L’ombra de Trump reapareix en les eleccions de mig mandat
Els republicans volen aprofitar la baixa popularitat de Biden per tenir la majoria al Congrés i bloquejar l’agenda legislativa del president
Un triomf conservador facilitaria el retorn de l’exmandatari a la cursa cap a la Casa Blanca
El dia 8 de novembre se celebren eleccions de mig mandat als EUA. Aquests comicis són gairebé tan importants com quan es vota un president, ja que, en aquesta ocasió, es renovarà un terç dels senadors i els 435 legisladors de la Cambra de Representants. Per ara, els demòcrates són majoria a les dues cambres, la qual cosa significa que Joe Biden té el suport per tirar endavant noves iniciatives de govern.
Encara que en alguns casos, per exemple per impulsar una reforma migratòria o un paquet de lleis sobre el control d’armes, cal el suport de 60 senadors de la cambra alta, formada per 100 senadors. Actualment, n’hi ha 50 de demòcrates i 50 de republicans. Sens dubte, aquestes dades són un clar reflex de l’enorme polarització política en un país completament dividit entre conservadors i liberals.
És per això que cal entendre aquestes eleccions de mig mandat com una mena de referèndum de validació de la gestió política de Biden al capdavant de la Casa Blanca.
Els pronòstics per al Partit Demòcrata són força pessimistes si es té en compte que l’índex de popularitat del president dels EUA ha caigut al nivell més baix del seu mandat en el mes de maig.
Vuit de cada deu electors nord-americans asseguren que l’administració dels EUA va en la direcció incorrecta i en desaproven la gestió. Per això, la situació és força complicada per a la bancada blava en un moment en què l’economia està registrant la inflació més alta dels darrers 40 anys i el país es dirigeix cap a una nova recessió.
Aquesta situació està sent aprofitada pels republicans, que han vist una gran oportunitat per treure profit en els propers comicis de mig mandat, assegurar-se la majoria a les dues cambres i bloquejar qualsevol mena d’iniciativa legislativa de Biden. L’ombra de Donald Trump ha tornat a aparèixer en aquestes eleccions perquè els candidats que tenen el suport públic del polèmic expresident pràcticament es promouen sense cap oposició i tot indica que tindran via lliure per aspirar a una cadira al Congrés.
Resultats ajustats
A més, si els favorits de l’antecessor de Biden aconsegueixen el seu escó, això donaria més punts perquè Trump es promogui, novament, en la cursa presidencial del 2024 per tornar a dirigir el país.
Molts consideren que el seu domini en el Partit Republicà i la possible influència entre els votants es faran notar en aquestes eleccions. Tot i això, encara hi ha molts dubtes sobre si el factor Trump realment acabarà ajudant o perjudicant els candidats més conservadors.
Els sondejos electorals assenyalen que set estats del país seran els que acabin decidint el control del Senat. Són els coneguts com a swing states o estats pèndol, on els pronòstics són incapaços de predir quins seran els resultats perquè, ara per ara, són molt ajustats.
Seran els electors de Pennsilvània, Carolina del Nord, Geòrgia, Nevada, Arizona, Wisconsin i Nou Hampshire els que tindran el poder per decidir si mantenen la via continuista o opten per un canvi radical, que deixaria el president Biden tocat i enfonsat.
LA XIFRA
Pandèmia, guerra i ara la inflació
Àlex SeguraBiden no ha tingut les coses fàcils en el seu any i mig com a president. La pandèmia i el seu impacte econòmic, la guerra a Ucraïna i, ara, les veus crítiques en augment que reclamen una legislació per enfortir el control d’armes després de la matança a l’escola d’Uvalde amenacen el govern, que podria quedar completament invalidat i sense marge de maniobra polític. Hi ha una sensació de decepció general en un país que ha de fer front a preocupants desafiaments i en què la Casa Blanca no es pot permetre el luxe de fallar, perquè els republicans estan a l’aguait. Molts consideren que la inflació històrica ha estat el punt d’inflexió. Alguns culpen l’administració demòcrata de no calcular bé les conseqüències de les sancions a Rússia, amb el bloqueig a la compra de petroli i gas al Kremlin i el seu efecte dominó. Això ha provocat un augment generalitzat dels preus de la benzina –en alguns estats s’ha triplicat– i dels productes bàsics. Una situació desesperant per a una classe treballadora que veu un futur econòmic incert i que, ara, necessita polítiques econòmiques fortes que evitin una recessió. Un cop de timó necessari que ha d’encapçalar Biden si vol seguir governant amb certa comoditat. Si no ho fa en els pròxims mesos, el vot de càstig al novembre serà una realitat.
