Política

El Parlament britànic carrega contra Johnson i Biden per la retirada

En una sessió extraordinària, els acusa d’haver llençat a les escombraries vint anys de desplegament militar

El ‘premier’ sosté que la missió ha estat un èxit

El primer ministre britànic, Boris Johnson, va rebre fortíssimes crítiques ahir al Parlament de Westminster després del retorn dels talibans al poder a l’Afganistan. El van criticar pel rol del Regne Unit durant els 20 anys que ha durat la missió britànica al territori, que ha anat a càrrec dels EUA.

Johnson va ser censurat pels líders dels partits de l’oposició, però també per diputats del seu propi partit. Potser l’atac més destacat va ser el de la seva predecessora, Theresa May. L’exprimera ministra va dir que no entenia com el Regne Unit no havia fet més per mantenir la presència de tropes al territori. Els britànics es van involucrar en els bombardejos a l’Afganistan un mes després de l’atac a les Torres Bessones de Nova York, el 2001.

L’objectiu era desarticular les bases d’Al-Qaida, protegides pel règim talibà al poder. L’aleshores primer ministre, Tony Blair, va decidir seguir el president estatunidenc George W. Bush. El novembre del 2001, Blair va desplegar els primers soldats. En total, el Regne Unit ha desplegat més de 150.000 soldats, amb un resultat de 457 morts i centenars de ferits. May va qualificar la retirada de les tropes de l’OTAN, dels EUA i de l’Afganistan de “gran revés per a la política exterior britànica”. Un altre diputat conservador, l’exsoldat Tobias Ellwood, va afirmar que el Regne Unit “no hauria d’haver abandonat mai” l’Afganistan. “El que necessitem és valentia i el lideratge, però quan arriba la nostra hora, com ara, ens trobem sense suport”, hi va afegir.

L’exsecretari d’estat conservador dels veterans de guerra, Johnny Mercer, va acusar Johnson d’haver fallat als que van combatre a l’Afganistan. Tot i les dures paraules contra ell i contra Biden, tot i haver evacuat el personal de l’ambaixada i, contra rellotge, els britànics, Johnson va defensar la seva decisió. Va qualificar la seva missió d’“èxit”, que han posat fi al terrorisme d’Al-Qaida i que, durant els últims 20 anys, han millorat l’educació i els drets de les dones i han aconseguit que hi hagi eleccions lliures a l’Afganistan.

El pacte de Trump, primer, i Biden, després, amb els talibans implicava respectar els drets humans. Informes que arriben parlen de decapitacions i arrencament d’ulls de presoners, execucions massives, esclavatge de nenes i l’eliminació de qualsevol dret de les dones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els Emirats Àrabs rebutgen la idea de participar en l’administració civil de Gaza

Barcelona
Perú

La fiscalia obre diligències contra Boluarte per encobrir el seu germà

Barcelona
política

Tot a punt per al 12-M: Més de 5,7 milions d’electors podran votar en 8.940 meses

barcelona
Guerra a Europa

Ucraïna assegura haver frustrat un atac terrorista a Kíiv planejat per Moscou

Barcelona
Guerra a Gaza

Israel ordena evacuar més barris de Rafah

Barcelona

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles