El feixisme, desbocat

En els últims dies, alguns episodis han posat l’auge del feixisme en el focus de l’opinió pública a Itàlia. Els principals són un reportatge del digital FanPage, difós al canal televisiu La 7, sobre els lligams amb el neofeixisme i el neonazisme de dirigents del partit de Giorgia Meloni, Germans d’Itàlia, líder en les enquestes. L’altre episodi es va produir dissabte: militants del partit neofeixista Força Nova van assaltar amb violència la seu del sindicat Confederació General Italiana del Treball (CGIL), a Roma. Les imatges han estat difoses per les televisions d’arreu del món: han cridat l’atenció perquè s’han comparat amb l’assalt al Capitoli nord-americà. I això ha estat la gota que ha fet vessar el vas: ara que se’n parla a fora, sí que finalment polítics i mitjans reconeixen que els feixistes existeixen i que caldria fer-hi alguna cosa.

Dissabte, la plana major del neofeixisme romà va desfilar a Roma, com des de l’inici de la pandèmia, liderant les manifestacions contra les restriccions anti-Covid. En aquest cas, contra l’obligatorietat del passaport sanitari a la feina que entra en vigor divendres. Tot i que els feixistes diuen que es manifesten en nom de la classe treballadora, les seves protestes, tant les d’ara com les de fa cent anys, no són mai contra les grans patronals, sinó contra els sindicats. Perquè el feixisme, malgrat disfressar-se de revolucionari, es posa sempre al costat del poder. Els feixistes van entrar a la seu de la CGIL amb violència i hi van provocar destrosses. També van agredir personal sanitari d’un hospital on hi havia un militant ferit i retingut. Els líders de Força Nova en l’àmbit nacional, Roberto Fiore, i en el romà, Giuliano Casalino, van ser arrestats juntament amb una desena de militants.

Per al dia 16 (un dia abans de la segona volta de les eleccions municipals), els sindicats han organitzat una manifestació amb el lema Feixismes, mai més, i hi han convidat els partits. Giorgia Meloni, Matteo Salvini i Silvio Berlusconi s’han posat d’acord per justificar no anar-hi: el líder de la Lliga ha explicat que se’n desmarquen perquè prefereixen fer-ne una “contra tota violència, també la de l’esquerra”, i que no faci cap referència a l’antifeixisme. El Partit Demòcrata, per la seva banda, que fins fa poc, quan el liderava Matteo Renzi, deia que “a Itàlia no hi ha cap problema amb el feixisme”, ha fet una proposta de moció perquè s’il·legalitzi Força Nova i les altres organitzacions neofeixistes.

A Itàlia n’hi ha unes quantes, d’organitzacions neofeixistes –és a dir, que malden per aplicar els ideals feixistes actualment–, i els seus militants duen a la pràctica accions intimidatòries i violentes com les de dissabte. Les principals són CasaPound i Força Nova. La primera es defineix com la “dels feixistes del tercer mil·lenni” i està vinculada amb la Lliga de Salvini, de qui ha estat telonera en l’acte de debut del milanès a Roma el 2015. CasaPound demana el vot per Salvini: ell els representa, diuen. Força Nova, per la seva banda, està vinculada amb l’ultraconservador Germans d’Itàlia, que es defineix com a formació postfeixista. És a dir, Germans d’Itàlia és l’hereu del Partit Feixista Italià, del qual no renega, però assegura que ara accepta els principis democràtics.

Mentre que CasaPound pretén vendre un feixisme amb una pàtina de modernitat, Força Nova encarna l’extrema dreta neofeixista tradicional i tradicionalista: la de Déu, pàtria i família, com Germans d’Itàlia, amb qui estan vinculats. Per això, els mitjans van demanar de seguida explicacions a Meloni, que dissabte participava en la convenció de Vox a Madrid. Va recórrer a allò tan equidistant de “condemnar tota violència”.

A Itàlia, el blanqueig del neofeixisme i dels seus còmplices ha estat la tònica general dels mitjans de comunicació i dels principals partits en les darreres dècades. Fiore, el líder de Força Nova arrestat dissabte, empresari multimilionari i exterrorista neofeixista mai penedit, ha estat eurodiputat i en els últims anys ha estat entrevistat de manera amable fins i tot a la televisió pública, des d’on va poder fer propaganda de Força Nova i dels seus ideals feixistes en horari de màxima audiència.