El Radar
Atrapats en el forat negre de l’Afganistan
Tot i la retirada de les tropes, els EUA semblen no poder posar fi a la seva guerra més llarga
Visiblement tocat i afeblit per la massacre de dijous a les portes de l’aeroport de Kabul, Joe Biden prometia venjança contra Estat Islàmic de Khorasan (EI-K), la milícia responsable de la matança de més d’un centenar de civils afganesos que intentaven fugir del país i de tretze soldats nord-americans. L’atemptat suïcida arriba com el colofó sagnant d’una catastròfica retirada internacional de l’Afganistan, un fet dramàtic que tindrà conseqüències més enllà del tràgic balanç de morts.
Com era d’esperar, l’atac de Kabul –el més mortífer patit per les tropes dels EUA en l’última dècada– ha fet caure en picat la popularitat de Biden i ha reactivat les crides de l’oposició republicana a posar en marxa l’impeachment, el procés de destitució presidencial.
S’ha arribat a un punt d’inflexió. Tot i els errors de planificació i execució del replegament militar, la Casa Blanca creia fins ara tenir el suport dels nord-americans al que, al capdavall, era l’aplicació del pacte segellat per Trump amb els talibans, el punt final anhelat d’una guerra interminable que ha acabat en la derrota dels EUA i el retorn dels talibans al poder. L’administració demòcrata intentava compensar el fracàs de la missió afganesa exhibint el compliment efectiu de la promesa de retirada i l’èxit del pont aeri, que ha permès evacuar més de 100.000 persones en menys de dues setmanes.
Però la mort dels soldats ho ha canviat tot per a Biden, no només pel pes del sacrifici de vides humanes que ha de carregar, sinó perquè li complica el pla de girar full de manera definitiva a la guerra de l’Afganistan. El mateix atemptat posa de manifest el perill que un Afganistan lliure de les tropes ocupants pugui convertir-se en santuari d’organitzacions terroristes com EI-K o Al-Qaida i base de planificació d’atemptats a l’estranger.
La presència nord-americana podria continuar, però ara sota altres formes. “A mesura que acabava la guerra de l’Afganistan, la CIA confiava a desviar gradualment el seu focus principal de la lluita contra el terrorisme –una missió que, durant dues dècades, va convertir l’agència en una organització paramilitar centrada a perseguir i matar [sospitosos]– cap a l’espionatge tradicional contra potències com ara la Xina i Rússia”, expliquen els experts en seguretat Mark Mazzetti, Julian E. Barnes i Adam Goldman en un article a The New York Times. Però els fets han alterat els plans. “Com un forat negre amb la seva pròpia atracció gravitacional, l’Afganistan podria tornar a arrossegar la CIA cap a una complexa missió de lluita contra el terrorisme durant els pròxims anys”, hi afegeixen.
En aquest sentit, els responsables estratègics nord-americans estarien replantejant la manera de contrarestar les noves amenaces procedents de l’Afganistan, però ara sense la cobertura de tropes desplegades sobre el terreny i sense poder confiar en la capacitat dels talibans per contenir l’expansió de milícies rivals. Washington reorienta l’estratègia per continuar, en definitiva, una guerra que sembla no tenir fi mentre els afganesos s’enfonsen en el caos i avancen a marxes forçades cap a un futur fosc i incert.