Recomposició a l’Hexàgon
Mélenchon negocia amb comunistes, ecologistes i socialistes circumscripcions comunes per a les legislatives
Dividida entre mantenir la independència o acostar-se a la majoria presidencial
A l’Estat francès, les eleccions legislatives a l’Assemblea no necessàriament reflecteixen la correlació del forces al país. El sistema d’escrutini uninominal per circumscripció a dues voltes afavoreix la majoria presidencial, sorgida dels comicis que s’han fet immediatament abans. En aquest cas, la revalidació a l’Elisi d’Emmanuel Macron i el seu partit, La República en Marxa (LRM), en espera d’una reformulació amb altres aliats. Això vol dir que el Rassemblement National de la ultradretana Marine Le Pen, adversària de Macron en la segona volta, i la França Insubmisa del radical d’esquerres Jean-Luc Mélenchon, tercer en discòrdia, es poden tornar a trobar força minoritaris en les legislatives del 12 i 19 de juny. Però hi pot haver sorpreses.
La primera és la recomposició de l’esquerra, ara que Macron ocupa tot l’espai del centreesquerra al centredreta. A diferència del 2017, en què Mélenchon va voler jugar sol en els comicis a l’Assemblea creient que la seva figura també s’imposaria entre els electors, aquest cop el veterà polític s’ha obert a negociar amb comunistes, ecologistes i, fins i tot, el seu antic partit dels socialistes. Si no, es podria tornar a trobar amb únicament 17 diputats sobre els 577 totals. La divisió castiga encara més en aquestes eleccions, en què es prima els candidats que aconsegueixen sumar el consens més gran a cada circumscripció.
Malgrat dissensions importants pels tractats de la UE, atès l’euroescepticisme dels mélenchonistes, totes aquestes forces d’esquerra estan a punt d’arribar a un acord per distribuir-se les circumscripcions en funció del pes dels seus candidats a les presidencials. Mélenchon proposa compartir alhora un grup parlamentari per a cadascun i un intergrup. El seu objectiu és forçar una cohabitació a Macron, controlant l’executiu amb ell com a primer ministre. “Parlo aquí d’una federació, o d’una confederació”, ha declarat el líder de l’esquerra.
No és clar, però, que sobretot el Partit Socialista s’avingui a l’acord, incloent el risc de fer-lo saltar pels aires. L’expresident François Hollande ja ha advertit que hi està en contra. Càrrecs importants, com ara Anne Hidalgo, alcaldessa de París, severament derrotada en les presidencials, així com la presidenta de la regió d’Occitània també han manifestat el seu desacord. Ara mateix, les converses estan suspeses.
A la dreta, Els Republicans no es troben en millors condicions. El partit també està dividit entre els qui propugnen un acostament a Macron per pactar circumscripcions de no agressió i formar després part de la majoria presidencial i la direcció que vol tractar de reeditar en solitari el centenar d’escons de fa cinc anys. Els serà pràcticament impossible, atès que estan encaixonats entre els macronistes i l’extrema dreta. Tot i que el partit de Le Pen es pot tornar a trobar amb menys d’una desena de diputats a l’Assemblea. De moment, no hi ha acord amb l’altre líder ultradretà, Éric Zemmour.
Independentment del que passi en les legislatives, el president reelegit ja pot escollir un nou primer ministre que, a més, li permeti liderar la campanya. La coincidència en el temps de les dues eleccions provoca aquest avantatge. El 2017, això li va facilitar a Macron obtenir una àmplia majoria absoluta de 308 diputats. Alhora que l’abstenció era massiva per part dels electors de les altres formacions, desmoralitzats pels resultats de les presidencials. Aquesta vegada, la mobilització pot ser més gran i el desgast del quinquenni també li pot passar factura, castigant alguns dels designats a les circumscripcions. De fet, durant aquests anys ja hi ha hagut força desercions en les files de la majoria. En aquests moments, també hi ha arribades en direcció contrària: Macron vol refundar La República en Marxa, amb el centrista MoDem, de François Bayrou, i els diferents corrents afins d’esquerra i dreta. La incògnita és el seu exprimer ministre Édouard Philippe, que ha creat la seva formació, Horitzons. No amaga el desig d’aspirar a les presidencials del 2027, quan l’actual president ja no s’hi pugui tornar a presentar. Potser serà l’altra cohabitació del quinquenni que ve.
LES XIFRES
El misteri del primer ministre
En el darrer consell de ministres, el portaveu del govern ni va confirmar ni desmentir que seria l’últim abans del recanvi de l’actual cap, Jean Castex. Una fórmula molt macronista sobre la concentració de poder en mans d’una sola persona: el president reelegit Macron. De fet, hi ha moltes especulacions i cap certesa sobre qui pot ser-ne el substitut. Només se sap que serà nomenat abans de la investidura, d’aquí al 13 de maig. Inicialment, es parlava que la persona amb més opcions era l’actual ministra de Treball, Élisabeth Borne, que té favor venir dels socialistes, haver estat titular d’Ecologia i l’interès de Macron d’escollir una dona. Ara, també són en la cursa el president de l’Assemblea, Richard Ferrand, i el ministre d’Exteriors, Jean-Yves Le Drian, ambdós exsocialistes i amb experiència per afrontar un nou quinquenni que es preveu convuls. Alguns ministres clau podrien seguir, almenys fins a les legislatives, quan es faria la remodelació definitiva.