Un any per gestionar i avançar
El govern es fixa entre les prioritats per al 2022 la sortida en tots els fronts de la pandèmia, l’execució del pressupost i la defensa del català
Situa en el mateix nivell l’obtenció de “resultats tangibles” en la resolució del conflicte polític
Serà aquest l’any del final de les restriccions per la pandèmia? En què es veuran la major part de les pregonades “transformacions en clau republicana”? Serà el dels avenços cap a l’autodeterminació i l’amnistia a la taula de diàleg? O potser es veurà satisfet algun dels deutes o traspassos històrics que reclama la Generalitat? L’enquesta que dijous publicava el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) confirmava que, en només dos anys, s’ha capgirat la percepció ciutadana sobre quines han de ser les prioritats del govern: si el desembre del 2019, abans d’irrompre la pandèmia, el 56% volia que es centrés en la resolució del problema polític entre Catalunya i Espanya, el desembre passat la xifra havia baixat al 37,5%. En canvi, ara és un 59,5% el que li exigeix que prioritzi gestionar els serveis públics que són competència seva, xifra que dos anys abans era la inversa, el 36,8%. I l’executiu, doncs, quins plans té?
El Punt Avui ha volgut saber, del pla de govern per a la legislatura que es va aprovar fa uns mesos, quines prioritats es fixa cada departament per a aquest 2022 –ho repassen en el dossier que ve tot seguit–, però la portaveu, Patrícia Plaja, ja deixa clar que l’executiu situa “en paral·lel”, és a dir, al mateix nivell, la feina que vol seguir fent tant en l’àmbit de la gestió quotidiana com en el del conflicte polític. “Són absolutament compatibles”, raona.
D’una banda, així, l’acció més transversal en els propers mesos –en el sentit que afectarà la majoria o la totalitat de les conselleries– pivotarà sobre la gestió de la pandèmia, i no només en l’àmbit de la salut, sinó també en el vessant social, l’educatiu o de la recuperació econòmica. Ja s’acaba d’encarregar, a més, un informe a un grup d’experts per dibuixar escenaris sobre com s’haurà de gestionar a mitjà i a llarg termini. “Veurem en quin moment es fa, i si és el 2022, el canvi de paradigma per passar a ser una malaltia endèmica, però ara encara no veiem que es pugui tractar com una grip”, indica Plaja. En relació amb la crisi, però ja en clau de canvi de paradigma, enguany serà també el de l’execució dels fons Next Generation, per la qual cosa ja es va crear a l’estiu una comissió interdepartamental que penja d’Economia i que s’ha reforçat temporalment amb personal de diverses conselleries que es centrarà específicament en els fons.
També molt transversal, tant dins del govern com entre partits i entitats socials, es vol que sigui la defensa del català i promoció del seu ús social, a través del pacte nacional per la llengua que tot just s’ha presentat aquesta setmana. “Ha pres més importància pel que ha passat les últimes setmanes amb l’escola, però no és una cosa sobrevinguda”, exposa Plaja, que recorda que d’entrada es va donar ja rang de secretaria a la fins ara direcció general de Política Lingüística.
Encara en l’àmbit de gestió, el govern remarca que aquest és el primer dels últims dotze anys que comença amb el pressupost aprovat. Mirarà de repetir el vinent, però en tot cas Plaja remarca que “tan important és l’aprovació com l’execució”. I el 2022 arribarà l’hora d’implementar moltes de les noves polítiques pactades als acords d’investidura: des de posar els fonaments a l’energètica pública fins a la prova pilot de la renda bàsica, passant per la introducció de la gratuïtat a P-2 el curs que ve o de nous drets sexuals com l’equitat menstrual. Això sense oblidar l’aposta decidida per la reindustrialització, l’habitatge social i l’atenció a la gent gran i a la salut mental, el desplegament de la llei de la ciència o la feminització dels Mossos i cossos d’emergències.
En un pla paral·lel situa enguany el govern la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. “Esperem resultats tangibles en la taula de negociació”, resumeix Plaja, sense entrar en detalls. El president Aragonès, això sí, ja va dir per Sant Esteve que també ha de ser l’any de pensar alternatives per si la negociació s’encalla, per la qual cosa Junts ja admetia aquesta setmana que s’estan recuperant complicitats en l’independentisme. L’Estat insistirà a voler cedir només molles, per exemple a la comissió bilateral represa, i certamen el govern espera amb especial interès el traspàs del servei de Rodalies, si bé ha deixat clar que això són figues d’un altre paner.
