Amnistia carrega contra els països rics per la seva gestió de la pandèmia
Líders polítics i grans corporacions van “trair” la promesa d’una recuperació justa, segons denuncia l’informe de drets humans
Critica l’acaparament de vaccins
Dirigents polítics i grans corporacions “han anteposat els beneficis i el poder a les persones”, i han “traït” les promeses d’una recuperació justa de la pandèmia, segons assegura Amnistia Internacional en la presentació del seu examen anual de la situació dels drets humans al món, que va tenir lloc ahir.
“El 2021, els països rics es van confabular amb els gegants empresarials per enganyar la població amb falses promeses d’una recuperació justa de la pandèmia de covid-19, en el que constitueix una de les traïcions més grans de la nostra era”, afirma Amnistia, que acusa aquests estats i les corporacions d’haver, en realitat, aprofundit la desigualtat global.
L’informe assenyala que, tot i que hi havia prou producció per vacunar totalment la població mundial el 2021, menys del 4% dels que vivien en països d’ingressos baixos havien rebut la pauta completa en acabar l’any. “Països rics com els estats membres de la Unió Europea, el Regne Unit i els EUA van acumular més vacunes de les que necessitaven, mentre miraven cap a una altra banda quan les grans empreses farmacèutiques anteposaven els beneficis a les persones negant-se a compartir tecnologia i afavorir una distribució més gran de les vacunes.” En aquest sentit, destaca el cas de l’Àfrica, que, amb menys del 8% de la població vacunada amb la pauta completa en acabar el 2021, té la taxa d’inoculacions més baixa del món.
Conflictes i repressió
També retreu a empreses de xarxes socials com ara Facebook, Instagram i Twitter “haver proporcionat un terreny fèrtil per a la desinformació sobre la covid, cosa que va permetre que aflorés la reticència a la vacunació”. “La magnitud dels guanys que van obtenir gràcies a la desinformació i l’impacte que això va tenir en la vida de milions de persones obliga aquestes empreses a retre comptes.”
Al marge de la pandèmia, el 2021 van esclatar conflictes nous i en van persistir de no resolts a l’Afganistan, Burkina Faso, Etiòpia, Israel i els territoris ocupats, Líbia, Myanmar i el Iemen, amb milions de desplaçats, milers de morts i centenars víctimes de violència sexual. Finalment, el document denuncia que, rere la cortina de fum de la pandèmia, es va reforçar la tendència global a emmordassar les veus independents i crítiques contra els governs.
L’anuari reitera la “condemna injusta” dels Jordis
RedaccióEn el seu Informe Anual 2021/2022 sobre la situació dels drets humans al món, Amnistia destaca com a aspecte negatiu a Catalunya la impunitat per les morts a les residències durant la pandèmia i, com a fet positiu, la posada en llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, després de quatre anys de presó per “una condemna injusta per sedició”. Respecte a l’Estat, l’informe recull també la impunitat per les morts de covid a les residències, la persistència de la violència contra les dones i l’ús excessiu de la força per part dels cossos de seguretat. Denuncia que la llibertat d’expressió i el dret a la protesta continuen amenaçats per l’absència de reforma de la llei mordassa i que el dret a l’habitatge no està prou protegit. També carrega contra les condicions d’acollida i d’asil de les persones que van arribar a les Canàries i les devolucions col·lectives “il·legals” de marroquins després d’haver entrat de manera irregular a Ceuta al maig.
