Macron es declara candidat a la reelecció com a president

Ho ha retardat tant com ha pogut a causa de les crisis sanitària i ara bèl·lica, però també perquè sabia que el beneficiava. Finalment, ahir al vespre, en una carta als francesos publicada als diaris regionals, Emmanuel Macron es va declarar candidat a la reelecció com a president francès quan li quedaven menys de 24 hores per fer-ho. El termini s’acabava avui i ja se saben els onze rivals més que han obtingut els 500 apadrinaments de càrrecs públics. Tot i així, Macron s’ha mantingut des de fa mesos llargament al capdavant dels sondejos i, amb la gestió de la guerra a Ucraïna, encara puja més.

“Soc candidat per inventar amb vosaltres, davant els desafiaments del segle, una resposta francesa i europea singular”, proposa Macron en la seva declaració. “Soc candidat per defensar els nostres valors que els desgavells del món amenacen”, continua. Encara que més endavant recorda: “No podré fer una campanya com l’hauria desitjat a causa del context.”

Una referència com a home d’estat protector en moments de crisi, primer durant tota la seqüència de la covid i, actualment, amb la invasió russa d’Ucraïna, que marcarà la primera i la segona volta el 10 i el 24 d’abril. Ahir mateix encara va parlar telefònicament amb el president rus, Vladímir Putin, per demanar-li que pari l’escalada militar, malgrat que l’Elisi tem que Putin “està decidit a seguir l’operació fins al final”. Després, Macron va trucar al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, amb qui té contacte diari des del 24 de febrer.

Davant d’aquest protagonisme a l’escena internacional, i com a president semestral de la UE, els seus màxims rivals als comicis tenen l’estigma d’una posició ambigua amb Putin. La seva contrincant fa cinc anys a la segona volta, la ultradretana Marine Le Pen, va rebre el 2017 finançament d’un banc rus. La també figura d’extrema dreta Éric Zemmour ha estat declarant fins fa poc la seva admiració pel cap del Kremlin. I la candidata de la dreta parlamentària, Valérie Pécresse, arrossega el llast del seu antecessor François Fillon, que ha hagut de plegar dels seus càrrecs en empreses petroquímiques russes.

A l’esquerra, el més ben situat, Jean-Luc Mélenchon, assegurava fa escassos dies que l’OTAN i els Estats Units estaven exagerant sobre el risc de guerra i donaven motius a Putin. I no queden altres candidats amb capacitat de fer ombra a Macron. Fins i tot, la guanyadora de la Primària Popular de l’esquerra, Christiane Taubira, s’ha hagut de retirar per falta d’apadrinaments. Els altres onze que es mantenen ja critiquen que el president sortint no tingui intenció de celebrar cap debat públic.