Torrent avisa el TSJC que si els condemna serà “nefast”
L’expresident del Parlament i dos exmembres declaren que la mesa no pot fer de “censor” del debat polític
Josep Costa (Junts) no es presenta al tribunal i la fiscalia no en demana la detenció
La llibertat d’expressió al Parlament de Catalunya i a qualsevol de l’Estat espanyol està en perill. És l’advertiment que va fer ahir l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent (ERC), a la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el va citar a declarar com a investigat per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver permès el debat de dues mocions sobre el dret d’autodeterminació i de reprovació al rei Felip VI, l’octubre del 2019, com a resposta de la majoria de grups de la Cambra contra la condemna del Suprem als independentistes catalans. “He afirmat que si això acaba en condemna pot ser un precedent nefast per al parlamentarisme i la llibertat d’expressió”, declarava Torrent al carrer, on l’esperaven integrants dels grups parlamentaris independentistes, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el president d’ERC, Oriol Junqueras, entre d’altres.
Els exmembres de la mesa de la legislatura anterior Adriana Delgado (ERC) i Eusebi Campdepadrós (Junts) també van declarar ahir com a investigats al TSJC, i van assegurar que la seva actuació estava emparada per la llei i que la mesa “no pot ser un òrgan censor”. I l’exvicepresident de la mesa Josep Costa (Junts) va anunciar a la tarda per Twitter que no aniria a declarar al TSJC. Ni la fiscalia ni Vox van demanar-ne la detenció o mesura cautelar, en ser interrogats per la magistrada instructora.
“No reconec l’autoritat del TSJC per jutjat cap acord del Parlament. No té sentit dialogar amb uns jutges i fiscals repressors, que no tenen conceptes bàsics com la separació de poders. L’objectiu és derrotar-los a Europa. Per això he decidit no anar a declarar avui”, afirmava Costa en un vídeo a Twitter que va penjar a les quatre de la tarda, una hora abans de la seva citació al tribunal. La instructora, Maria Eugènia Alegret, va fer esperar les parts fins a les cinc de la tarda, quan Costa estava citat, va demanar al seu advocat, Gonzalo Boye, si li volia trucar, i aquest ho va refusar. Llavors la jutgessa va demanar a les parts si volien demanar alguna mesura davant la incompareixença de Costa. En aquests casos, les acusacions demanen una ordre de detenció de l’investigat, però ni la fiscalia ni l’advocat de Vox no van obrir la boca i ara serà la magistrada qui haurà de decidir si li fa una nova citació o n’ordena la detenció, la qual no seria conflictiva ja que Costa ja no és aforat. La llei fixa que un aforat només pot ser detingut si comet un delicte flagrant.
No reconec l’autoritat del TSJ per jutjar cap acord del Parlament.
— Josep Costa (@josepcosta) September 15, 2021
No té sentit dialogar amb uns jutges i fiscals repressors, que no entenen conceptes bàsics com la separació de poders.
L’objectiu és derrotar-los a Europa. Per això he decidit no anar avui a declarar. pic.twitter.com/BFMUrr5TVK
Resolució “ambigua”
El primer a declarar al TSJC va ser Torrent, que només va respondre a les preguntes del seu advocat, Andreu van den Eynde. Delgado va fer el mateix amb la seva lletrada, Olga Arderiu, i Campdepadrós, amb el seu, el penalista Jordi Pina. Tots tres van refusar, fins i tot, respondre a les preguntes de la magistrada.
A més, tots tres van assegurar que el secretari general i els lletrats del Parlament van avalar que permetessin el debat de les dues mocions sobiranistes perquè l’advertència del TC era “ambigua”, ja que els advertia de no impulsar ni tramitar cap mesura d’autodeterminació, tal com va dictar en la sentència del 2015, que anul·lava la resolució 1/XI del procés polític a Catalunya. Aquest document dels lletrats ha estat aportat a la causa per Pina, que amb ironia va indicar que a la fiscalia se li va oblidar d’afegir en la seva querella a la mesa. Les defenses insisteixen que les mocions no tenien cap impuls executiu, com sí que es va retreure a la mesa de Forcadell, condemnada per haver permès l’aprovació de les lleis de desconnexió.
“Que el rei sigui inviolable no vol dir no criticable”
“El Parlament de Catalunya expressa la seva voluntat d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català.” Aquesta afirmació inclosa en una moció –discutida a l’octubre i aprovada entre dos plens de novembre del 2019, tot i que no publicada al BOPC– és el que la fiscalia considera un delicte de desobediència a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2015.
En aquest segon procediment penal contra una mesa del Parlament –impulsada pel govern espanyol amb la presentació de diversos incidents de nul·litat al TC–, també es considera que la mesa va desobeir el TC perquè no va fer cas de la sentència del tribunal de juliol del 2019, que va declarar inconstitucional i nul·les una part de la Resolució 92/XII del Parlament en la qual es reprovava l’actuació del rei pel seu discurs per l’1-O. Per la fiscalia, el rei és “inviolable”. El penalista Jordi Pina, defensor d’Eusebi Campdepadrós, va replicar ahir: “Que el rei sigui inviolable no vol dir que no sigui criticable”, i va afegir que la crítica és avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el cas de la crema de fotos del rei per part de dos joves gironins i en una resolució d’Otegi. Va indicar que Campdepadrós i Costa van demanar l’empara al TEDH perquè el TC ha vulnerat la seva inviolabilitat parlamentària, procés en tràmit.