Política

Estat espanyol

Batet proposa rebaixar la majoria qualificada per constituir la comissió de secrets

La presidenta del Congrés presenta una resolució per desbloquejar l’elecció dels membres de l’organisme

Defensa que el canvi de les majories garanteix la pluralitat

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha portat aquest dimarts a la Mesa de la cambra i a la Junta de Portaveus una resolució per rebaixar la majoria necessària per constituir la comissió parlamentària de despeses reservades i secrets oficials. L’elecció dels membres de la comissió de secrets oficials requereix actualment el suport d’una majoria qualificada de tres cinquenes parts dels diputats (210) i l’objectiu de la proposta és que sigui puguin ser elegits per una majoria absoluta (176).

En una roda de premsa al pati del Congrés, Batet ha defensat aquest canvi en les majories per constituir l’organisme per garantir la pluralitat i la representació política del Congrés. I és que el nou sistema permetria esquivar el veto que el PP ha fet fins ara  a la presència de formacions independentistes com Bildu a la comissió que controla les activitats del CNI. La presidenta de la cambra ha constatat que hi havia “vetos creuats que impedien poder constituir la comissió”, que no s’ha pogut formar en aquesta legislatura.

Batet ha explicat que ha proposat a la Mesa modificar la resolució de 2004 per rebaixar la majoria necessària de tres cinquens a una majoria absoluta amb la intenció que la comissió es constitueixi aquesta mateixa setmana al ple del Congrés. “La idea és portar-ho al ple aquesta mateixa setmana”, ha afegit.

No obstant, la presidenta del Congrés ha indicat que cal recollir el “parer favorable” de la Mesa i de la Junta de Portaveus a aquest canvi, un requisit que és “indispensable”. És per això que ja ha facilitat la resolució als dos òrgans, que es reuniran aquesta tarda. Batet ha afirmat que és una modificació “coherent amb les anteriors modificacions” sobre aquesta comissió parlamentària.


Aprovació garantida
La Mesa està formada per tres membres del PSOE, tres de Podem, dos del PP i un de Vox, de manera que –com també passarà a la Junta de Portaveus- el decret s’aprovarà previsiblement amb la majoria que dona suport al govern de Pedro Sánchez.

La Junta de Portaveus també abordarà aquesta resolució, amb la que està d’acord el portaveu del  grup parlamentari d’Unides Podem. Els partits independentistes com ERC, PDeCAT, JxCAT o la CUP i socis parlamentaris com Compromís, Més País també donarien suport a aquest canvi en la majoria. En canvi, Ciutadans ja ha avançat el seu desacord perquè considera que en cap cas s’han d’alterar les “regles del joc” actual perquè és “alterar la democràcia”.

La comissió de secrets oficials –que es diu Comissió de Control dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades- està regulada per una llei del 1995, però l’elecció dels seus membres es fa d’acord amb una Resolució de la Presidència del Congrés. L’última és de l’11 de maig del 2004, i estableix que els membres s’estableixen per una majoria de 3/5 parts del Congrés (210 diputats) i, alhora, que en forma part un diputat de cada grup parlamentari.

La resolució de Batet permetrà substituir el sistema d’elecció perquè els membres de la comissió puguin ser elegits per majoria absoluta (176 diputats), de manera que n’hi haurà prou amb els diputats que donen suport al govern per elegir-ne els membres i garantir que es compleix la segona part de la resolució del 2004, és a dir, que hi hagi un membre de cada grup parlamentari, fet que inclou Bildu.

La comissió no s’ha creat aquesta legislatura pel veto del PP a la presència de diputats independentistes, i especialment de Bildu, a l’accés als secrets oficials. Fruit de l’anomenat ’Catalangate’, el PP ha instat la presidenta del Congrés a iniciar els tràmits per constituir-la, però alhora ha mantingut la intenció de vetar els abertzales.

El Congrés obre d’aquesta manera la porta a un dels compromisos assolits pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. Bolaños es va comprometre a donar explicacions sobre el cas de ciberspionatge massiu a independentistes catalans a aquesta comissió, que pot convocar la presidenta del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).

La comissió de secrets oficials és l’única institució que pot tenir accés a les activitats del CNI, que per la llei que regula el centre no les pot fer públiques enlloc més. Amb tot, la comissió de secrets oficials té naturalesa de secreta, i els seus membres tenen prohibit fer públiques cap de les qüestions que s’hi aborden.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia