Política

EL RADAR

En mans dels petits

Alemanya es prepara per a la negociació del seu primer tripartit

Una set­mana després de les elec­ci­ons, Ale­ma­nya engega la maquinària per for­mar el govern dels pròxims qua­tre anys, ja sense Merkel al cap­da­vant. Les urnes han dibui­xat un pano­rama obert en què, per pri­mera vegada en les últi­mes set dècades, la suma dels vots de cris­ti­a­no­demòcra­tes (CDU-CSU) i soci­al­demòcra­tes (SPD) no arriba al 50% i en què els par­tits més petits –Verds i libe­rals (FDP)– obte­nen el poder de deci­dir quin dels dos prin­ci­pals can­di­dats –Armin Lasc­het o Olaf Scholz–s’ins­tal·larà a la can­ce­lle­ria i, en con­seqüència, quin rumb polític emprendrà el futur exe­cu­tiu tri­par­tit.

De fet, obser­vant els resul­tats, la con­clusió és que, tot i els fac­tors deses­ta­bi­lit­za­dors de la pandèmia i el canvi climàtic, els ale­manys han votat pel cen­tre, pels par­tits amb pro­gra­mes més mode­rats, i han cas­ti­gat les opci­ons situ­a­des als dos extrems de l’arc par­la­men­tari, la ultra­dre­tana AfD i L’Esquerra. També cal cons­ta­tar que, tot i bai­xar en nom­bre de vots i dei­xar de ser la pri­mera força de l’opo­sició, AfD obté bons resul­tats a l’est del país a costa de L’Esquerra i con­so­lida la seva presència al Bun­des­tag, el Par­la­ment fede­ral, on va irrom­pre per pri­mer cop el 2017.

Des­car­tada en prin­cipi una ree­dició de la gran coa­lició (l’aliança entre CDU-CSU i SPD, a la base de tres dels qua­tre man­dats de Merkel), la clau de la gover­na­bi­li­tat, doncs, des­cansa en mans de Verds i libe­rals, for­ma­ci­ons amb poten­cial si tenim en compte que han estat les més vota­des entre l’elec­to­rat jove. Cons­ci­ents del seu nou poder de king­makers, Verds i FDP s’han ins­tat a posar-se d’acord prèvia­ment sobre qui coro­nar com a nou can­ce­ller. Els caldrà deter­mi­nació per superar diferències nota­bles, espe­ci­al­ment en el ter­reny fis­cal. Men­tre que els Verds són par­ti­da­ris de recórrer a l’endeu­ta­ment per finançar una tran­sició energètica justa i moder­nit­zar infra­es­truc­tu­res com ara la digi­tal, els libe­rals exi­gei­xen con­tenció fis­cal i reduir la des­pesa social. Scholz, que ha reflo­tat l’SPD, és el gua­nya­dor dels comi­cis, però Lasc­het no renun­cia a lide­rar el futur tri­par­tit mini­mit­zant el demèrit d’haver conduït el bloc con­ser­va­dor als pit­jors resul­tats de la seva història. Les nego­ci­a­ci­ons seran obser­va­des de prop més enllà del Rin. Tot i reconèixer que els qua­tre prin­ci­pals par­tits ale­manys defen­sen reforçar la inte­gració euro­pea, el diari francès Le Monde adver­tia del risc d’una pro­lon­gació exces­siva de les con­ver­ses, fins i tot d’una paràlisi poste­lec­to­ral a Berlín, en un moment en què la Unió Euro­pea (UE) ha de pren­dre “deci­si­ons cru­ci­als” en matèria de sobi­ra­nia, tran­sició energètica i migra­ci­ons: “La ines­ta­bi­li­tat no convé a ningú, espe­ci­al­ment a França, que ha d’asse­gu­rar la pre­sidència semes­tral de la UE a par­tir de l’1 de gener del 2022, quan es tro­barà en plena espi­ral elec­to­ral.” Serà l’hora de revi­sar l’altra peça del motor euro­peu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia