aquest és el tema. Nosal­tres farem una llei de màxims –perquè és mani­fest que al Par­la­ment hi ha una majo­ria d’esquer­res pro­gres­sista que ho farà pos­si­ble–, però és evi­dent que tin­drem un topall, que són les com­petències.
En el tema del DNI?
Exac­ta­ment: on el col·lec­tiu trans rep més violència és en el regis­tre civil: el canvi de nom i sexe regis­trats al DNI, i jus­ta­ment sobre això no tenim com­petències, per això nosal­tres alhora dona­rem suport a la llei trans esta­tal.
L’extrema dreta al Par­la­ment ho can­via tot?
Genera un nou marc de debat. En aquest Par­la­ment mai hem posat en dubte que la violència mas­clista té gènere i en canvi ara el nivell del debat bai­xarà. Hem d’acon­se­guir que no sigui així, però per la inèrcia el debat sobre la violència mas­clista, en comp­tes d’enfo­car-lo en com ho fem per pro­te­gir millor el dret de totes les dones vícti­mes de la violència mas­clista, se cen­trarà en si la violència té gènere.
Com va pas­sar el con­fi­na­ment?
El vaig pas­sar en un pis molt petit amb la meva pare­lla. Tot i tenir garan­ti­des les neces­si­tats bàsiques emo­ci­o­nal­ment i labo­ral­ment, em vaig sen­tir con­tra les cor­des; vaig fer mol­tes reu­ni­ons amb els sec­tors que porto com a par­la­mentària, igual­tat i femi­nis­mes i cul­tura, un sec­tor en què l’acti­vi­tat va que­dar devas­tada. Vam inten­tar escol­tar a tot­hom, però amb una gran sen­sació d’impotència.
Pel fet de ser escrip­tora, vostè ja estava ‘acos­tu­mada’ a estar-se a casa?
Sí, he estat mol­tes hores sola a casa a la meva vida escri­vint, perquè abans de ser dipu­tada he sigut autònoma. De fet, els pri­mers dies acon­se­llava als amics que tot i no poder sor­tir es ves­tis­sin, endre­ces­sin, es fes­sin uns hora­ris, perquè són coses que men­tal­ment t’aju­den perquè el dia a dia no se t’empassi. Vaig tre­ba­llar més hores però alhora em vaig saber orga­nit­zar bé: podia lle­gir abans d’anar a dor­mir, cosa que ara amb el dia a dia és impos­si­ble! I vaig apro­fi­tar per escriure Dona i poder. Com i per què femi­nit­zar la política.
Deu cele­brar un govern amb majo­ria de dones...
Sí, però que tin­guem el govern més pari­tari i el Par­la­ment amb més dones no és cap garan­tia que siguin espais ni més femi­nis­tes ni que garan­tei­xin la igual­tat per si sola, perquè també al Par­la­ment hi ha dones d’extrema dreta. Sí que és una mesura de millor democràcia, perquè és més repre­sen­ta­tiu de la soci­e­tat, i en aquest sen­tit em declaro con­tentíssima. Però el que real­ment fa que aquest govern sigui més femi­nista és la nova con­se­lle­ria d’Igual­tat i Femi­nis­mes, que vet­lla per aques­tes polítiques de pers­pec­tiva de gènere en tots els depar­ta­ments.
Als seus lli­bres ja parla de femi­nisme.
Sí, en els meus lli­bres de ficció, però també en les colum­nes d’opinió i les res­se­nyes sobre dones que feia en revis­tes i dia­ris par­lava de femi­nisme. Jo em pen­sava que no tenien caire polític i, de fet, la pri­mera vegada que em vaig reu­nir amb la Marta Rovira li vaig dir que jo no en tenia ni idea, de política. Ara veig que el fet que les meves novel·les tin­guin com a espai cen­tral de la història l’espai domèstic, el cos­tu­misme i l’entorn que tra­di­ci­o­nal­ment ha estat assig­nat a les dones, també és política. Ara m’adono que té sen­tit en la tasca par­la­mentària que faig.
Com va entrar en política?
Abans d’anar a les llis­tes d’ERC no par­lava gaire de política, però va arri­bar un moment que vaig deci­dir que, com a escrip­tora cas­te­lla­no­par­lant que prové d’un entorn no inde­pen­den­tista i que té un entorn que gira també al vol­tant de Madrid, havia d’uti­lit­zar l’alta­veu que tenia per expli­car què està pas­sant a Cata­lu­nya. Estic par­lant del 2017, en un moment en què el procés i l’1 d’octu­bre eren molt incom­pren­si­bles per a molta gent de fora de Cata­lu­nya. Amb molta d’aquesta gent estava d’acord en moltíssims temes soci­als, els con­si­de­rava “dels meus”, però quan es tocava Cata­lu­nya no ho ente­nien.
Aquest entorn de què parla, ho ha entès?
No tot­hom, però jo tenia la neces­si­tat d’expli­car que l’inde­pen­den­tisme no era un grup de bur­ge­sos que volien fer un referèndum per qüesti­ons només naci­o­na­lis­tes o iden­titàries, sinó que anava més enllà, que hi havia milers de cata­lans que més enllà del seu color polític esta­ven d’acord que el con­flicte ter­ri­to­rial s’havia de solu­ci­o­nar democràtica­ment amb un referèndum. I vaig començar a uti­lit­zar els meus canals, les meves colum­nes d’opinió, per donar la versió dels que ens diuen “els nous repu­bli­cans”.
I com va anar, que va entrar a les llis­tes?
Doncs després de l’1 d’octu­bre, de l’empre­so­na­ment dels pre­sos polítics i del 155, quan es van con­vo­car elec­ci­ons em va tru­car la Marta Rovira i em va pro­po­sar anar a les llis­tes. De seguida vaig dir que sí. Pri­mer perquè por­tava mesos recla­mant que hi hagués més dones als espais de decisió, però també perquè abans de l’1 d’octu­bre recordo sen­tir el dis­curs de certs par­tits que par­la­ven en nom de la meva família i la meva situ­ació soci­o­e­conòmica i no eren els meus. Jo sen­tia Cs i el PSC par­lant dels cas­te­lla­no­par­lants, de la gent de l’àrea metro­po­li­tana, de la gent que tenia orígens a l’Estat espa­nyol, i els recla­ma­ven com “els seus”, però a mi no em repre­sen­ta­ven.
Ha con­ti­nuat escri­vint?
A tot arreu pri­mer poso que soc escrip­tora, que ho seré tota la vida, i després dipu­tada, que és una cosa tem­po­ral. Ara tinc uns dies molt atapeïts i només puc escriure per Nadal, Set­mana Santa i a l’estiu... Ara mateix tinc una novel·la mig aca­bada que haig de revi­sar. L’he escrit en català i jo mateixa la tra­duiré, i tot això ho faré aquest agost.
Què més farà a l’agost, qui­nes afi­ci­ons té?
M’agrada lle­gir, fer fotos i cosir, i vint-i-cinc mili­ons de coses més que es poden fer estant a casa. Soc molt d’estar-me a casa.

