Política

Un president atrapat en el seu laberint

Després de més de dues dècades al Kremlin, Putin veu perillar el poder amb l’aventura insensata d’Ucraïna

Recuperar la influència de Rússia sobre l’espai postsoviètic i tornar-li l’estatus perdut de gran potència han estat la clau de volta de la seva política exterior

Des que va entrar al Krem­lin, l’any 2000, Vladímir Putin s’ha atribuït la missió històrica de res­tau­rar l’orgull ferit de Rússia, la uni­tat i la gran­deur naci­o­nal per­du­des amb la implosió de l’URSS. Més de dues dècades després, el líder rus s’embranca en una guerra sag­nant a Ucraïna amb rever­be­ra­ci­ons glo­bals i que pot mar­car l’inici del seu final.

Putin va posar ordre al caos ins­tau­rat per Ielt­sin, el seu pre­de­ces­sor i pro­mo­tor de la tran­sició sal­vatge cap al capi­ta­lisme, i va atu­rar el perill de deses­ta­bi­lit­zació i de des­in­te­gració que amenaçava Rússia. Va acon­se­guir un cert crei­xe­ment econòmic men­tre implan­tava un estat auto­ri­tari –domi­nat per una elit cor­rupta enri­quida amb els ingres­sos de l’expor­tació de gas i petroli– que con­trola l’opinió interna mit­jançant una ferotge repressió de les veus dis­si­dents.

Tor­nar a la Rússia post­soviètica el seu esta­tus de gran potència ha estat una obsessió pel Krem­lin i la clau de volta de la seva política exte­rior. Com també man­te­nir la influència sobre els ter­ri­to­ris que un dia van for­mar part de la Unió Soviètica i ara volen pel seu compte. Així, va caure Txetxènia, amb les seves ambi­ci­ons inde­pen­den­tis­tes, escla­fada de manera bru­tal per les tro­pes rus­ses, i les inter­ven­ci­ons a Geòrgia (2008) i Ucraïna (2014) invo­cant l’ajuda a les comu­ni­tats russòfones opri­mi­des pels poders locals. El seu objec­tiu ha estat per­pe­tuar-se en el poder, pri­mer apli­cant una fórmula per esqui­var la pro­hi­bició legal d’enca­de­nar més de dos man­dats seguits –la famosa alter­nança amb Medvédev en els papers de pre­si­dent i de pri­mer minis­tre– i, després, pro­mul­gant direc­ta­ment una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal que li podria asse­gu­rar la per­manència al Krem­lin fins al 2036. Això no vol dir que Putin no hagi hagut d’afron­tar el des­con­ten­ta­ment del car­rer. Les pro­tes­tes van escla­tar a Rússia arran de les denúncies de frau en les elec­ci­ons a la Duma (Par­la­ment) el desem­bre del 2011, i van rea­parèixer el 2018 amb la polèmica reforma de les pen­si­ons. Per pri­mer cop, el pre­si­dent veia rebai­xar el seu ele­vat índex de suport popu­lar. És clar que el Krem­lin no ha tin­gut manies a l’hora de repri­mir la dis­sidència. El febrer del 2015 moria assas­si­nat a trets a tocar de la plaça Roja el líder opo­si­tor i ex vice­pri­mer minis­tre rus Borís Nemt­sov, un crim que el poder va atri­buir a un comando txetxè.

Cinc anys més tard, Alek­sei Navalni, ene­mic número u de Putin, era enve­ri­nat men­tre feia cam­pa­nya elec­to­ral a Sibèria con­tra el par­tit del pre­si­dent. Recu­pe­rat a Berlín, on va ser hos­pi­ta­lit­zat, va ser detin­gut en tor­nar a Rússia i enviat a la presó, on con­ti­nua actu­al­ment.

Asse­gu­rar el poder i eli­mi­nar l’amenaça d’una “revo­lució de colors” com les que van pro­pi­ciar un canvi de règim a Ucraïna o Geòrgia és una altra de les obses­si­ons de l’inquilí del Krem­lin. En aquest sen­tit cal inter­pre­tar l’ajuda pres­tada al dic­ta­dor bie­lorús Alek­sandr Lukai­xenko per sufo­car les pro­tes­tes pel frau elec­to­ral del 2020 i la inter­venció de les tro­pes rus­ses al Kazakhs­tan, aquest gener, per sal­var el con­tes­tat pre­si­dent Tokàiev. Acci­ons totes que res­po­nen al mateix patró: evi­tar que l’espai post­soviètic escapi del con­trol i la influència de Mos­cou. És en aquesta clau que cal inter­pre­tar també l’última jugada de Putin, la guerra d’Ucraïna decla­rada el 24 de febrer pas­sat.

Rees­criure la història

Putin intenta cor­re­gir a cop de míssil el mapa de segu­re­tat dis­se­nyat a Europa al final de la guerra freda. Menys­tin­gu­des les pre­o­cu­pa­ci­ons rus­ses per Was­hing­ton i l’OTAN –Mos­cou con­si­dera que s’ha incom­plert el com­promís del 1991 que l’Aliança no s’ampli­a­ria cap a l’est i exi­geix recu­pe­rar un cin­turó de segu­re­tat, des­mi­li­ta­rit­zat i neu­tral, en el perímetre rus–, el Krem­lin res­pon amb la invasió d’Ucraïna. Per Putin, la inte­gració d’aquesta república exsoviètica en el marc polític i mili­tar occi­den­tal és una línia ver­me­lla infran­que­ja­ble. És un greuge que s’arros­sega des del 2004, quan la Revo­lució Taronja ucraïnesa va posar proa cap a l’oest, i que deu anys després revi­fa­ria amb la Revo­lució del Mai­dan i la cai­guda del govern prorús de Ianukóvitx. Putin apel·la als refe­rents de la Gran Guerra patriòtica con­tra el nazisme per mobi­lit­zar l’opinió russa a favor de la seva última aven­tura insen­sata, una estratègia amb què també pretén recu­pe­rar un suport min­vant, espe­ci­al­ment entre els joves, més ori­en­tats cap a Occi­dent. El pre­si­dent ha entrat en un labe­rint del qual li serà molt difícil sor­tir.

Setge al cercle del líder
Un superiot ancorat al port d’Hamburg, una vil·la toscana del segle XVII i altres béns mobles i immobles de luxe propietat d’oligarques russos han estat confiscats a Europa en el marc de les sancions per la invasió d’Ucraïna. És una arma per afeblir el poder de Putin i el seu cercle més estret. Les sancions, imposades per la UE i els EUA, tenen en el punt de mira membres de l’elit russa, familiars i associats. Inclouen la congelació d’actius, la immobilització de propietats i la restricció de visats, mesures totes elles que se sumen a l’exclusió de part del sector financer del sistema de pagaments internacional Swift i a la congelació parcial de les reserves del banc central rus. Una guerra econòmica contra Putin que ja fa sentir el seu impacte.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia