irlanda del Nord
El Sinn Féin surt com a clar favorit en les eleccions d’avui a Irlanda del Nord
Els republicans tenen un avantatge de més de vuit punts sobre els unionistes del DUP
El ‘Brexit’ i el protocol nord-irlandès han marcat la campanya
Prop d’1,2 milions de nord-irlandesos estan cridats avui a les urnes per decidir el nom del pròxim ministre principal i els noranta membres de l’Assemblea de Stormont, el govern regional de Belfast. Els nacionalistes irlandesos del Sinn Féin, socialdemòcrates, d’esquerres, podrien fer història i guanyar les eleccions per primer cop. Les enquestes els donen un 26,2% dels vots (en relació amb el 27,9% del 2017), molt per davant del partit unionista ultraconservador del DUP, fins fa poc al govern, amb un 18,2% (28% el 2017), i del Partit de l’Aliança, un partit moderat de centre que no es defineix ni nacionalista ni unionista, també amb un 18,2% (9%, el 2017). El sistema electoral funciona per ordre de preferència, o sigui que el resultat de les enquestes podria variar.
La campanya electoral ha estat marcada per l’alt cost de la vida, que està ofegant els ciutadans, i per la crisi de la sanitat pública, que són els dos punts principals del programa del Sinn Féin. També hi ha el referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda a conseqüència del Brexit. El rerefons són la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i l’oposició del DUP al protocol nord-irlandès que va signar Johnson amb la UE i que trasllada la frontera europea a la costa que separa Irlanda del Nord i la Gran Bretanya i estableix controls als productes britànics que entren a la regió, requisit de la UE per respectar els acords de pau.
Aquest protocol ha provocat una forta tensió entre el DUP i el govern central i ha debilitat molt el partit unionista, perquè va donar suport al Brexit i n’ha sortit molt perjudicat. Exigeixen a Johnson que s’elimini el protocol. Com a protesta, el mes de febrer passat van sortir del govern que estan obligats a compartir unionistes probritànics i republicans proirlandesos.
En l’últim debat electoral, que es va fer dimarts a la nit, es van fer paleses totes aquestes tensions. La vicepresidenta del Sinn Féin, Michelle O’Neill, va preguntar al líder del DUP, Sir Jeffrey Donaldson, si formaria govern després de les eleccions. “Estaré encantat de formar govern sempre que es resolgui el problema del protocol”, va respondre Donaldson. O’Neill va dir que la seva posició era “totalment incomprensible” i va acusar els unionistes de tenir-los “segrestats” i de no pensar en els ciutadans. Els republicans ja van avisar de les conseqüències que tindria el Brexit per al territori durant la campanya del referèndum europeu.
Sabedor de l’avantatge que tenen els republicans, Donaldson ha fet una crida a frenar el referèndum de reunificació amb Irlanda que, segons diu, és l’objectiu ocult dels republicans. Els col·legis electorals tancaran a les deu de la nit. El recompte començarà demà i els resultats se sabran entre demà a la tarda i dissabte a la tarda.
LA XIFRA
Test a Johnson en les locals
Avui també se celebren eleccions locals a Escòcia, País de Gal·les i Anglaterra, uns comicis que seran un termòmetre per saber el suport que té Boris Johnson després de l’escàndol de les festes il·legals a la seva residència oficial durant el confinament de la covid i després de la investigació policial i parlamentària que s’està portant a terme i de la seva negativa a dimitir. Els sondejos suggereixen que els conservadors perdrien 550 regidors i els laboristes en guanyarien 800, els pitjors resultats per als conservadors des dels anys 90. A tot això s’hi afegeix l’alt cost de la vida per als ciutadans i els preus de la factura de l’energia, que s’han disparat. En l’última entrevista que li van fer, ahir, Johnson es va tornar a disculpar per les festes il·legals, va reiterar que va ser un error sense malícia. Una patacada important com la que es preveu que podria incrementar la pressió dins del seu partit perquè dimiteixi.
