ERC i els Comuns demanen a la CE suport al cànon català dels residus davant l’impost estatal espanyol
Peraire alerta des de Brussel·les que el nou gravamen estatal és “una amenaça” per al model català
ERC i els Comuns han demanat aquest dimarts a la Comissió Europea que valori el cànon català dels residus com a “eina de fiscalitat ambiental”.
Arran del projecte de llei espanyola que proposa un impost estatal i que anul·laria el gravamen català, els eurodiputats d’aquests dos partits catalans han instat l’executiu europeu a opinar sobre l’impacte del cànon català en una pregunta parlamentària.
En declaracions a l’ACN, l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé ha assegurat que la pregunta “va en línia amb donar suport als instruments de política fiscal com una part important de la política ambiental” que promou Brussel·les. “Volem que Europa continuï donant suport al cànon”, ha dit el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire.
Peraire ha alertat des de Brussel·les que el nou impost estatal de residus que preveu el projecte de llei suposa “una amenaça” per al model català. “La llei ha de blindar el cànon de residus”, ha reclamat Peraire, recordant que és un sistema que funciona des de fa 17 anys i que ha obtingut el “reconeixement” de la Comissió Europea.
El director de l’Agència de Residus de Catalunya s’ha reunit aquest dimarts amb els eurodiputats d’ERC, Junts i els Comuns per tractar aquesta qüestió, segons ha explicat ell mateix. No s’ha pogut trobar amb l’eurodiputat de PSC, Javi López, per problemes d’agenda, però tenen pendent parlar pròximament. “En el gran consens sobre el cànon també volem que hi sigui el partit socialista”, ha dit Peraire, remarcant que hi ha “càrrecs municipals socialistes” que donen suport a l’impost català. A més, Peraire ha assegurat que part partit polític català amb representació a l’Eurocambra està “en contra” del cànon català.
Des del Govern defensen que el cànon català “té un retorn directe a qui el paga”, mentre que l’impost estatal no té “un caràcter finalista”. A més, defensen que la destinació dels recursos derivats es decideix en les juntes del cànon “on tots els sectors són representats”. Reivindica així una “governança democràtica, horitzontal i compartida”.