Política

RAMON TREMOSA

JXCAT

“Cal apujar els salaris als investigadors o marxaran”

“El més important del pressupost del 2022 és la dotació per a Recerca i Universitats”

“En deu mesos com a conseller, vaig haver d’agafar el toro per les banyes”

Erasmus en edat madura
Tremosa parla amb orgull i agraïment de la seva etapa europea, ja que durant deu anys va ser eurodiputat pel Partit Demòcrata Català. “Van ser deu anys d’Erasmus en edat madura”, diu. Va poder participar dels cenacles de decisió més importants del continent i també en organismes globals. A la imatge el veiem amb Mario Draghi, actual president del Consell de Ministres italià, quan aquest encara era president del BCE, des d’on va exercir un impuls clau amb la seva política monetària a la malmesa economia de l’euro per la crisi financera
Com que Madrid és una màquina de fer separatistes, anirem a més, malgrat nosaltres
En les relacions amb l’Estat, Aragonès hauria de fer com els bascos i cobrar per endavant

És diputat al Parlament, però ja ha fet tots els papers de l’auca en política, a més de la seva vessant acadèmica. Va ser conseller d’Empresa durant la part àlgida de la pandèmia i abans d’això, eurodiputat a Brussel·les. A més, és professor d’economia a la UB.

És una trajectòria ben nodrida...
Vint anys com a professor, deu anys com a eurodiputat i deu mesos com a conseller, que van ser un màster molt intens. I he de dir que dels deu anys de Parlament Europeu vaig gaudir-ne molt.
Europa és una carta que es pot jugar en el procés cap a l’autodeterminació?
Les independències se les fa cadascú. Alguns eurodiputats em deien que aniríem més de pressa si les majories eren molt clares. Per tant, hi ha feina a fer. Hem superat el 52% en les últimes eleccions i això és una bona línia. Crec que com que Madrid és una màquina de fer separatistes anirem a més, malgrat nosaltres. Recordem que la piulada de Charles Michel, aleshores primer ministre de Bèlgica, va aturar les càrregues policials a Barcelona l’1-O. Més tard va aclarir que amb aquella piulada la majoria de primers ministres europeus hi estaven d’acord. També Merkel va interrogar Rajoy aquell octubre, i al compte de Twitter de l’ambaixada alemanya a Brussel·les, on hi posen l’ordre del dia, un dels punts era “Catalonia”. Günter Oettinger, comissari alemany des de fa deu anys, va dir que el federalisme alemany és una solució per a Catalunya. Però, és clar, això voldria dir recaptar tots els impostos, gestionar totes les infraestructures, les competències de supervisió financera a la banca, els tribunals i la instància última, com hem vist a Schleswig Holstein. Catalunya no té res d’això, per tant som molt lluny del federalisme alemany.
Com pot Catalunya tirar endavant amb un sistema financer desmantellat i amb les seus dels grans grups traslladades a altres territoris?
En el meu últim llibre, Catalunya, potència logística natural, faig una entrevista a l’Anna Gener, l’alta executiva de Savills Aguirre Newman, que recorda que Madrid ha aconseguit centralitzar la banca, després de dècades de buscar-ho, però que la banca és un sector que s’evapora. I és que el hub tecnològic del sud d’Europa ha nascut de manera natural a Barcelona.
Però també hi ha talent local que ens marxa...
El més important del projecte de pressupost és l’increment de la dotació de Recerca i Universitats, que representava un 5% del pressupost el 2010 i que l’any passat només n’era el 4%. La Politècnica està competint amb universitats franceses i italianes que tenen el triple de pressupost i això és insostenible. Si no augmentem el salari als nostres investigadors, marxaran. I això no seria un gran problema si hi hagués una estratègia de retorn. Pot ser bo sortir a fora per aprendre encara més, però cal que puguin tornar.
Què el fa sentir més satisfet de la seva etapa com a conseller?
Entre les coses de les quals estic més content d’aquells deu mesos hi ha haver aconseguit, després de sis anys, culminar la signatura amb Endesa sobre la pobresa energètica. L’empresa va posar 40 milions per eixugar el deute de 35.000 famílies. Vam evitar 35.000 judicis, 35.000 congelacions de comptes bancaris i que aquestes famílies molt precàries fossin expulsades del sistema. També celebro haver culminat, després d’estar aturat molts anys, el traspàs a Ferrocarrils de la Generalitat de Boí-Taüll. El Pirineu català va ser l’únic a Europa obert l’hivern passat. França, Itàlia, Aragó... tancats, i tot Europa esquiant aquí. Estic content d’haver implantat el sistema de semiobertura de comerços i de restauració, a mig camí entre el tancament i l’obertura total que ha tingut un cost molt alt en vides a Madrid, per exemple... En deu mesos de conseller cal agafar el toro per les banyes, perquè si es tenen quatre anys al davant es pot caure en el “ja ho trobarem”. Em va fer feliç comprovar el potencial de les empreses catalanes, com Oryzite, companyia de les Terres de l’Ebre que ha descobert un substitut del plàstic per a automòbils fet amb closca de l’arròs amb resina, cent per cent biodegradable, que ha rebut un premi europeu. Potser la indústria de l’automòbil serà clau per salvar el delta de l’Ebre. Si ho aconseguim tindrem més eines de pressió a l’Estat espanyol per tenir mesures i recursos per protegir-lo.
Parlant d’indústria de l’automòbil, què se’n sap, de la famosa fàbrica de bateries?
He tingut, junt amb el president Aragonès, reunions amb responsables d’un grup de bateries que manifestaven el desig d’instal·lar-se a Catalunya. En la mesura de les nostres capacitats, vam oferir totes les facilitats, i ells ens deien que, si no era a Catalunya, per l’ecosistema d’empreses i universitats, que no anirien a cap altre territori de l’Estat, sinó a un altre país. Però quan anaven a Madrid a concretar fons europeus, els deien “ja veurem”...
Madrid està, doncs, posant bastons a les rodes perquè la fàbrica no acabi a Catalunya?
No en tinc proves, només dic que jo he tingut reunions amb una empresa i que a Madrid els han donat allargues. Algú ha de respondre per això. Ara són el president Aragonès i el conseller Torrent els qui han de rematar la feina. Ja que poden, ja que són decisius a Madrid, que facin com els bascos i que cobrin per avançat... Jo vaig voler-ho denunciar públicament per deixar constància que havíem fet els deures. Vam oferir fins a quatre emplaçaments, en quatre comarques diferents...
Fins a quin punt l’encariment de l’energia pot comprometre el creixement?
Tenim bones xifres de creixement, però la pujada de preus de l’energia pot deixar tocades moltes pimes. Tenim, amb tot, una sortida: les centrals elèctriques reversibles, espais que poden generar salts d’aigua quan hi ha puntes de demanda. L’estany Gento, per exemple, va ser clau perquè Catalunya i Barcelona tinguessin llum durant la Guerra Civil. N’hauríem de fer uns quants com aquest. Permeten estalviar i acumular energia, cosa que l’eòlica i la fotovoltaica no són capaces de fer. A Flix hi ha el projecte de la central elèctrica reversible més gran del món, equivalent a una nuclear. Totalment verda. A més, un cop plenes les basses, ja no cal més aigua. Es cobriran amb fotovoltaica flotant, que és doblement eficient, perquè evita l’evaporació de l’aigua, i aquesta les refresca i les fa el triple d’eficients. És un win-win-win-win.

