La resistència als talibans acosta una altra guerra

“Quin és el problema d’entrar en un hospital amb armes?”, pregunta Raouf. L’educador llança el plantejament a l’aire, en una aula plena de combatents talibans. Els guerrillers, armats amb llibretes i bolígrafs, es troben en una classe per primer cop en la seva vida. La majoria d’ells no saben llegir i no han fet altra cosa que lluitar a les muntanyes. Finalment, un alumne respon: “Si entro a l’hospital amb armes, la gent s’espantarà.”

L’escena, relatada pel The Guardian, pertany als cursos en dret internacional que Geneva Call, una organització humanitària suïssa, imparteix a Kandahar, la mateixa regió del sud de l’Afganistan on van néixer els talibans com a grup insurgent. D’un dia per l’altre, quan l’agost del 2021 els talibans van fer caure el govern afganès, els 25 homes que assisteixen a la lliçó van passar de ser combatents a ser policies. La formació, de només dos dies de durada, pretén donar-los nocions sobre com comportar-se amb els civils. En un país en què funcionaris talibans han assassinat civils a trets per no haver-se aturat en un punt de control, el grup suís els explica que no poden castigar algú que no ha tingut ocasió de defensar-se en un tribunal o que la gent menor d’edat no hauria de combatre.

L’organització assegura que cada mes forma centenars de persones a tot el país, la meitat d’elles part de les forces armades. Alguns aprenents declaren la voluntat de practicar una vida civil i en pau. D’altres han patit tortures a la temuda presó de Bagram, construïda per George Bush, o tenen un passat de patiment que vinculen amb l’inici de la seva lluita armada. És el cas d’en Maiwandi, que va unir-se als talibans quan tenia 12 anys, com a resposta a la violència practicada al seu poble per la coalició internacional liderada per Washington. Als 19 va enrolar-se com a atacant suïcida: “Aquesta guerra s’ha endut els millors anys de la meva vida”, diu, ara als 21 anys. Continua disponible per fer servir el seu cos per atemptar si així li ho demanen els seus superiors, però espera que “no hi hagi més guerra”.

“Estic segur que si continuem així, canviaran”, diu en Raouf. El grup suís que imparteix la formació i la fundació filantròpica estatunidenca que finança el reportatge publicat al The Guardian sembla que s’afegeixen a l’optimisme pragmàtic d’Occident, que busca pal·liar les seves pròpies frustracions després del fracàs a l’Afganistan. La coalició internacional va ocupar el país l’any 2001 per treure els talibans del poder i va abandonar-lo vint anys després, mentre els insurgents prenien Kabul sense trobar oposició. Però la població que pateix sota el domini dels talibans no comparteix el mateix optimisme.