Política

MARTA VILALTA

DIPUTADA I PORTAVEU D’ESQUERRA

“El bipartidisme ‘sociovergent’ ens portava al bloqueig”

“El PSC no va voler renunciar a fer servir la JEC com a jutge i part”

“Hi ha marge per millorar la proporcionalitat amb un mapa que no sigui d’imposició provincial”

Hi ha alguna contradicció en el fet de voler arribar, com el 2017, a la república sense una llei electoral pròpia?
El problema de fons és no tenir-la, no haver estat capaços d’elaborar la llei pròpia en els últims 30 anys, malgrat els diversos intents. De fet, el 2017 s’hi arriba sense llei electoral pròpia, no ho hauríem d’oblidar, perquè el PSC i altres partits unionistes bloquegen una proposta d’administració electoral parcial que ens podria haver servit per començar a desenvolupar la nostra pròpia legislació electoral. Però no van voler renunciar a fer servir la Junta Electoral Central com a jutge i part.
Per què costa tant tancar un acord?
Perquè malauradament els partits que han tingut més pes en les últimes dècades només afrontaven el debat amb l’objectiu de maximitzar els seus vots. I en un context en què el vot estava distribuït asimètricament entre àrees urbanes i rurals, això es convertia en un obstacle. La situació ara ha canviat, ja que s’ha superat aquell bipartidisme històric sociovergent que ens portava al bloqueig. Ara hem superat aquest esquema i això ens obre una finestra d’oportunitat per fer una llei electoral de país. Des d’Esquerra, hi apostem com una eina de reforç democràtic i no un simple mecanisme de calculadora electoral.
És possible desbloquejar-la en aquesta legislatura?
Hauria de ser possible. Hi ha hagut diversos intents al Parlament i fa sis anys es va avançar en molts aspectes, encara que no en l’element nuclear. Ara ho hem de tornar a intentar, i per això vam proposar-ho l’estiu passat. El tauler de joc parlamentari ara està més fragmentat, hem superat el bipartidisme i és més plural que mai, i això pot obrir la porta a un nou acord o punt de consens. Catalunya necessita regles del joc pròpies i clares, i no té sentit que no tinguem llei electoral pròpia.
L’entesa amb el PSC per al desbloqueig de diversos càrrecs d’organismes que depenen del Parlament o la participació socialista en el Pacte Nacional per la Llengua afavoreixen una entesa?
Són debats diferents, i crec que no s’han de barrejar. En tot cas, la llei electoral és una norma que requereix àmplies majories i, per tant, només serà possible aprovar-la si hi ha un gran acord al Parlament.
El PSC considera que el repartiment provincial actual beneficia Esquerra i JxCat. Vostè, que és diputada per Lleida, què en pensa?
L’Estatut estableix dues característiques de la llei electoral: ha de ser proporcional i assegurar la representació adequada del territori. I això l’actual llei electoral ho fa raonablement bé. I per a nosaltres són pilars que hem de continuar mantenint. De fet, l’Estat espanyol és ple de sistemes electorals molt menys proporcionals que el català i, en molts casos, el PSOE n’és el principal beneficiat. Una dada: el 14-F Junts va obtenir el 20,04% dels vots i el 23,7% dels diputats, una diferència de 3,66 punts. A Castella-la Manxa, el PSOE va obtenir el 44,11% dels vots i va rebre el 57,58% dels escons. Una diferència de 12 punts. En tot cas, a Catalunya hi ha marge per millorar la proporcionalitat i la representació adequada del territori? Sí que n’hi ha. Per començar, amb un mapa que no sigui d’imposició provincial i s’assembli més a la realitat territorial catalana, assumint l’organització territorial pròpia. Però segurament ens equivocaríem si centréssim el debat només en el repartiment d’escons.Nosaltres volem posar èmfasi també en com articulem l’administració electoral catalana, en la transparència, en la rendició de comptes, en com garantim el vot exterior, com fomentem la participació i especialment el vot jove, com aproximem electes i electors… De tot això també ha d’anar la llei electoral.
Amb quin sistema electoral s’emmiralla Esquerra?
Esquerra portava al programa la necessitat de promoure una llei electoral catalana per reivindicar la sobirania sobre les institucions electorals, repensar i actualitzar els procediments electorals i convertir-los en eines de participació ciutadana. Creiem que aquests són els temes que ha de posar sobre la taula una proposta electoral pròpia. Passar del segle XIX que ens imposa l’administració electoral de la Loreg i una Junta Electoral que s’extralimita en les seves funcions, a una administració electoral del segle XXI. Així doncs, el nostre compromís és trobar mecanismes de representació electoral que millorin tant la proporcionalitat com la representació del territori, aproximant les circumscripcions a la gent, i fer-ho discutint de manera constructiva amb la resta de forces polítiques.
Aposteu perquè les vegueries siguin circumscripció electoral o això complicaria un acord?
És imprescindible que la representació electoral s’estructuri a partir d’un mapa que reflecteixi millor la realitat territorial del país, la nostra economia i el dia a dia dels nostres municipis. I, per nosaltres, una de les millors eines que tenim per fer-ho són les vegueries, perquè supera el model espanyol de les províncies i nosaltres ens creiem la nostra pròpia organització territorial, més propera a la ciutadania. I això implica apostar per les vegueries com a model d’organització territorial.
Sou partidaris de la implantació del vot electrònic? Quins perills té?
El 14-F l’Estat espanyol va imposar una data electoral perquè calculava que era la millor per als seus interessos. Van fallar, però ens van forçar a fer unes eleccions enmig d’un pic de contagis i ingressos per covid. Hem d’aprendre les lliçons d’aquell moment, el conseller Bernat Solé i el director general de Processos Electorals, Ismael Peña, van fer una feinada ingent que ens ha de servir per construir nous mecanismes que puguin promoure i fomentar la participació i fer un procés electoral més transparent i responsiu a les preferències de la ciutadania. I entre ells cal estudiar com s’implementa el vot electrònic amb plenes garanties, però també com aquesta digitalització pot millorar el procés electoral i contribuir a augmentar la transparència i reduir-ne despeses. Nosaltres som partidaris d’estudiar-ne la implantació i superar possibles riscos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.