Política

Orient Mitjà

Afganistan

La resistència als talibans acosta una altra guerra

Augmenten els atacs contra periodistes, exfuncionaris del govern caigut l’agost passat i dones que lluiten pels seus drets

Molts afganesos voldrien enfrontar-se al domini de les noves autoritats, després que l’antic executiu i els Estats Units els abandonessin

Almenys sis grups armats volen combatre els talibans, que també tenen pugnes internes

“Quin és el problema d’entrar en un hospital amb armes?”, pregunta Raouf. L’educador llança el plantejament a l’aire, en una aula plena de combatents talibans. Els guerrillers, armats amb llibretes i bolígrafs, es troben en una classe per primer cop en la seva vida. La majoria d’ells no saben llegir i no han fet altra cosa que lluitar a les muntanyes. Finalment, un alumne respon: “Si entro a l’hospital amb armes, la gent s’espantarà.”

L’escena, relatada pel The Guardian, pertany als cursos en dret internacional que Geneva Call, una organització humanitària suïssa, imparteix a Kandahar, la mateixa regió del sud de l’Afganistan on van néixer els talibans com a grup insurgent. D’un dia per l’altre, quan l’agost del 2021 els talibans van fer caure el govern afganès, els 25 homes que assisteixen a la lliçó van passar de ser combatents a ser policies. La formació, de només dos dies de durada, pretén donar-los nocions sobre com comportar-se amb els civils. En un país en què funcionaris talibans han assassinat civils a trets per no haver-se aturat en un punt de control, el grup suís els explica que no poden castigar algú que no ha tingut ocasió de defensar-se en un tribunal o que la gent menor d’edat no hauria de combatre.

L’organització assegura que cada mes forma centenars de persones a tot el país, la meitat d’elles part de les forces armades. Alguns aprenents declaren la voluntat de practicar una vida civil i en pau. D’altres han patit tortures a la temuda presó de Bagram, construïda per George Bush, o tenen un passat de patiment que vinculen amb l’inici de la seva lluita armada. És el cas d’en Maiwandi, que va unir-se als talibans quan tenia 12 anys, com a resposta a la violència practicada al seu poble per la coalició internacional liderada per Washington. Als 19 va enrolar-se com a atacant suïcida: “Aquesta guerra s’ha endut els millors anys de la meva vida”, diu, ara als 21 anys. Continua disponible per fer servir el seu cos per atemptar si així li ho demanen els seus superiors, però espera que “no hi hagi més guerra”.

“Estic segur que si continuem així, canviaran”, diu en Raouf. El grup suís que imparteix la formació i la fundació filantròpica estatunidenca que finança el reportatge publicat al The Guardian sembla que s’afegeixen a l’optimisme pragmàtic d’Occident, que busca pal·liar les seves pròpies frustracions després del fracàs a l’Afganistan. La coalició internacional va ocupar el país l’any 2001 per treure els talibans del poder i va abandonar-lo vint anys després, mentre els insurgents prenien Kabul sense trobar oposició. Però la població que pateix sota el domini dels talibans no comparteix el mateix optimisme.

Volen agafar les armes

“Quan els talibans van arribar al poder, es deia que havien canviat, que garantirien la llibertat de premsa, que ara permetrien treballar a les dones i que les nenes anirien a l’escola”, diu a les seves xarxes socials l’analista afganès Habib Khan: “Però res d’això ha passat.” Khan és el fundador de l’Observatori Afganès de la Pau. El grup ha participat en una investigació que revela l’augment de la violència dels talibans contra periodistes, exfuncionaris del govern caigut a l’agost i dones que lluiten pels seus drets. Denunciar-ho no és fàcil: s’han tancat 300 mitjans de comunicació al país, els periodistes que contradiuen la narrativa oficial es juguen la presó o la tortura, i la fugida a l’exili de milers de periodistes i d’activistes, com Khan mateix, dificulta la rendició de comptes.

“No hi ha serveis públics ni seguretat”, diu Khan: “Hi ha fam i frustració contra els talibans. Molts afganesos volen agafar les armes i combatre’ls.” Es té coneixement d’almenys sis grups armats que volen fer resistència contra els talibans, que, al seu torn, han tingut una trentena d’enfrontaments entre sectors del grup, amb assassinats inclosos. Experts com Khan indiquen que les forces armades de l’anterior govern afganès no van perdre la guerra contra els talibans, sinó que el 2021 van ser abandonades pel govern afganès d’Ashraf Ghani i per la coalició internacional que els patrocinava. Ara volen fer la guerra pel seu compte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Es manté el vet al represaliat a qui no es permet treballar al Prat

MARTA VILARET I GARCIA
PORTAVEU DE L’OPOSICIÓ A MOLLET DEL VALLÈS (ARA MOLLET-ERC-MÉS-AC)

“Mollet por ser diferent amb un Ajuntament que lideri la transformació”

MOLLET DEL VALLÈS

El govern i la CUP confirmen la solitud de Borràs al judici

BARCELONA
Política

Bolaños rebutja al Senat la cessió de la comissaria de Via Laietana

Lladó i Ordis avancen les beques menjador

FIGUERES
estats units

L’Armada dels EUA publica fotos de les restes que ha recuperat del globus xinès

Washington
estat francès

El carrer torna a exigir Macron la retirada de la reforma de les pensions

París

L’informàtic contractat per Borràs negocia amb la Fiscalia per delatar-la

Barcelona

Nova protesta davant de la comissaria de la Via Laietana

Barcelona