Política

xina

La Xina intensifica la pugna per guanyar influència global

El gegant oriental deixa enrere Austràlia i els EUA amb la seva política expansionista a l’Àsia

No convenç totes les illes del Pacífic, riques en recursos naturals, per adherir-se a un pacte de seguretat i desenvolupament de 5 anys

Mentre l’atenció es concentra a Europa per la guerra d’Ucraïna, la pugna per l’hegemonia al Pacífic no descansa. La Xina ha fracassat aquesta setmana en l’intent d’estendre a tots els països del Pacífic el pacte de seguretat i desenvolupament que va aconseguir el març passat amb les Illes Salomó.

Després de l’escàndol que va suposar les acusacions de suborn als polítics locals de les Salomó i fer saltar les alarmes a Washington i Canberra, els països que formen part del Fòrum de les Illes del Pacífic no van veure clar signar un acord de cinc anys amb Pequín que podria canviar l’equilibri geoestratègic de la regió i de tot el planeta.

Malgrat que fins i tot el líder xinès, Xi Jinping, va enviar un missatge personal assegurant que el seu país promouria “la pau i la seguretat” al Pacífic, on “grans o petits, tots els països són iguals”, l’operació de seducció no va tenir els resultats esperats.

Tot i això, el ministre d’Afers Estrangers xinès, Wang Yi, que va realitzar una gira a la regió per sumar adhesions al pacte, no es rendeix i només ajorna l’aplicació de l’estratègia a llarg termini de desenvolupar la influència de Pequín a tot el planeta en aquesta àrea del Pacífic, un ampli espai dominat des de sempre per les potències occidentals.

“En el futur continuarem tenint discussions i consultes contínues i profundes per donar forma a un consens més gran sobre la cooperació”, va afirmar Wang. Tot i aquest revés estratègic, el cap de la diplomàcia xinesa no va marxar amb les mans buides de la regió: no només va rubricar el polèmic pacte de seguretat amb Honiara, que podria establir bases militars xineses en aquest país del Pacífic, sinó que també va signar acords amb Kiribati, Samoa i les illes Fiji. Aquests nous convenis, que no preveuen ni impliquen cap compromís militar amb Pequín, inclouen àrees com ara la cooperació al desenvolupament, infraestructures, desastres naturals i canvi climàtic, àmbit aquest darrer fonamental per moltes illes per a la seva supervivència.

Les contínues sospites sobre les veritables intencions del panda asiàtic al Pacífic, així com la filtració de l’acord bilateral de seguretat amb les Illes Salomó al març, van servir d’avís als altres governs de les illes del Pacífic sobre les polítiques expansionistes xineses i els va donar dos mesos per considerar l’impacte que podria generar un acord regional amb la gran potència asiàtica.

Els països occidentals, principalment Austràlia, Nova Zelanda i els EUA, veuen amb recel que la Xina estengui la seva influència en aquesta regió, rica en recursos naturals. El Departament d’Estat nord-americà va advertir fa uns dies als països del Pacífic Sud que desconfiïn dels “acords poc transparents”. Per la seva banda, Austràlia, que fins fa pocs mesos era considerat un dels principals actors regionals en l’àmbit de la cooperació i seguretat, ha hagut de moure fitxa ràpidament en veure el gran desplegament de mitjans de Pequín.

La flamant ministra d’Afers Estrangers australiana, Penny Wong, va iniciar aquesta setmana el seu segon viatge al Pacífic per evitar que Canberra caigui en la irrellevància diplomàtica en la seva tradicional àrea d’influència.

Wong va instar els països del Pacífic a sospesar les “conseqüències” de les ofertes de seguretat de la Xina i va assegurar que Austràlia augmentarà la seva contribució a la seguretat regional i col·laboraria amb els països del Pacífic “com mai abans”.

Putin i Xi ensenyen les urpes a Biden

Josep Solano

La Xina i Rússia van realitzar dimarts passat el seu primer exercici militar conjunt des de la invasió russa d’Ucraïna enviant bombarders sobre els mars al nord-est d’Àsia, mentre el president Biden mantenia la cimera dels membres del Fòrum de Diàleg de Seguretat Quadrilateral (Quad). Aquesta demostració de força va ser l’última d’una llarga sèrie d’exercicis conjunts que tenen com a objectiu ajudar els exèrcits dels dos països a coordinar-se de manera més eficaç al Pacífic, tot i que Pequín opta per no donar suport militar a Moscou en la invasió d’Ucraïna. Els bombarders van sobrevolar el mar del Japó dimarts a la matinada i van continuar cap al sud, cap al mar de Xina Oriental i el mar de Filipines.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Illa treu pit pel Quart Cinturó i defensa que es faci “el més àgilment possible”

Barcelona
andorra

Andorra dissol el Consell i convoca eleccions generals el 2 d’abril

Andorra la Vella

Territori destina prop del 70% del pressupost al foment del transport públic

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Guterres critica els “beneficis monstruosos” dels combustibles fòssils

Nacions Unides
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Ucraïna sap ja on atacarà Rússia, però encara fa càbales sobre la data

lviv / moscou

Foment del Treball fitxa l’exconseller Carles Mundó

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Zelenski presenta els decrets per a estendre la llei marcial i la mobilització general

lviv

Elena diu que el pressupost és l’aposta “més clara” per la seguretat pública

Barcelona

L’alcalde del Prat: “L’ampliació no es farà perquè no es pot fer”

Barcelona