ERC i Calviño s’acosten a un acord en la llei de l’audiovisual
Rufián vol garanties i retreu a Junts que no pressioni el PSOE amenaçant Marín a la Diputació de Barcelona
La vicepresidenta veu l’acord aviat sobre incentius a la inversió
“Vam avisar que el vot d’ERC se suava, i s’està suant.” Després de viure l’ensurt per un acord que la vicepresidenta Nadia Calviño va llegir de manera diferent fins a l’extrem d’aigualir qualsevol quota del 6% de llengües cooficials a Netflix, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i la vicepresidenta econòmica han acostat posicions durant els últims dies i acaricien un acord imminent sobre la nova llei de l’audiovisual –obligada per la directiva europea 2018/1808– i la protecció del català. Rufián, però, va denunciar que ERC s’està sentint “molt sola” en aquesta negociació amb Calviño i va reprotxar a Junts que no faci tota la pressió que ell considera que podria fer: “Què passaria si Junts posés sobre la taula la Diputació de Barcelona i digués que si el PSOE i el govern no protegeixen la producció audiovisual en català es trenca l’acord a la tercera institució de Catalunya? I s’hi pot governar amb ERC, perquè els números donen per fer-ho. Segurament seria una palanca perquè el PSOE entengués moltes coses. Per què això no es diu?”
La llei de l’audiovisual és una de les partides d’escacs que el govern de Pedro Sánchez disputa de manera simultània amb ERC, perquè en paral·lel hi ha en joc la tramitació dels pressupostos al Senat –els republicans no els han vetat, però hi mantenen esmenes vives–. Sánchez té previst acudir al Senat el dimarts 21 de desembre per exposar-se a l’última sessió de control de l’any i alhora presenciar com la cambra alta aprova definitivament els comptes –si no s’hi aprova cap esmena, no hauran de tornar al Congrés per Cap d’Any–, així que el calendari imposa tenir abans un acord tancat amb ERC.
Si la vicepresidenta primera i ministra d’Economia espera tancar “aviat” l’acord amb ERC per la llei audiovisual i es vanta que la negociació està “avançant”, fonts de La Moncloa parlen d’un acord “gairebé tancat” i ja no amb quotes a Netflix i HBO –Calviño manté que la normativa de la UE ho impedeix–, sinó basat a desplegar incentius a les inversions. A més de l’atac a Junts pel fet de tenir “força negociadora” i no utilitzar-la, Rufián retreu al PSC “tenir un paper importantíssim en la immersió fa 40 anys i estar ara desaparegut”.
LA FRASE
Junts: un Tribunal de Comptes sense dictar sentència
El grup parlamentari de Junts per Catalunya al Congrés va registrar ahir una proposició de llei que planteja retirar la funció jurisdiccional que té el Tribunal de Comptes, que ara té la capacitat d’obrir judici i d’embargar béns abans de dictar també sentència sobre els expedients que instrueix. El firmant de la iniciativa de Junts, el diputat Josep Pagès, va denunciar que el paper del Tribunal de Comptes és “inaudit” a Europa i fa “que l’Estat espanyol sigui més a Polònia que a la UE”.
La proposició de llei de Junts recorda que el Tribunal de Comptes actua com un ens fiscalitzador “plenament judicial sense formar part del poder judicial ni estar tan sols compost per juristes”, ja que el formen dotze consellers –sis d’elegits pel Congrés i sis pel Senat– entre magistrats i polítics, censors jurats de comptes, economistes i advocats amb quinze anys d’exercici professional.
Per Pagès, cal “reintegrar la funció judicial del Tribunal de Comptes en el poder judicial”. “El Tribunal de Comptes no només té un greu problema de politització i de parcialitat en el seu funcionament, sinó que també presenta greus deficiències en la seva arquitectura com a institució: és una institució franquista que es cola sense cap canvi en la Constitució del 1978”, relata. “Que dicti sentències no subjectes a control judicial i amb greus conseqüències, com ara arruïnar famílies, contradiu el principi de divisió de poders i el dret de tutela judicial”, va reblar Pagès.
