Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
Mariúpol ignora el darrer ultimàtum per a la rendició
Les forces ucraïneses que encara defensen la ciutat portuària resisteixen atrinxerades en una planta siderúrgica, on també hi ha civils atrapats
Els refugiats a Ucraïna són ja més de cinc milions
L’enèsim ultimàtum rus als soldats ucraïnesos que encara resisteixen a la ciutat portuària de Mariúpol perquè s’entreguin es va esgotar ahir a la tarda sense que es produís la capitulació. Amb tot, el comandant de la unitat atrinxerada a la ciutat assetjada va llançar un missatge a les xarxes socials. “Aquesta és la nostra crida al món, podria ser l’última. Potser només ens queden dies o hores”, va declarar Serhiy Volyna, en un vídeo a Facebook. “Les unitats enemigues superen deu vegades les nostres, també en l’aire, l’artilleria, en tropes sobre el terreny, en tancs i equipament.”
Sobre la ciutat devastada pels bombardejos de Mariúpol, escenari dels pitjors atacs i de la pitjor catàstrofe humanitària en aquesta guerra, Rússia continuava atacant ahir el reducte de la resistència ucraïnesa, atrinxerada a la planta siderúrgica d’Azovstal, amb bombes antibúnquer, segons el govern de Kíiv.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, calcula en un miler el nombre de civils que es refugien a l’antiga fàbrica i s’ha mostrat disposat a intercanviar presoners de guerra amb Rússia a canvi de la sortida segura dels civils atrapats i dels seus soldats.
Desenes de civils van poder pujar ahir a bord d’un petit comboi d’autobusos a Mariúpol cap a territori sota control ucraïnès. Les autoritats de la ciutat havien informat prèviament que confiaven a evacuar unes sis mil persones després d’haver arribat a un principi d’acord amb Rússia.
Poc després de l’inici de la invasió, Moscou ha intentat apoderar-se de Mariúpol pel seu valor estratègic, ja que li permetria crear un corredor terrestre que uniria la part a l’est d’Ucraïna que ja domina amb la península de Crimea, annexionada el març del 2014.
La ciutat portuària, que abans de la guerra tenia 400.000 habitants, ha estat arrasada pels continus bombardejos de les forces russes, amb cadàvers tirats pels carrers i gent confinada en refugis subterranis. Segons les autoritats ucraïneses, hi han mort des de l’inici de la invasió russa desenes de milers de civils.
D’altra banda, l’Agència de l’ONU per als Refugiats (Acnur) va revelar ahir que ja són més de cinc milions els ucraïnesos forçats a abandonar el seu país des del 24 de febrer, data de l’inici de la invasió russa. “En menys de dos mesos, hem vist una quarta part de la població d’Ucraïna –més de dotze milions de persones, si comptem cinc milions de refugiats però també 7,1 milions de desplaçats dins del país– obligada a marxar de casa seva; això és una quantitat impressionant de gent”, va declarar la portaveu de l’Acnur a Ginebra, Shabia Mantoo, a l’agència Associated Press.
Curiosament, durant els darrers cinc dies, hi ha més refugiats ucraïnesos que han travessat la frontera de Polònia a Ucraïna que a l’inrevés, segons les dades donades a conèixer ahir per la Comissió Europea. Segons Brussel·les, 4,7 milions de persones han arribat a la Unió Europea (UE) des que va començar l’ofensiva russa, a finals de febrer.
Prova de míssil a Rússia
D’altra banda, Rússia va fer ahir un llançament de prova amb el míssil balístic intercontinental Sarmat, un giny que té capacitat nuclear. El míssil va sortir del cosmòdrom de Plessetsk i va arribar al seu destí, a 6.000 quilòmetres de distància, al polígon de Kurà, a la península de Kamtxatka. El llançament va ser retransmès per la televisió pública i va ser presidit pel líder rus, Vladímir Putin, que va aprofitar la seva intervenció per advertir tots aquells que “intenten amenaçar” el seu país.