Optimisme dins del dramatisme

En paral·lel a la voràgine política i judicial que cíclicament torna a l’espai públic al voltant de la protecció de la llengua catalana per inacció o ingerències externes, ahir es va poder visualitzar i escoltar un diàleg i reflexions més serenes de 21 professionals, experts i acadèmics de diversos àmbits –cohesió social, acolliment, educació i recerca, tecnològic i digital, la cultura, l’audiovisual i mitjans de comunicació– sobre la realitat i el futur de la llengua convocats pel departament Cultura en el marc de les jornades presencials i telemàtiques convocades, i que tindran continuïtat avui, dins del Pacte Nacional per la Llengua , que va començar a caminar el passat 22 de febrer. Els propers mesos se n’obriran d’altres específicament per cadascun dels àmbits temàtics.

Un cop admès que hi ha un diagnòstic no favorable sobre l’estat de salut de la llengua catalana, molts dels ponents, com ara l’escriptora i docent Clara Soley; l’investigador i professor de la Universitat de Vic Llorenç Comajoan; l’experta en tecnologies de la llengua Marta Villegas; l’activista del coneixement lliure i expert en gestió del coneixement Àlex Hinojo; l’editora de l’Avenç, Núria Iceta, el cantant de Trap Lildami (Damià Rodríguez) i l’actor Òscar Intente van voler transmetre que hi havia motiu per ser optimistes i revertir la presència i impuls del català en els seus àmbits respectius. Soley, apel·lant a la seva experiència personal de 25 anys de docència en instituts al Vallès, ho resumia reconeixent que la situació era “dramàtica” amb un model d’immersió nascut i aplicat amb èxit però que en els darrers anys ja es veia “com una fantasia”, amb un català que ja no era un element de “cohesió social” amb un clar retrocés en espais informals. Malgrat tot, va assegurar que no volia ser ni “catastrofista ni alarmista” per no “entorpir” un debat i un consens que “s’ha de tornar a recuperar”.

Tots evan aportar el seu particular receptari per enfortir la presència i l’ús del català en els seus àmbits i, fins i tot en alguns, com en el d’internet, “no va malament”, tot i estar lluny de poder fer una vida digital normal en català perquè en pocs anys, ja que “la tecnologia juga al nostre favor” i és la mateixa per generar aplicacions per a totes els llengües amb problemes de visibilitat similars en els que hi treballen projectes europeus, va explicar Villegas. També referent a l’entorn digital, Hinojo va reblar en la necessitat, com passa en altres llengües, de fer front al “colonialisme i l’imperialisme cultural” dels algoritmes digitals, va instar els catalans a no canviar de llengua quan fan cerques o interactuen, a més de la necessitat de posar els drets lingüístics en un debat mundial. En l’àmbit específic de la producció de continguts a les xarxes en català, el youtuber Pol Gise va ser crític. Amb un “res funciona” ho va comparar amb el fet que els creadors poden ser “la Masia del Barça, però qui et contracta no sap jugar a futbol”. Per això va demanar a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) no veure’ls com a competidors, ni intentar comprar-los amb seccions de ràdio i televisió que no fan que els arrosseguin públic jove.I els va recomanar que els “demanin ajuda de com fer-ho” perquè “s’ha d’estar on són els joves i no pretendre que vinguin”.

Precisament per captar i seduir el jovent en l’àmbit de la Cultura, Lildami va incidir en la necessitat de fer “el català guai” amb registres menys acadèmics i formals. Una reflexió que va compartir Intente, però amb el matís de permetre l’argot i més llibertat “al carrer” sense complexos i com passa en altres llengües, però amb una exigència elevada “als professional” de la cultura. Iceta, de la seva banda, va recollir moltes des les propostes d’altres ponents resumint-ho amb els verbs “acollir, seduir, normalitzar i prestigiar el català i en català”.

A la sessió del matí, Fatiha El Mouali, tècnica d’acollida a Granollers, i Shazra Javed, experta en orientació per a estudis superiors d’alumnes d’instituts, van demanar actualitzar i adaptar els cursos oficials de català i que no estiguin pensats per a castellanoparlants, a més d’ampliar les aules d’acollida a instituts i universitats.