Barreres contra l’esperança

Enfrontats per nombrosos contenciosos –des de Xipre a les prospeccions de gas al Mediterrani oriental–, Grècia i Turquia aparquen momentàniament les seves diferències per assolir un objectiu comú: evitar l’entrada als respectius territoris de la nova onada de refugiats que avança per l’est des de l’Afganistan. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, i el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, van acordar divendres durant una conversa telefònica pressionar perquè s’ajudi els països veïns de l’Afganistan a retenir els refugiats perquè “puguin quedar-se el més a prop de casa possible”.

Ankara i Atenes, però, no esperen amb els braços plegats i comencen a moure fitxa. Els afganesos que han aconseguit sortir a peu del seu país a través de l’Iran i arriben a la frontera entre aquest país i Turquia es troben ara amb un mur de tres metres, reforçat per rases i una tanca de filferro que els barra el pas. Les autoritats turques l’estan allargant i confien a tenir-lo completat a finals d’any, de manera que cobreixi els 560 quilòmetres de frontera. L’objectiu declarat de Turquia, lloc obligat de pas per als immigrants per arribar a la Unió Europea (UE), és construir una línia inexpugnable patrullada les 24 hores.

“Volem demostrar al món que les nostres fronteres són infranquejables”, ha assegurat Mehmet Emin Bilmez, governador de la província oriental turca de Van. A Turquia, on viuen gairebé 4 milions de refugiats sirians, hi ha més de 180.000 immigrants afganesos registrats, tot i que la xifra real podria ser el doble. Però els turcs no són els únics a blindar-se. També els grecs, que han allargat fins a 40 quilòmetres la tanca que ressegueix el riu Evros, frontera natural amb Turquia.

De fet, el govern grec va decidir estendre i reforçar aquesta tanca el març de l’any passat quan Erdogan va amenaçar d’obrir la frontera turca amb la UE i provocar una altra gran onada migratòria cap al vell continent. Brussel·les va pactar el 2016 la concessió d’ajudes milionàries a canvi que Ankara retingués el flux d’emigrants sirians i afganesos i els impedís entrar en territori europeu.

La tanca metàl·lica aixecada per l’exèrcit grec fa 5 metres d’altura i està rematada amb un filferro espinós. A aquesta barrera física se n’hi afegeix una altra de digital que ha d’impedir encara més entrades i que es completarà amb drons, càmeres tèrmiques i robots autònoms no tripulats que detecten el moviment.