La CDU es debat entre resignar-se a l’oposició i lluitar per continuar al poder

Armin Laschet continua sense felicitar el guanyador de les eleccions generals alemanyes, el socialdemòcrata Olaf Scholz. Però els seus aliats bavaresos sí que ho han fet. I, a més, amb un missatge gens xifrat perquè faci el mateix. Els resultats electorals s’han de respectar, advertia ahir Markus Söder, cap de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Laschet. I per formar govern no s’ha de mirar només la qüestió “matemàtica”, sinó també la cohesió social. “Qui té més possibilitats de ser canceller és ara mateix Olaf Scholz”, deia ahir Söder. L’SPD va obtenir en les eleccions de diumenge un 25,7% i la CDU/CSU, un 24,1%, el pitjor resultat de la seva història.

Les paraules de Söder es podien interpretar com una reedició de la baralla interna entre ell i Laschet. Primer van competir per la candidatura conjunta a la cancelleria. La va guanyar després d’una forta disputa Laschet, que ara és el rostre de la dramàtica derrota del seu bloc. Söder, que a partir d’aquella situació ha intentat fer pinya amb el candidat comú en la campanya, ara felicita clarament Scholz, admet que té més possibilitats de ser canceller i diu que cal respectar els resultats de les urnes.

Els diputats de la CDU i la CSU es van tancar ahir en la seva primera reunió des de les eleccions. La mala maror dins del grup parlamentari no és nova, sinó que forma part de les relacions no sempre fàcils entre els dos partits agermanats. Però aquest cop les pressions sobre el líder de la CDU, procedents dels bavaresos, han adoptat un to pràcticament insostenible per a Laschet. De nou, la CDU ha de suportar una CSU que sembla jugar a favor de l’equip rival. Més o menys com el que va viure la cancellera Angela Merkel entre el 2015 i el 2017, enmig de la crisi migratòria, quan els pitjors retrets i crítiques procedien sempre dels bavaresos, mentre l’oposició callava. Laschet, amb nou mesos al capdavant de la CDU, ha de suportar aquesta prova de resistència en un moment en què tot al seu voltant són cares de pomes agres.

Els conservadors s’endinsen en conflictes interns, mentre que els socialdemòcrates reparteixen somriures en direcció a Els Verds i els liberals, els dos partits que necessiten per veure Scholz convertit en canceller.

Mentre que els grans es miren de reüll, els petits –que no ho són tant– pensen començar a parlar entre ells avui. No volen acabar com fa quatre anys, quan els liberals es van aixecar de la taula de negociació i van deixar Merkel i Els Verds sense el que hauria estat una coalició inèdita per a la República Federal d’Alemanya. Els liberals no volen repetir una espantada que els va costar moltes crítiques. Abans de parlar amb el partit gran, presumiblement Scholz, volen haver comprovat a què està disposat a renunciar l’altre. Tots dos volen Finances, la clau de la caixa. Els Verds, per tirar endavant l’aposta climàtica. Els liberals, perquè ho consideren el seu terreny natural.