Martín Villa, processat
Ho ha ordenat la jutgessa argentina María Servini, que investiga els crims del franquisme, per la massacre de Vitòria de 1976 i els Sanfermines del 1978
Decreta l’embargament sobre els bens de l’exministre fins a cobrir uns deu milions d’euros
La jutgessa argentina María Servini de Cubría. que instrueix des del 2010 una causa pels crims contra la humanitat comesos durant el règim franquista, va ordenar, ahir, processar l’exministre espanyol Rodolfo Martín Villa per crims comesos durant la Transició: els crims de Vitòria del 3 de març del 1976; cinc morts durant la Setmana Pro Amnistia del 1977 i l’assassinat d’un jove en els Sanfermines del 1978. El processament arriba després d’una nova querella per l’assassinat del jove estudiant Ángel Almazán el 1976 durant el referèndum pel projecte de reforma política del govern, un crim que va queda impune.
En la interlocutòria, de 970 pàgines, la magistrada argentina decreta la “presó preventiva” de l’exministre espanyol, de 87 anys, tot i que admet que aquesta “no es farà efectiva” perquè instàncies superiors del país sud-americà ja van revocar, el juliol del 2017, l’ordre d’arrest dictada per Servini contra ell l’any anterior.
La Transició
Ordena també “l’embargament” dels bens de l’exministre dels governs de Carlos Arias Navarro i d’Adolfo Suárez “fins a cobrir la suma de 1.134.000.000 pesos” (uns 9,8 milions d’euros).
La base principal de l’acte de processament serien la massacre del 3 de març del 1976 a Vitòria, en què van morir cinc treballadors, i la mort de Germán Rodríguez en la brutal repressió policial en els Sanfermines del 1978. Així ho van avançar l’associació Martxoak 3 i la plataforma Sanfermines 78 Gogoan, ahir a la tarda, a través de les xarxes socials. “Es una notícia excel·lent. Malgrat totes les traves posades per l’Estat espanyol, hem fet un nou cap contra la impunitat”, va dir Andoni Txasko, portaveu de l’Associació de Víctimes del 3 de Març, en una primera valoració.
A l’exministre de Relacions Sindicals i de Governació (Interior) entre el desembre del 1975 i el juliol del 1977 també se l’acusa de permetre l’assassinat del jove Arturo Ruiz, el 1977, i de cinc morts més durant la Setmana Pro Amnistia de maig del mateix any.
La decisió de Servini “és un altre avenç important en la investigació de la querella”. “És una gran notícia per a les víctimes, que ho estan reclamant des de fa molts anys”, va dir Máximo Castex, advocat dels querellants a l’Argentina.
Un punt fonamental d’aquest acte de processament és que la jutgessa destaca que aquests delictes van tenir lloc en un context de crims de lesa humanitat i, per tant, no prescriuen, tot i la llei d’amnistia del 1977.
L’acte de processament, a què van tenir accés els digitals eldiario.es i Público, assegura que l’exministre “va ocupar una posició preponderant en l’estructura jerarquitzada de poder” sota què es van produir diverses morts, de què Servini el situa com a principal responsable.
La jutgessa també demana a les diferents administracions de l’Estat espanyol informació sobre els casos de morts en què Martín Villa és l’acusat principal. A l’exministre espanyol, que va ser governador civil de Barcelona entre el 1974 i el 1975, se l’investiga per homicidi de fins a dotze persones a mans de la policia, la Guàrdia Civil o grups paramilitars vinculats amb les forces o cossos de seguretat de l’Estat. És el primer processament que dicta la jutgessa argentina després d’un interrogatori. Fa just un any, l’octubre del 2020, sis anys després d’haver estat imputat, Martín Villa va declarar davant la jutgessa per videoconferència acusat de delictes d’homicidi agreujat en un context de crims contra la humanitat.
Presentació de recurs
Fonts pròximes a l’exministre van indicar que recorrerà davant el Tribunal d’Apel·lació argentí contra l’acte de processament i l’embargament. Per Podem, soci de coalició del PSOE al govern espanyol, que Martín Villa sigui processat pels crims del franquisme “és un gran pas contra la impunitat”. Tot i això, la formació morada va escriure en el seu compte de Twitter, que “és una vergonya” que la justícia argentina estigui fent “el que s’hauria d’haver fet fa molt de temps a Espanya”.