Memòria privilegiada

El seu cap emmagatzema dades amb una precisió informàtica: dates, noms, quantitats... Coneix exactament tant els noms de les portes de l’Aeroport del Prat, distribuïdes per pistes, com les dates exactes i cada momentum de la munió de dies històrics i moviments d’escacs del procés sobiranista. Però els més vistosos són els seus records de trobades amb personalitats i professionals de tot origen i condició: Stanley Fisher, vicepresident de la Reserva Federal; Jean Claude Trichet, predecessor de Draghi al BCE... líders del Bundesbank, del Banc Central de la Xina, del d’Itàlia... Arriba a l’entrevista amb tres ensenyes ben visibles: un pin de Músics per la Llibertat, una mascareta amb la bandera europea i una corbata de quadres escocesos [la conversa va tenir lloc el 9-N d’enguany]. D’esperit inquiet i hiperactiu, seguint les seves xarxes socials se’l pot localitzar un dia en un concurs de ratafies, un altre en un concert de música clàssica, l’endemà en la presentació d’un dels seus molts llibres i el cap de setmana fent una excursió. Entremig, moltes piulades de denúncia de greuges o de promoció de la cultura i l’economia catalana.

Ramon Tremosa

Nascut a Barcelona el 1965, és diputat al Parlament i professor d’economia a la UB. Va ser conseller d’Empresa i eurodiputat i va coordinar a Europa la comissió d’economia del Grup Liberal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia