El dol continua, vint anys després
Els EUA commemoren l’aniversari dels pitjors atemptats de la seva història recent amb cerimònies als llocs on van impactar els avions
Biden i George W. Bush fan una crida a recuperar la unitat del país que es va viure després dels atacs
Des del 2001, els 11 de setembre no comencen als Estats Units fins a les 8.46 del matí. Aquell any, l’impacte del primer avió d’American Airlines a les Torres Bessones de Nova York va marcar un abans i un després. Des de llavors, cada 11 de setembre, el toc solemne d’una campana a aquesta hora exacta marca l’inici dels actes de commemoració dels pitjors atemptats de la història recent als EUA, rituals que s’han mantingut invariables, amb tot el país mostrant el dol i el record que encara perduren per la mort de gairebé tres mil persones.
Ahir, Nova York es va llevar amb un dia radiant, igual que fa vint anys, just abans de l’hecatombe. Desenes de persones es van apropar al memorial de la Zona Zero de Nova York, per seguir uns actes que, com sempre, van començar amb un silenci sepulcral només trencat pel toc subtil d’una campana a les 8.46 del matí.
Els tocs de campana es repeteixen a les 9.03 (segon impacte), a les 9.37 (atac al Pentàgon), a les 9.59 (esfondrament de la Torre Sud) i a les 10.03 (caiguda de l’avió a Shanksville, Pennsilvània). El moment de recitar els noms de víctimes, que dura hores, és una lletania emotiva entre actuacions musicals i records a familiars i amics morts. De fons, s’erigeix imponent el One World Trade Center, el gratacel més alt de tot l’hemisferi occidental del planeta. En els actes de Nova York van participar els últims tres presidents demòcrates,Joe Biden, Barack Obama i Bill Clinton. A Shanksville van anar la vicepresidenta Kamala Harris i George W. Bush, el president que estava en el primer any de mandat quan va passar la catàstrofe.
En el seu primer 11-S com a president, Biden va visitar els tres llocs on van impactar avions. Mentre que a Nova York es va quedar gairebé una hora escoltant noms de víctimes, a Shanksville i al Pentàgon només va fer una ofrena floral, sense obrir boca i deixant que la solemnitat dels actes fos la protagonista d’una jornada que, per primer cop des de l’11-S, se celebrava sense soldats dels EUA en territori afganès lluitant l’anomenada “guerra contra el terror”. El mandatari havia emès, la nit anterior a través de les xarxes socials, el seu missatge a la nació sobre la commemoració. Un missatge molt clar: els Estats Units han de recuperar la unitat viscuda just després dels atacs per fer front a tots els reptes que tenen al davant.
“Vam aprendre que la unitat és l’única cosa que mai no s’ha de trencar. La unitat és el que ens fa ser qui som, els EUA en la seva màxima expressió. Per mi, és la lliçó cabdal de l’11 de setembre”, va dir, sense amagar el subtil missatge polític sobre la situació actual del país, marcadament dividit i polaritzat, i recuperant l’essència de la seva promesa de curar l’ànima dels Estats Units. El missatge de la unitat i la necessitat de recuperar l’esperit de l’11-S va ser el leitmotiv de la primera commemoració postmandat de Donald Trump i la degradació de l’ambient polític nord-americà.
Critica a la polarització
Bush, en el discurs en els actes a Pennsilvània, també hi va fer referència, molt més directament i sense pèls a la llengua. “Gran part de la nostra política s’ha convertit en una crida nua a la ira, a la por i al ressentiment”, va etzibar, en un missatge dirigit directament a l’actual lideratge republicà, encara dominat pels tentacles del trumpisme, i una situació que el deixa “preocupat pel país i el futur”. No només això: en clara referència a l’assalt al Capitoli de gener, va alertar de la “poca superposició cultural entre els extremismes violents a l’estranger i els extremistes violents domèstics”. “Quan es tracta de la unitat dels EUA, aquells dies em semblen molt distants als d’ara”, es va lamentar.
Trump, absent
La unitat de missatge del president que liderava els EUA durant l’11-S i el president actual va estar als antípodes de Trump, que no va participar en cap dels actes commemoratius i es va dedicar, tot el matí, a enviar comunicats criticant l’actual govern.
Els actes del vintè aniversari de l’11-S van celebrar-se amb tota la solemnitat de sempre i la sensació que hi ha cicatrius per tancar, tot i el pas del temps. Un exemple és la tasca d’identificació de víctimes: l’oficina forense continua examinant més de 22.000 restes humanes, per intentar relacionar-les amb algunes de les més de 1.100 morts de qui encara no s’ha trobat cap rastre.
LES FRASES
Europa recorda les víctimes i defensa de la llibertat
Les principals institucions europees van recordar, ahir, les víctimes dels atemptats de Nova York i Washington. “L’11 de setembre, recordem aquells que van perdre la vida i homenatgem els qui ho van arriscar tot per ajudar-los. Fins i tot en els moments més foscos i difícils, el millor de la naturalesa humana pot brillar”, va escriure la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a Twitter i va assegurar que la UE dona suport als EUA en “la defensa de la llibertat i la compassió sobre l’odi”. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va afirmar, també a Twitter, que els “horribles” atacs de l’11-S van “canviar el curs de la història”. “La UE dona suport als EUA i al seu president en la lluita continua contra el terrorisme i l’extremisme en totes les seves formes”, hi va afegir. El president del Parlament Europeu, David Sassoli, va coincidir a dir que l’11-S “va canviar la història”. Vint anys després, va escriure, “la lluita contra el terrorisme no ha acabat”. “Sempre romandrem vigilants”, va concloure.