"Només el peronisme pot governar Argentina"

Ernesto Zam­brini és sociòleg, catedràtic de les uni­ver­si­tats de Bue­nos Aires i La Plata i un espe­ci­a­lista a des­xi­frar els entre­llats del pero­nisme. Atri­bu­eix el tri­omf de Cris­tina Kirch­ner a la gestió del seu marit i a la impos­si­bi­li­tat de l’opo­sició de gene­rar alter­na­ti­ves. També con­si­dera que el gran repte de la futura pre­si­denta serà ela­bo­rar un pla a llarg ter­mini per a l’Argen­tina.

Per què ha gua­nyat les elec­ci­ons Cris­tina Kirch­ner?
No hi ha cap motiu, però difícil­ment es per­den unes elec­ci­ons quan el crei­xe­ment econòmic és d’un 7% anual durant els últims qua­tre anys. També cal tenir en compte l’habi­li­tat política de Néstor Kirch­ner per cons­truir poder.

Així doncs, ¿l’opo­sició no tenia cap pos­si­bi­li­tat?
No, perquè està total­ment dis­gre­gada i no té una figura que l’aglu­tini. A més a més, el vot a l’Argen­tina ja no és cap­tiu. Això vol dir que la gent, de vega­des, entén més coses de les que se supo­sen.

¿El vot cap a Cris­tina Kirch­ner va ser pero­nista?
És difícil de dir, perquè vivim la dis­gre­gació dels par­tits tra­di­ci­o­nals. Atu­rar o no aquest procés pot­ser serà el gran repte de Néstor Kirch­ner en la seva reti­rada. El dilema és si es dedi­carà a recons­truir el pero­nisme que­dant-se ell com a figura cen­tral o bé apro­fun­dirà en la for­mació Front per a la Victòria. Si escull la segona opció, pot­ser dei­xarà morir el par­tit com un magat­zem de figu­res, diguem-ne de roma­nents.

Pot des­a­parèixer el pero­nisme?
Crec que no, per la iden­ti­tat que aquest movi­ment ha gene­rat al llarg de la història. Sóc de l’opinió que seria un error que Kirch­ner ela­borés un movi­ment fora del pero­nisme tot i que crida l’atenció que tot el que va supo­sar la litúrgia del jus­ti­ci­a­lisme [pero­nisme] del govern sor­tint ha apa­re­gut molt poc.

¿I els par­tits tra­di­ci­o­nals com ara la Unió Cívica Radi­cal (UCR)?
Després del govern de Fer­nando De la Rúa, el radi­ca­lisme ja no té cap pos­si­bi­li­tat de reor­ga­nit­zar-se. Si es repassa la història, des de l’any 1928 han gover­nat qua­tre cops i només un van poder aca­bar el man­dat. Amb aquest llast, en l’ima­gi­nari social plana el sen­ti­ment que no serien capaços d’aca­bar un hipotètic futur man­dat.

Ales­ho­res, a l’Argen­tina, ¿només pot gover­nar el pero­nisme?
Ara com ara, sí. El pero­nisme té infi­ni­tat de defec­tes, però el que té clar és que el poder s’exer­ceix, no es deté.

¿I pensa que podrà sobre­viure el pro­jecte de l’opo­sició lide­rat per Elisa Carrió com a cap de la Coa­lició Cívica?
Ho dubto. El seu estil és molt ver­ti­ca­lista i tots els que hi han tre­ba­llat diuen que és insos­te­ni­ble.

Lla­vors, quina figura pot sor­gir des de l’opo­sició?
Almenys poten­ci­al­ment, des de la dreta, Mau­ri­cio Macri [l’alcalde electe de la ciu­tat de Bue­nos Aires]. Però només poten­ci­al­ment, perquè dependrà de la gestió que faci des de l’alcal­dia de la capi­tal. Sin­ce­ra­ment, crec que, en rea­li­tat, no hi ha cap figura que pugui sobre­sor­tir en l’espec­tre de la dreta.

No hi ha espai per a la dreta?
És que la dreta està mime­tit­zada en els dife­rents par­tits. Això és molt dolent per al sis­tema, perquè per al joc democràtic és impor­tant que hi hagi iden­ti­fi­ca­ci­ons clares. El pro­blema és que aquí no hi ha una dreta libe­ral.

I a què ho atri­bu­eix?
Al fet que no té capa­ci­tat de cons­trucció política. Una part d’aquesta dreta libe­ral va donar suport a Car­los Menem durant els anys 90, però ha que­dat asso­ci­ada als escàndols de cor­rupció de la seva gestió.

Què hau­ria de fer Cris­tina Kirch­ner durant el seu govern?
Gene­rar un gran con­sens, con­ti­nuar apro­fi­tant la con­jun­tura inter­na­ci­o­nal d’alts preus dels ali­ments i tenir prou decisió política per resol­dre el pro­blema de la dis­tri­bució. Però, sobre­tot, haurà d’idear un pla estratègic d’aquí a 20 anys que defi­neixi cap a on va l’Argen­tina. Avui depe­nem del preu de la soja.