Política

Alemanya tanca una cursa èpica per succeir Merkel

El conservador Laschet porta l’últim acte de la campanya electoral a Munic, acompanyat de Merkel i el bloc bavarès

Els socialdemòcrates fan una exhibició d’unitat que feia dècades que no es veia al voltant de Scholz, a Colònia

El tan­ca­ment de cam­pa­nya es va ajus­tar, si més no, al fede­ra­lisme ale­many. L’aspi­rant soci­al­demòcrata, Olaf Scholz, va por­tar la seva gent a Colònia, al cor de Renània del Nord-Westfàlia, el land on governa al seu prin­ci­pal rival, el con­ser­va­dor Armin Lasc­het. I aquest va com­parèixer a Munic, la capi­tal bava­resa sota domini de l’home que volia llui­tar per ser ell el can­di­dat comú del bloc con­ser­va­dor, Markus Söder, líder la Unió Soci­al­cris­ti­ana de Bavi­era (CSU).

Fins i tot la verda Anna­lena Baer­bock va optar per fer l’últim gran acte de cam­pa­nya a Düssel­dorf, també al land de Lasc­het. Sem­bla clar que la bata­lla pel poder pot deci­dir-se en aquest estat fede­rat, el més poblat del país, amb divuit mili­ons d’habi­tants. Havia estat ter­ri­tori històric de la soci­al­de­mocràcia ale­ma­nya, l’ano­me­nat “cor roig” per la seva mine­ria. Plan­tar-se allà ara que hi governa Lasc­het era un des­a­fi­a­ment a l’ano­me­nat suc­ces­sor natu­ral de Merkel. I, per part de Lasc­het, fer-ho a Munic res­po­nia a la neces­si­tat de fer les paus amb aquest pròsper land, l’elec­to­rat del qual segu­ra­ment pensa –amb certa raó-- que Söder hau­ria estat millor can­di­dat.

Merkel, a qui no es veurà votant diu­menge perquè ja ho ha fet per cor­reu, segons va expli­car el seu por­ta­veu, fa ficar-se de nou en cam­pa­nya, des d’una ciu­tat on sovint ha hagut de sen­tir escri­das­sa­des en con­tra. Espe­ci­al­ment quan va deci­dir no tan­car les fron­te­res als refu­gi­ats, el 2015.

Ahir, al cor de Bavi­era, tot era har­mo­nia. Lasc­het dema­nava el vot pel seu bloc “per no tirar per terra el progrés que ha dut setze anys de govern de Merkel”. Aquesta recor­dava tot allò que han fet els con­ser­va­dors per Ale­ma­nya i per Europa. I Söder, a qui Lasc­het havia ofert un lloc en el futur govern que, diu, lide­rarà, es mos­trava segur que es donarà “la volta als son­de­jos”, que ara donen gua­nya­dor Scholz.

Men­tres­tant, a Renània, el can­di­dat soci­al­demòcrata es pre­sen­tava amb la seva cúpula en ple, en una exhi­bició d’uni­tat com no es recorda en dècades al seu par­tit. La família soci­al­demòcrata ale­ma­nya, després de dues dècades de divi­si­ons i pèrdua d’elec­to­rat, sem­bla haver tro­bat en Scholz un motiu per recu­pe­rar l’espe­rança. Fins i tot si no arri­ben a gua­nyar la can­ce­lle­ria podran dor­mir una mica més tran­quils. A prin­cipi d’any, Scholz sem­blava con­dem­nat al ter­cer lloc, després de con­ser­va­dors i verds, amb resul­tats impro­pis d’un par­tit que ha tin­gut tres can­ce­llers –Willy Brandt, Hel­mut Sch­midt i Ger­hard Schröder–. La soci­al­de­mocràcia euro­pea revifa, si més no pel que fa a Ale­ma­nya i a tot el món nòrdic, des de Suècia fins a Dina­marca.

Les diferències s’escurcen, la incertesa creix

Si fa unes setmanes el socialdemòcrata Olaf Schloz va passar de recuperar terreny en les enquestes d’intenció de vot a empatar i, tot seguit, a superar Armin Laschet, en la recta final la seva progressió s’ha aturat, mentre que l’aspirant conservador ha pujat un o dos puntets. Dijous al vespre, un sondeig situava Laschet dos punts per sota de Scholz. L’avantatge del socialdemòcrata s’havia encongit a la meitat en cinc dies. També havia desaparegut una de les possibles coalicions liderades per Scholz. Entre el seu Partit Socialdemòcrata (SPD), els Verds i l’Esquerra no sumarien la majoria necessària, ja que els dos últims havien perdut cadascun un punt. Aquesta coalició es veia com a prou improbable donades les posicions dels esquerrans en política internacional, especialment pel que fa al rebuig a l’OTAN i a les aliances tradicionals o socis preferents –és a dir, l’eix transatlàntic–. Però el fet que fos matemàticament viable donava a Scholz marge de maniobra.

De cop sembla que les possibilitats de Scholz de convertir-se en canceller se centren a “convèncer” els liberals per formar govern amb ells i els Verds. I el seu líder, Christian Lindner, ha deixat clar que les seves preferències es decanten per Laschet, fins i tot si es tracta d’anar a un tripartit de component ecologista i també si el seu bloc conservador no és la força més votada. Al capdavall, en una democràcia parlamentària al poder no hi arriba sempre qui queda primer, sinó qui suma la majoria que necessita. Els resultats electorals podrien fer que diumenge tots dos alcin els braços i anunciïn converses “amb totes les forces democràtiques”. L’SPD només exclou la ultradretana AfD com a soci, mentre que els conservadors descarten tant aquest partit com l’Esquerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.