“Carbó, un final a la vista”
Més de 40 països es comprometen a deixar de generar electricitat amb el combustible fòssil més brut
Els EUA, la Xina i l’Índia es desmarquen de l’acord
La defensa de l’energia nuclear per reduir les emissions causa divisions
Més de quaranta països, entre els quals alguns dels principals consumidors de carbó (el Canadà, Polònia, Corea del Sud, Ucraïna, Indonèsia i el Vietnam), s’han compromès a eliminar gradualment l’ús del carbó per generar electricitat. Les economies més grans ho faran abans del 2030 i les més petites, el 2040. Es tracta d’un pas molt important perquè el carbó és la font d’energia més contaminant i deixar d’utilitzar-lo és imprescindible per poder mantenir viva l’esperança de limitar l’escalfament del planeta en 1,5 ºC, el gran objectiu d’aquesta conferència del Canvi Climàtic COP26, que se celebra a Glasgow i que acabarà el dia 12. El ministre de Negocis britànic, Kwasi Kwarteng, va dir: “Aquesta és una fita en els nostres esforços globals per fer front al canvi climàtic. [...] Els ambiciosos compromisos adquirits pels nostres socis internacionals demostren que la fi del carbó és a la vista.”
L’acord negociat pel Regne Unit a Glasgow inclou compromisos de desenes de països desenvolupats i en vies de desenvolupament per deixar d’utilitzar carbó, i el compromís de més de cent institucions financeres i d’altres organitzacions per deixar de finançar el desenvolupament d’aquest combustible. Per la seva banda, el president de la Cop26, Alok Sharma, va revelar que s’havien promès 18.000 milions de dòlars (uns 15.600 milions d’euros) per ajudar a fer la transició del carbó a les energies netes.
“Transició justa”
“Sabem que aquesta transició ha de ser justa i estan sorgint noves eines per dur-la a terme, com ara els bancs de desenvolupament, els filantrops i el sector privat, que hi estan al darrere i ajuden països de tot el món”, va explicar en roda de premsa. No obstant això, altres grans economies que encara tenen una dependència molt gran del carbó, com ara Austràlia, la Xina i els EUA, no han signat l’acord i això rebaixa l’eufòria. Experts i activistes consideren que són massa llunyans els terminis fixats per posar fi al carbó (2030 i 2040).
Més difícil serà obtenir consens en l’energia nuclear, una energia que genera el 10% de l’electricitat mundial i que ocasiona moltes tensions en la cimera entre els que la veuen com a imprescindible per assolir la neutralitat de carboni el 2050 i els que la volen eliminar pel seu alt cost i risc radioactiu.
El director general de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, va dir, en declaracions a Efe, que “és impossible descarbonitzar el sistema energètic sense comptar amb l’energia nuclear”. Grossi sosté que “és pràcticament la més neta” perquè no desprèn gasos d’efecte hivernacle.
D’altra banda, organitzacions com ara Greenpeace i Friends of the Earth insten els governs a oblidar-se d’aquesta energia del segle XX enfocada originalment a fabricar bombes –i que veuen costosa i perillosa– per invertir més en renovables.
L’energia nuclear provoca reticències per qüestions de seguretat pels residus que genera i que romanen radioactius durant milers d’anys. Grossi indica que “té un índex de seguretat altíssim” i que “els residus s’emmagatzemen de manera absolutament aïllada de la biosfera, del medi ambient, i sota control permanent”.
LA XIFRA
Johnson va a sopar a Londres en jet privat
Daniel PosticoEl primer ministre britànic, Boris Johnson, ha estat titllat novament d’hipòcrita per parlar en la conferència de la necessitat de posar fi a les emissions i viatjar a Glasgow i a tot arreu amb el seu jet privat, altament contaminant. Dimecres va volar de Glasgow a Londres per anar a sopar amb un conegut periodista escèptic amb el canvi climàtic del Daily Telegraph –el diari on va treballar Johnson– al Garrick Club, un club privat. Mentrestant, activistes climàtics de la plataforma Insulate Britain van bloquejar ahir l’entrada al Parlament en una protesta pacífica i estàtica. Trenta-quatre activistes van ser detinguts.
