El franquisme, assenyalat

Enclotat en un vèrtex del cementiri de Montjuïc de Barcelona, a tocar de la Zona Franca, el Fossar de la Pedrera és un indret d’infaust record per a tants i tants represaliats pel franquisme. Segons els càlculs del govern català, aquí hi ha les restes de 1.700 persones que van ser executades al Camp de la Bota un cop va acabar la Guerra Civil. Les despulles del president Companys també estan enterrades aquí. “És una de les fosses comunes de repressió més grans de tot el país”, descrivia ahir la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, durant l’acte que cada any organitzen en aquest indret el Memorial Democràtic i l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya com a homenatge a les víctimes del franquisme. Una convocatòria, però, que enguany ha estat presidida per un fet excepcional: l’anunci tot just el dia abans de la decisió de la justícia argentina de processar l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa per quatre homicidis ocorreguts entre els anys 1976 i 1978. I entre les autoritats i representants de les entitats, no es podia amagar la satisfacció per aquesta decisió, tot i que tampoc hi van faltar les crítiques. “La justícia argentina ha de ser qui jutgi un dels repressors del franquisme. El que l’Estat espanyol no entoma ho han de fer les jurisdiccions estrangeres”, era la reflexió que feia la mateixa Ciuró, mentre que el regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, no es mostrava menys explícit en la seva valoració. “Ja era hora que això passés”, era el seu clam, i alhora demanava, com la gran majoria dels presents, que l’anunci que Martín Villa haurà de retre comptes quedi només en això, en un anunci, i que per tant el cas acabi tenint recorregut judicial, encara que sigui en estaments d’ultramar.

Més enllà d’aquesta circumstància, el d’ahir va voler ser un acte de reconeixement al conjunt de les víctimes de la dictadura, així com a les entitats que treballen en projectes o iniciatives de memòria històrica. Sobre això, la consellera va voler ser especialment explícita amb els familiars, a qui va voler agrair els esforços “per restaurar la dignitat dels desapareguts”. També va recordar la creació del mapa de fosses de Catalunya, a través del qual se n’han pogut geolocalitzar més de 600, així com el pla de fosses, que té com a propòsit posar calendari a les intervencions arqueològiques. “Tots aquests treballs i aquesta feinada que s’està duent a terme ens han portat a fer 60 intervencions en fosses a Catalunya i s’han recuperat les restes d’un mínim de 556 víctimes de la Guerra Civil i el franquisme”, va recalcar Ciuró, que també va voler emfatitzar que la Generalitat “no està disposada a oblidar ni a silenciar la barbàrie del règim franquista a casa nostra”. Per la seva banda, el president de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, es va mostrar molt crític, sobretot quan va manifestar que “les víctimes del franquisme són una vergonya política que arrossega l’Estat espanyol”. “Ens hem dirigit a tots els ministres de l’executiu i no hi ha hagut resposta”, exclamava.