Política

Els països veïns acullen ucraïnesos, units en la por de l’ofensiva de Moscou

Hongria i Polònia, països tancats als refugiats sirians, s’obren a l’onada de desplaçats per l’atac rus

L’ultranacionalista Orbán enterra l’amistat amb Putin

Ningú entre la família ultra­dre­tana euro­pea vol recor­dar les abraçades a l’aliat rus, Vladímir Putin. Ni tan sols l’hon­garès Vik­tor Orbán, una de les bèsties negres de la política euro­pea. Li va cos­tar més que a altres socis de la Unió Euro­pea (UE) con­dem­nar la invasió a Ucraïna. Però ara s’ha arren­gle­rat amb la dinàmica de l’ajut al veí, sigui per con­vicció o per por com­par­tida d’una ofen­siva que ningú no gosa ja pro­nos­ti­car on aca­barà.

Polònia, el soci euro­peu més lle­ial a l’OTAN, ja no feia la farina blana a Putin. Al con­trari: repre­sen­tava, com els bàltics, la recla­mació de reforçar el flanc est de l’Aliança Atlàntica cada cop que Mos­cou feia un movi­ment. Però rebut­java, com Hon­gria, l’aco­llida de refu­gi­ats, fos­sin deri­vats del con­flicte sirià o de la migració irre­gu­lar arri­bada de la Medi­terrània.

La guerra de Putin ha cohe­si­o­nat l’ano­me­nat B-9 o “bloc de Buca­rest”. Ahir es van reu­nir a Varsòvia, entre deman­des del pre­si­dent polonès, Andr­zej Duda, de sub­mi­nis­trar armes a Ucraïna i men­tre els governs res­pec­tius agi­lit­zen l’aco­llida dels ucraïnesos que fugen de la guerra. Prin­ci­pal­ment, dones i nens, ja que els homes entre 18 i 60 anys estan mobi­lit­zats per defen­sar el seu país.

El B-9 el for­men anti­gues repúbli­ques soviètiques, com les bàlti­ques Estònia, Lituània i Letònia, més països de l’est euro­peu que van que­dar en ter­ri­tori del Pacte de Varsòvia –Eslovàquia, Bulgària, la República Txeca i Roma­nia, a més de Polònia i Hon­gria–. De satèl·lits de Mos­cou, van pas­sar a socis de la UE i de l’OTAN. En l’ober­tura de la cimera, hi havia la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea (CE), Ursula von der Leyen, que a Varsòvia s’acos­tuma a rebre amb cara de pomes agres, enmig de les suc­ces­si­ves topa­des amb Brus­sel·les per les con­tro­ver­ti­des refor­mes judi­ci­als i la pressió sobre els mit­jans de comu­ni­cació i col·lec­tius LGTBI del govern ultra­con­ser­va­dor de Mateusz Morawi­ecki.

Aquest cop, no hi havia males cares, sinó molta pre­o­cu­pació. Qua­tre dels països del B-9 són fron­te­rers amb Ucraïna –Polònia, Hon­gria, Eslovàquia i Roma­nia–. Polònia ha habi­li­tat ja vuit punts per aco­llir els des­plaçats ucraïnesos. Hon­gria, Roma­nia i Eslovàquia han equi­pat cen­tres espor­tius i altres naus per aten­dre’ls. Només a Polònia, n’hi arri­ba­ran uns 30.000 cada dia, segons les auto­ri­tats del país, men­tre que als altres països seran entre 5.000 i 10.000.

L’ONU cal­cula que la guerra pro­vo­carà un milió de des­plaçats. Ale­ma­nya, país que el 2015 va aco­llir gai­rebé un milió de refu­gi­ats, ja ha anun­ciat “ajut mas­siu” a aquests socis veïns d’Ucraïna. L’ales­ho­res can­ce­llera Angela Merkel no va tan­car les fron­te­res a aquells refu­gi­ats, mal­grat les pres­si­ons del seu bloc con­ser­va­dor. Ara el soci­al­demòcrata Olaf Scholz està com­promès a fer front a aquesta crisi, cons­ci­ent que el seu país serà el destí pre­fe­rent de molts ucraïnesos, en cas que la invasió no sigui un “con­flicte llam­pec”.

LES XIFRES

1
milió
de desplaçats calcula l’ONU que provocarà la guerra a Ucraïna, amb 44 milions d’habitants.
8
punts
ha habilitat el govern polonès per acollir els desplaçats ucraïnesos.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia