"La sensació general és que això no acaba aquí"

Set mesos i mig després de l'inici del judici de l'11-M, les vícti­mes van poder dor­mir ahir amb la com­pa­nyia d'una sentència (cli­queu aquí per a lle­gir-la inte­gra­ment). El que no tenen clar és que aquesta sigui la com­pa­nyia que es merei­xien.

Com han rebut la sentència, les vícti­mes de l'11-M?
La lec­tura de la sentència s'ha de divi­dir en dues parts. La pri­mera, en què es parla dels impu­tats i es des­carta la teo­ria de la cons­pi­ració, ha estat rebuda posi­ti­va­ment. En canvi, quan en la segona part es parla de les penes i l'abso­lució d'alguns acu­sats, les vícti­mes han que­dat bas­tant dece­bu­des. "Això no és just", "això és molt poc", han dit alguns d'ells. Tot ha aca­bat, però, amb una certa satis­facció.

Per tant, no es pot par­lar de la fi del procés.
Aquesta sentència és un punt i seguit. Tot i que el jutge s'ha adreçat a les vícti­mes per expli­car-los els cri­te­ris que ha seguit la justícia, la majo­ria cre­uen que algu­nes de les deci­si­ons són reba­ti­bles. Recor­re­ran, doncs, els punts amb els quals no estan d'acord. La sen­sació gene­ral és que això no s'acaba aquí.

Diu que el jutge va expli­car a les vícti­mes els cri­te­ris jurídics. Quina ha estat la relació entre el magis­trat, Javier Gómez Bermúdez, i les vícti­mes?
El jutge Javier Gómez Mermúdez és un 10. Ha bai­xat a la sala on hi havia les vícti­mes i tot­hom li ha pogut fer pre­gun­tes i dema­nar-li expli­ca­ci­ons. Això ha estat impres­si­o­nant­ment posi­tiu. Les vícti­mes han entès que la justícia no és absurda. Inde­pen­dent­ment de la sentència, ha que­dat clar que el jutge s'ha impli­cat en el cas i que està al cos­tat de les vícti­mes.

Si bé la sen­sació gene­ral és de decepció, com han encai­xat el rebuig a la teo­ria de la cons­pi­ració?
Les vícti­mes han valo­rat molt posi­ti­va­ment que la sentència acabi amb aquesta teo­ria. Tot­hom espe­rava que la fi del judici matés la mani­pu­lació política i els judi­cis paral·lels que des de d'un pri­mer moment han acom­pa­nyat el cas. Així s'ha aca­bat amb el sen­ti­ment de ràbia i injustícia afe­git al dolor que com­porta tota pèrdua.

El segui­ment del judici als mit­jans ha fet mal a les vícti­mes?
És la lluita de sem­pre, davant la qual les vícti­mes no renun­cien a pro­tes­tar. Legal­ment, però, tenen poca cosa a fer. El que fan és quei­xar-se en la inti­mi­tat, plo­rar a casa seva... Mol­tes per­so­nes ni lle­gei­xen, ni miren, ni escol­ten certs mit­jans de comu­ni­cació.