Millán Astray venç la mestra de Manresa

El mateix dia que a París Félix Bolaños, minis­tre de la Pre­sidència, ofe­ria un home­natge a La Nueve –la divisió de repu­bli­cans a les ordres del gene­ral Leclerc que va alli­be­rar França el 1944 amb car­ros de com­bat bate­jats amb noms com ara el Ger­nika o l’Ebre–, Madrid glo­ri­fi­cava el crit de “visca la mort!”. Al barri de La Latina, dos ope­ra­ris de l’Ajun­ta­ment de Madrid armats amb una escala i un tre­pant van reti­rar la placa del car­rer Maes­tra Justa Freire i hi van col·locar la del seu nou nom: car­rer del Gene­ral Millán Astray. A més de ser una pro­fes­sora des­ta­cada de la Segona República i una de les poques dones que van impar­tir clas­ses en un col·legi mas­culí, Justa Freire Méndez (Mora­leja del Vino, Zamora, 1896 - Madrid, 1965) va dei­xar la seva empremta edu­ca­tiva a Cata­lu­nya: l’1 de setem­bre del 1954 va ser nome­nada pro­fes­sora a l’escola Pare Algué de Man­resa, com es recull a la fitxa que en con­serva la Fun­dació Pablo Igle­sias, fins que el 1958 va tor­nar a Madrid.

L’home­natge de Madrid a una mes­tra il·lus­tra no va arri­bar fins al 2017, quan el ple de l’Ajun­ta­ment –amb Manu­ela Car­mena com a alcal­dessa– va apro­var eli­mi­nar 52 noms de car­rers i de pla­ces que enal­tien el fran­quisme o hi guar­da­ven relació. Havien pas­sat deu anys de l’apro­vació de llei de memòria històrica (2007) de José Luis Rodríguez Zapa­tero i Millán Astray era reti­rat en favor d’una dona de l’ense­nya­ment que el 1939 va ser empre­so­nada pel fran­quisme. La Fun­dació Fran­cisco Franco i més tard la Pla­ta­forma Patriòtica Millán Astray van pre­sen­tar denúncies als jut­jats i el llarg procés es va aca­bar el 13 de maig amb la sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Madrid que els dona la raó i obliga a res­ti­tuir el nom del fun­da­dor de la legió –que va topar amb Miguel de Una­muno al para­nimf de Sala­manca– adduint que no va par­ti­ci­par en el cop d’estat del 1936. I la ferida de Madrid arriba a Man­resa.