La desaparició de l’URSS s’ha fet notar en l’èxode de russos i ucraïnesos
Arriben a Catalunya pel boca-orella i busquen ocupació en la indústria i els serveis
Els primers aprofiten també el ‘boom’ immobiliari i la seva inèrcia
Ucraïna i Rússia són uns països amb un constant declivi demogràfic des de la desaparició de l’URSS i, en el primer cas, aquest declivi s’expressa en una pèrdua directa de població, molt accentuada entre els inicis dels noranta i pràcticament fins al 2010, i un gran envelliment de la població. Ho afirma el professor de geografia humana de la Universitat de Girona Joan Vicente. A més, remarca que Ucraïna és un país pobre en termes de PIB per càpita, més pobre que Rússia i també que Bielorússia, i per tant molt més que Catalunya.
El doctor en història contemporània i director de la càtedra Walter Benjamin de la UdG, Maxi Fuentes, hi aprofundeix i explica que l’emigració russa està més relacionada amb qüestions econòmiques, tot i que hi veu també una relació amb l’evolució política cap a una situació d’increment de la violència, de falta de llibertats i de més autoritarisme. En el cas d’Ucraïna, per ell, la situació econòmica i política és més colpidora, sobretot a partir de la Revolució Taronja, precisament contra la corrupció i amb els consegüents governs prorussos i proeuropeistes.
Per Joan Vicente, l’emigració ucraïnesa és fonamentalment econòmica. “Això és així fins al conflicte del Donbass i Crimea. Però amb una gran paradoxa, puja la immigració i el PIB”, remarca. I hi afegeix: “Aquesta combinació segurament vol dir que des de la creació del nou estat han fallat més els mecanismes de redistribució de riquesa que no pas els de creació, com a totes les antigues repúbliques soviètiques.”
Perfils
Quant al perfil d’aquesta immigració, diu que és notablement especialitzada en la indústria càrnia i, en menor mesura, en la construcció i, quant a les dones, en el servei domèstic i l’hoteleria i la cura de gent gran. Per això a la costa n’hi ha una notable concentració.
Respecte a Rússia, les comunitats russes tenen a veure amb la inversió turística i immobiliària. Segons Vicente, des del punt de vista social, a les àrees costaneres està clarament estratificada en grups molt benestants que fan inversió immobiliària tant residencial com hotelera i que generen una economia al seu voltant de compatriotes en l’àmbit dels serveis personals, manteniments... D’altra banda, determinats punts són també destinació turística i, per tant, també generen una ocupació a l’hostaleria, al comerç... per a població russòfona.
Per ell, hi ha dos factors que expliquen que la població russa comenci a ser més gran en nombre a partir del 2014 i el 2015. D’una banda, la inversió russa en el sector immobiliari aquests anys guanya quota per la crisi a l’Estat espanyol i les bones oportunitats, i d’altra banda, les sancions pel conflicte precisament a Ucraïna tenen un cert impacte en el seu PIB, i això pot afavorir migracions.
Finalment, Joan Vicente recorda que les migracions sovint funcionen via xarxes socials i, per tant, a partir d’uns pioners que obren camins. A més, la població ucraïnesa té un component de classe obrera molt marcat i, per tant, la presència d’immigrats de classe benestant és força més limitada que no pas entre els d’origen rus.
