Política

conflicte bèl·lic a l'est d'europa

Els líders europeus estudien confiscar fons russos per a reconstruir Ucraïna

Borrell també planteja la confiscació de les reserves del Banc Central de Rússia

Els líders de la Unió Euro­pea es com­pro­me­tran en el cim de la set­mana que ve a “explo­rar acti­va­ment” dife­rents opci­ons per a con­fis­car i emprar en la recons­trucció d’Ucraïna els actius rus­sos que els Vint-i-set han con­ge­lat des que Mos­cou va ini­ciar la guerra.

“El Con­sell Euro­peu cele­bra els esforços que s’han fet amb vista a pre­veure mesu­res de con­fis­cació ade­qua­des, inclosa l’explo­ració d’opci­ons des­ti­na­des a uti­lit­zar actius rus­sos con­ge­lats per a donar suport a la recons­trucció d’Ucraïna. (...) Secunda que s’explo­rin acti­va­ment més opci­ons”, recull l’esbor­rany del cim extra­or­di­nari que se cele­brarà a Brus­sel·les el 30 i 31 de març.

La pro­posta, que pre­vi­si­ble­ment es pre­sen­tarà dime­cres que ve, con­sis­tirà segons va expli­car el comis­sari de Justícia, Didier Reyn­ders, a con­si­de­rar com un delicte el sim­ple fet d’inten­tar elu­dir les san­ci­ons, i en aquest cas els governs podrien con­fis­car els béns i actius con­ge­lats per a obte­nir fons per a la recons­trucció d’Ucraïna.

Aquesta és una opció que ja exis­teix en alguns països de la UE, com per exem­ple Itàlia, gràcies a les lleis antimàfia, però que no tots veuen amb bons ulls, segons han expli­cat fonts diplomàtiques.

Brus­sel·les, a més, va pla­te­jar la set­mana pas­sada la pos­si­bi­li­tat d’eme­tre deute con­junt per a cap­tar fons des­ti­nats a aquest efecte, en una mesura simi­lar a la que la Comissió Euro­pea ha posat en marxa per a finançar la recu­pe­ració després de la pandèmia.

L’alt repre­sen­tant de la UE per a Afers exte­ri­ors, Josep Bor­rell, ha plan­te­jat fins i tot la pos­si­bi­li­tat que els Vint-i-set con­fis­quin les reser­ves que ja han con­ge­lat al Banc Cen­tral Rus.

Els caps d’Estat i de Govern recla­ma­ran també que es creï una pla­ta­forma que uneixi al govern ucraïnès, els països de la UE, la mateixa Unió Euro­pea, els seus socis i a orga­nit­za­ci­ons i ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res per a obte­nir diners per a la recons­trucció, que segons el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) reque­ri­ria, avui dia, 5.000 mili­ons d’euros al mes.

Els líders rei­te­ra­ran el seu “com­promís” de con­ti­nuar aju­dant econòmica­ment al govern d’Ucraïna i con­ti­nuar finançant l’envi­a­ment d’armes en el marc del Fons Euro­peu de Suport a la Pau, que ha des­ti­nat ja 1.500 mili­ons d’euros a aquest fi i pre­veu 500 mili­ons addi­ci­o­nals en els pròxims dies.

Des que Rússia va ini­ciar la invasió, Brus­sel·les ha apro­vat un pro­grama d’ajuda macro­fi­nan­cera a Ucraïna de 1.200 mili­ons d’euros i la set­mana pas­sada va pro­po­sar lliu­rar fins a 9.000 mili­ons addi­ci­o­nals, que se suma­rien als 17.000 mili­ons en sub­ven­ci­ons i crèdits que la UE ha donat a Kíiv des de la invasió il·legal de Cri­mea en 2014.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.