Xile
Boric anuncia al Congrés la reforma de les pensions
El president xilè s’estrena davant del legislatiu amb l’anunci d’una revaloració de les jubilacions, una promesa electoral
Nega cap intenció de nacionalitzar els fons existents com diu la dreta
El president de Xile, Gabriel Boric, va anunciar ahir que a l’agost presentarà l’esperada reforma del sistema de pensions, un dels temes estel·lars de la campanya electoral que el van dur al Palau de la Moneda. En la primera compareixença davant del Congrés des que va assumir la presidència, ara fa dos mesos i mig, Boric va prometre una jubilació mínima universal per a tots els més grans de 65 anys de 250.000 pesos xilens (prop de 285 euros). “Ha arribat el moment de construir un veritable sistema de seguretat social i en què les nostres legítimes ideologies no entorpeixin la necessitat de xilens i xilenes de tenir una pensió digna”, va dir el mandatari.
El sistema de pensions xilè, instaurat durant la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990) i pioner a la regió en la capitalització individual, ha estat àmpliament criticat els darrers anys per la migradesa de les pensions que atorga. El model obliga cada treballador a aportar un 10% mensual del seu sou a un fons gestionat per les anomenades administradores de fons de pensions (AFP), entitats privades que anualment generen beneficis multimilionaris.
Les persones que obtenen pensions més baixes o els qui no cotitzen reben una participació estatal, tot i que la meitat dels contribuents no arribava a rebre una suma superior al llindar de la pobresa el 2021, segons dades de la Fundació Sol. La reforma de les pensions, va assenyalar Boric, es presentarà després d’“un procés de diàleg social ampli, amb participació de treballadores, ocupadors i expertes”.
Les baixes prestacions de les jubilacions van ser una de les grans reivindicacions de l’esclat de protestes que va començar el 2019 arreu del país i que es va estendre durant més d’un any amb marxes per la igualtat massives i per un sistema menys privatitzat. “Fa dècades que debatem sobre un canvi en el sistema d’AFP”, va assenyalar el governant.
Des que va anunciar en campanya la intenció de canviar el sistema, la dreta i l’empresariat han sembrat la por a una possible nacionalització dels fons individuals ja estalviats, un escenari que Boric va tornar a negar en el seu discurs. “Per esvair qualsevol fantasma, respectarem cada peso dels estalvis acumulats en els comptes individuals i la possibilitat d’estalvi de xilens i xilenes per a la seva vellesa”, va remarcar el president.
Durant els moments més greus de la pandèmia, es van aprovar al Parlament tres retirs anticipats del 10% dels fons de pensions, una mesura que va ajudar la població a afrontar la crisi econòmica i que va suposar un desemborsament de més de 55.000 milions de dòlars per a entitats privades que gestionen aquests diners.
LA XIFRA
Inici de mandat turbulent
El discurs de Gabriel Boric davant del Congrés havia aixecat moltes expectatives. L’arribada de l’exlíder estudiantil a la presidència havia despertat grans esperances de canvi entre l’esquerra xilena i, de retruc, en la llatinoamericana. En els prop de dos mesos i mig que fa que és en el poder, Boric ha posat en marxa algunes de les promeses socials que el van catapultar al Palau de la Moneda, com ara l’aprovació del salari mínim, però l’inici de mandat ha estat molt més turbulent del que s’esperava. En l’àmbit de la seguretat, ha hagut de fer front a un repunt dels sabotatges a la regió de La Araucanía. Durant la primera setmana de mandat, la ministra d’Interior, Izkia Siches, va ser rebuda a trets quan anava a visitar una comunitat maputxe al sud del país.
La popularitat de Boric ha caigut al 36% i el procés que ha de portar una nova Constitució és lluny d’aplegar consensos.