Escriptora prolífica

Diputada des del 2018, Jenn Díaz, que va estudiar filologia hispànica, és escriptora i traductora. La seva primera novel·la, Belfondo (Principal de los Libros, 2011), sobre la vida coral en un poble que intenta viure sota el pes d’un amo que ho controla tot, la va catapultar a la fama. Després va publicar El duelo y la fiesta (Principal de los Libros, 2012), Mujer sin hijo (Jot Down Books, 2013), Es un decir (Lumen, 2014) i Mare i filla (Amsterdam Ara, 2015), que va ser el seu primer llibre en català. Amb Vida familiar (La Butxaca 2016) va ser premi Mercè Rodoreda 2016, el mateix any que RTVE Catalunya li va atorgar un premi Continuarà. El seu darrer llibre és Dona i poder. Com i per què feminitzar la política (Ara Llibres, 2020). “La vida m’ha canviat molt des que soc diputada. Era autònoma, treballava sola i tenia una relació unipersonal amb les feines que feia. Tot depenia de mi, no només les novel·les sinó també les columnes d’opinió en diaris i revistes; tot el que deia requeia sobre el meu nom. De cop vaig passar a una feina col·lectiva, representant un partit, una història, una sigla, uns ideals... Ja no parlava com a Jenn Díaz sinó com a diputada d’ERC.”

Jenn Díaz

Nascuda a Barcelona (1988), té 33 anys. Va entrar en política sota la sigla d’ERC però com a independent quan ja era una escriptora reconeguda. El primer llibre el va publicar amb 22 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.