Política
Els independentistes confien que les urnes els permetran arribar al govern d'Escòcia
Les enquestes preveuen que els nacionalistes es convertiran en la primera força política
Els escocesos han acudit a les urnes amb un doble interrogant: qui guanyarà les eleccions i qui acabarà governant. Les eleccions per elegir el Parlament de Holyrood, a Edimburg, es regeixen, principalment, pel sistema proporcional i això fa que la Cambra pugui quedar fragmentada, sense una majoria clara. Això fa que dirigents polítics, periodistes, politòlegs i electors tinguessin ahir els ulls posats no només en quin partit quedava en primera posició en les eleccions, sinó en les negociacions posteriors per tancar una nova coalició de govern.
Escòcia, que acaba de celebrar els tres segles de Tractat de la Unió amb Anglaterra, va acudir ahir a les urnes per renovar, per tercer cop, el seu Parlament des que el primer ministre britànic, Tony Blair, va tirar endavant l’any 1999 la devolution de poders de Westminster a Edimburg. Els sondejos havien anunciat una jornada històrica amb el triomf del Partit Nacional Escocès (SNP), d’Alex Salmond, que ha basat la seva campanya a intentar entusiasmar els escocesos obrint la caixa dels trons de la reforma de les relacions constitucionals entre Londres i Edimburg, i prometent un referèndum d’independència per al 2010. La proposta ha provocat una tempesta després que la cúpula laborista alertés d’una apocalipsi si Escòcia arribava a tirar endavant una separació del matrimoni polític amb Londres.
Amb unes enquestes d’opinió que li han estat favorables, tot i que al final li rebaixaven el marge d’avantatge, els nacionalistes de l’SNP confiaven a quedar confirmats com la primera força al Parlament d’Escòcia obtenint entre 43 i 50 diputats, i tenir l’opció d’arribar al poder formant un govern de coalició, probablement amb els Liberals Demòcrates, dels quals els separa, principalment, la qüestió del referèndum.
El Partit Laborista del primer ministre sortint Jack McConnell, a qui els sondejos li auguraven un mal resultat, sobretot pel desgast de deu anys de govern de Tony Blair i per les crítiques per no haver sabut encisar més els escocesos en vuit anys de devolution, confiava a recuperar in extremis la confiança de l’electorat i retrocedir poc respecte als 50 diputats que fins ara tenia a la cambra.
Necessitat de canvi
En l’escenari postelectoral, els Liberals Demòcrates apareixen com una força decisiva. El partit de Nicol Stephen no s’ha cansat de dir que té molts punts de coincidència amb l’SNP i ha subratllat que, tot i oposar-se a un referèndum d’independència, sí que reclama més poders per al Parlament de Holyrood. En una Escòcia on els laboristes han sigut hegemònics durant cinquanta anys són molts els que posen en relleu la necessitat d’un “canvi” i potser ara és el moment. No obstant, ningú descarta que els laboristes puguin seguir al poder quatre anys més renovant la coalició que els ha unit amb els Liberals Demòcrates els últims vuit anys.
Escòcia, que acaba de celebrar els tres segles de Tractat de la Unió amb Anglaterra, va acudir ahir a les urnes per renovar, per tercer cop, el seu Parlament des que el primer ministre britànic, Tony Blair, va tirar endavant l’any 1999 la devolution de poders de Westminster a Edimburg. Els sondejos havien anunciat una jornada històrica amb el triomf del Partit Nacional Escocès (SNP), d’Alex Salmond, que ha basat la seva campanya a intentar entusiasmar els escocesos obrint la caixa dels trons de la reforma de les relacions constitucionals entre Londres i Edimburg, i prometent un referèndum d’independència per al 2010. La proposta ha provocat una tempesta després que la cúpula laborista alertés d’una apocalipsi si Escòcia arribava a tirar endavant una separació del matrimoni polític amb Londres.
Amb unes enquestes d’opinió que li han estat favorables, tot i que al final li rebaixaven el marge d’avantatge, els nacionalistes de l’SNP confiaven a quedar confirmats com la primera força al Parlament d’Escòcia obtenint entre 43 i 50 diputats, i tenir l’opció d’arribar al poder formant un govern de coalició, probablement amb els Liberals Demòcrates, dels quals els separa, principalment, la qüestió del referèndum.
El Partit Laborista del primer ministre sortint Jack McConnell, a qui els sondejos li auguraven un mal resultat, sobretot pel desgast de deu anys de govern de Tony Blair i per les crítiques per no haver sabut encisar més els escocesos en vuit anys de devolution, confiava a recuperar in extremis la confiança de l’electorat i retrocedir poc respecte als 50 diputats que fins ara tenia a la cambra.
Necessitat de canvi
En l’escenari postelectoral, els Liberals Demòcrates apareixen com una força decisiva. El partit de Nicol Stephen no s’ha cansat de dir que té molts punts de coincidència amb l’SNP i ha subratllat que, tot i oposar-se a un referèndum d’independència, sí que reclama més poders per al Parlament de Holyrood. En una Escòcia on els laboristes han sigut hegemònics durant cinquanta anys són molts els que posen en relleu la necessitat d’un “canvi” i potser ara és el moment. No obstant, ningú descarta que els laboristes puguin seguir al poder quatre anys més renovant la coalició que els ha unit amb els Liberals Demòcrates els últims vuit anys.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.