Cs anuncia accions penals contra l’acord de govern en defensa del català a l’escola
Assimila el text a un decret i hi veu indicis de delicte per “induir” funcionaris a incomplir sentències
Grupuscles espanyolistes impulsen AMPA pel castellà
La croada de la dreta unionista contra la immersió lingüística no en deixa passar cap. El líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, va anunciar ahir a Twitter que interposarà “accions penals” contra el govern per l’acord pres dimarts en defensa de l’escola en català i la cohesió social, que ratifica l’oferiment d’assessorament i representació jurídica tant als membres de la comunitat educativa que preservin el model com per combatre les persones i entitats que “ataquin injustament” els defensors dels drets lingüístics. Fonts del partit van aclarir després que les accions es presentaran a fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Carrizosa considera que el “decret” –si bé formalment es tracta d’un “acord” de govern, les mateixes fonts justificaven que és una disposició de “caràcter general emanada i publicada” per l’executiu, i per tant no afecta la seva “antijuridicitat” ni el seu contingut “presumptament delictiu”– proclama la “voluntat” de no implantar el 25% d’ensenyament en castellà –si bé el text no hi fa cap al·lusió explícita– “destinant recursos per vulnerar els drets de ciutadans emparats pel TSJ i induint funcionaris a vulnerar-los també”.
El grup de Cs també va registrar tres preguntes ahir al Congrés per instar el govern espanyol a obligar la Generalitat a complir les sentències pel 25% de castellà i a “evitar l’ús de recursos públics” per intentar “esquivar-les”.
AMPA pel castellà
De fet, l’ofensiva pel castellà a l’escola s’ha intensificat les últimes setmanes arran de les noves sentències judicials favorables, que han animat grupuscles ultra com ara Hablamos Español i Convivencia Cívica Catalana a promoure la creació d’associacions de mares i pares espanyolistes, a fi que s’agrupin en una nova federació batejada com a AMPA Total per poder intervenir directament davant dels tribunals. La plataforma pretén donar cobertura i garantir l’anonimat a les famílies que vulguin iniciar una guerra judicial per imposar més hores de castellà a la primària. Els impulsors han criticat altres entitats espanyolistes com ara l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) i Societat Civil Catalana (SCC), que havien proposat deixar en mans de les famílies la reclamació del compliment de les sentències. “Aquest mètode no ens ha semblat l’idoni”, cloïen en una nota.
Les exigències de Vila-seca
Ahir es van conèixer més detalls de la sentència del TSJC que obligarà l’institut Barbat i Miracle de Vila-seca a canviar el règim lingüístic del centre a petició de la mare d’un alumne que va adduir que no volia que s’apliqués “atenció individualitzada” al seu fill, sinó que es canviés el projecte lingüístic de tota la seva classe “per adaptar-lo”, així, a les resolucions judicials en protecció del castellà. La dona ho va reclamar l’agost del 2019 al Departament d’Educació, que s’hi va negar el gener del 2020, si bé sí que es va avenir a trametre-li les comunicacions també en castellà, com exigia. En tot cas, ella va recórrer al TSJC per exigir la “cooficialitat lingüística” al centre, petició que el tribunal ha atès, tot recordant, a més, que cal complir el mínim del 25% en castellà amb alguna matèria troncal o anàloga. Això sí, ha rebutjat que es retoli la senyalització exterior del centre també en castellà, com també pretenia la dona. És la tercera sentència judicial similar en poques setmanes, després de les de Canet i Cubelles, si bé la vuitena que afecta ja una escola catalana.