Compromís per posar fi a la desforestació abans del 2030
Més d’un centenar de països, inclosos el Brasil i la RD del Congo, signen el que suposa el primer gran acord de la conferència sobre el clima d’Escòcia
El pacte inclou un fons per reparar terres i ajudar comunitats indígenes
Els experts recorden que plans semblants no s’han complert
La conferència sobre el canvi climàtic COP26, que s’està celebrant a Glasgow, va materialitzar ahir un acord destacat per posar fi a la desforestació abans del 2030. Es tracta del primer gran acord d’aquesta conferència, en què els principals líders han coincidit a dir que es tracta de la darrera oportunitat per salvar el planeta. Fins a 110 líders mundials van signar l’acord, inclòs Jair Bolsonaro, el president brasiler.
Haver aconseguit que Bolsonaro pugés al tren és un pas molt important, perquè la destrucció de la selva tropical de l’Amazones brasiler s’ha accelerat de manera preocupant des que va arribar al poder, el gener del 2019, amb les seves polítiques d’extrema dreta. Des de llavors, s’ha incrementat la tala, la mineria i l’explotació ramadera il·legal a la zona, considerada el pulmó del planeta i la selva tropical més gran del món. Reduir la tala d’arbres és fonamental per frenar el canvi climàtic, ja que els boscos absorbeixen grans quantitats del CO2 que s’escalfa. Durant les últimes dècades s’havia reduït la taxa de desforestació de l’Amazones per combatre el canvi climàtic i això s’havia convertit en un exemple a escala internacional. Fins a l’arribada de Bolsonaro, que va revertir la situació. Una de les seves promeses electorals va ser obrir l’Amazones a l’exploració. En els gairebé tres anys que és al poder, s’han perdut 3.000 quilòmetres d’àrea boscosa, un 39% més que l’any anterior. Bolsonaro va arribar a ser multat per haver violat les regulacions mediambientals. Ara els països de la COP26, liderats pel president estatunidenc, Joe Biden, i pel primer ministre britànic, Boris Johnson, l’amfitrió, han aconseguit incorporar Bolsonaro a la causa, almenys de paraula. Entre els països que han signat l’acord, hi ha el Canadà, el Brasil, Rússia, la Xina, Indonèsia, la República Democràtica del Congo, els EUA i el Regne Unit. Entre tots els signataris, cobreixen el 85% de la superfície de boscos del món.
El compromís a què s’ha arribat inclou la creació d’un fons públic i privat d’uns 165.000 milions d’euros. Part d’aquest fons anirà a parar a països en via de desenvolupament per reparar terres danyades, fer front als incendis forestals i ajudar les comunitats indígenes. Aquest últim punt és molt important, perquè hi ha estudis que diuen que protegir els drets de les comunitats natives és una de les millors maneres de salvar les terres forestals.
Els governs de 28 països també es van comprometre a eliminar la desforestació del comerç mundial d’aliments i altres productes agrícoles com ara l’oli de palma, la soja i el cacau. Aquestes indústries provoquen la pèrdua de boscos talant arbres per fer espai per a la pastura d’animals o per poder estendre cultius.
Més de trenta de les principals companyies financeres mundials (com ara Aviva, Schroders i Axa) s’han compromès, a més, a posar fi a la inversió en activitats relacionades amb la desforestació.
Així mateix, s’establirà un fons d’uns 1.300 milions d’euros per protegir la segona selva tropical més gran del món, a la conca del Congo, que és la part de l’Àfrica central drenada pel riu Congo i els seus afluents i que cobreix una àrea de 3,7 milions de quilòmetres quadrats, només superada per l’Amazones, amb 7 milions de quilòmetres quadrats.
La notícia de l’acord va ser molt ben rebuda pels científics i pels experts, que, no obstant això, es van mostrar prudents i cautelosos a l’hora de celebrar-ho i van recordar que en la cimera del canvi climàtic de Nova York, el 2014, també es va signar un acord similar (es van comprometre a reduir la desforestació en un 50% el 2030) i després no es va portar a terme.
L’oli de palma, nociu
La Declaració de Nova York va ser voluntària i no vinculant i només la van signar 40 països, entre els quals no hi havia el Brasil ni Rússia, que té el 20% de tots els arbres del planeta, que capturen 1.500 milions de tones de CO2 cada any.
Ara sí que hi ha el Brasil i Rússia, i la República Democràtica del Congo i Indonèsia, que és el principal exportador mundial d’oli de palma, substància utilitzada per fabricar xampú i galetes i que és un dels principals causants de la desforestació.
LES XIFRES
Desfilada de jets privats
Daniel PosticoAls líders que participen en la COP26 se’ls acusa d’hipocresia perquè no prediquen amb l’exemple tot i els meravellosos discursos que pronuncien a la sala de conferències. Han arribat fins a 400 jets privats a Glasgow entre caps d’estat, reialesa i multimilionaris. El trànsit aeri ha estat tan gran que alguns avions fins i tot s’havien d’allunyar 50 quilòmetres per poder aterrar. Entre els quals, hi havia l’Air Force One del president Biden, el del príncep Albert de Mònaco, el del príncep Carles i el del primer ministre Boris Johnson, que ha preferit anar-hi en avió privat tot i que el viatge des de Londres en tren és de quatre hores i mitja. També hi ha volat en jet privat Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea. Ha transcendit que moure’s amb aquests taxis aeris és una pràctica habitual per a 18 dels 34 alts càrrecs de la comissió. Els fan servir fins i tot per traslladar-se a una distància de 50 quilòmetres. També el fundador d’Amazon, Jeff Bezos, hi va arribar amb un dels dos avions privats de 55 milions d’euros amb què es trasllada a tot arreu. Ahir Bezos va anunciar en la conferència, en un discurs, que destinarà 1.700 milions d’euros a restaurar paisatges i transformar els sistemes alimentaris mundials a través del Bezos Earth Fund, el fons que va crear l’any passat per lluitar contra el canvi climàtic i per protegir el planeta. A Glasgow s’està presenciant una veritable desfilada d’avions privats. Es calcula que, en els tretze dies que dura la conferència, es generaran 40.000 tones de diòxid de carboni. El 85% de les quals, generades pels jets privats. Els ecologistes que van triar anar en tren a Glasgow s’estan trobant amb problemes a les línies.
