Aragonès exigeix a Madrid atrevir-se a un referèndum

Tots els presidents de la Generalitat han agafat el pont aeri en algun moment del mandat per entonar a Madrid el seu Escolta, Espanya! i ahir, 36 anys després de rebre Josep Tarradellas el 1985, el Club Siglo XXI, a l’hotel Eurobuilding de Chamartín, va ser visitat per Pere Aragonès. En un moment d’estancament en què la taula de diàleg no té data i el clima s’ha enrarit per les revelacions del comissari José Manuel Villarejo sobre el CNI i el 17-A, el president de la Generalitat va desafiar l’Estat a “atrevir-se” a un referèndum amb totes les conseqüències: “L’Estat s’ha d’atrevir a guanyar a les urnes i a poder perdre a les urnes.”

Amb la deferència de tenir asseguts a primera fila els ministres Isabel Rodríguez (Política Territorial) i Joan Subirats (Universitats), que van aguantar esportivament la denúncia de la desídia de l’Estat amb el dret a votar i la repressió, va apostar per forjar el que ha estat possible entre el Regne Unit i Escòcia i va definir com a “inevitable” el referèndum: “Decidir el futur sense por i en llibertat és el que fan les democràcies modernes.” I va receptar ser “imaginatius per trobar la fórmula” tot recordant altres moments de coratge com ara el d’Adolfo Suárez reinstaurant la Generalitat republicana amb Tarradellas, la concessió dels drets històrics i el concert a Biscaia i Guipúscoa, i fins i tot l’accés a l’autonomia d’Andalusia –“La terra dels meus avis, i me’n sento orgullós”– per la via ràpida.

Atrapats ara en el debat de les dates de la reunió, Aragonès va canviar de pantalla i va exigir a Pedro Sánchez portar “propostes concretes” a la taula de diàleg: “L’important no és si ens reunim dilluns de la setmana que ve o l’altra, sinó els continguts i les propostes concretes.” La diplomàcia discreta d’Ester Capella com a delegada a Madrid no només va propiciar la presència de dos ministres, sinó també d’ambaixadors com ara el d’Eslovènia i el de Suïssa. La sorpresa va ser que a la sala hi fossin Jaume Asens (Podem) i Ferran Bel (PDeCAT) però ningú de Junts tot i ser el soci de coalició.

Al govern del PSOE i Podem, Aragonès els va dir que davant Vox sempre podran comptar amb ERC però que no abusin de la por: “No podem acceptar que s’utilitzi això per dilatar la negociació i no aprofitar una oportunitat històrica. Difícilment hi haurà segona oportunitat.” Interrogat per l’Espanya ens roba, va admetre el seu error amb el lema. A la regió de la “llibertat”, Aragonès va contraposar la sortida republicana de la pandèmia i “l’individualisme neoliberal” de Díaz Ayuso basat en “la llibertat per a qui se la pugui pagar”. I amb Villarejo va exigir saber la “veritat”.