Sàhara Occidental
El govern algerià passa a l’acció
Algèria anuncia la suspensió dels intercanvis comercials amb l’Estat espanyol però no detalla l’abast de la mesura
Madrid confia que el país magribí no tallarà el subministrament gasista
Són gairebé països fronterers, però de vegades poden sentir-se ben lluny. La situació diplomàtica entre l’Estat espanyol i els seus veïns del sud del Mediterrani continua degradant-se i ho fa amb conseqüències incertes. La Moncloa, arraconada en un paper d’aparent debilitat, fa mans i mànigues per mostrar el seu compromís cap al Marroc i Algèria, que apugen l’embat diplomàtic en exigència d’objectius incompatibles.
Algèria va començar a aplicar ahir la suspensió unilateral dels intercanvis comercials amb Madrid, la primera mesura de pressió contra l’Estat espanyol que aniria més enllà de les paraules. El president algerià, Abdelmajid Teboune, havia anunciat la vigília la suspensió del Tractat de l’Amistat signat el 2002, que emmarcava les bones relacions entre Madrid i Alger. Aquestes accions, amb resultats d’abast encara desconeguts, visibilitzen la disconformitat d’Algèria amb el gir que Madrid va fer a l’abril, quan va trencar amb la política que mantenia des de dècades enrere com a potència administradora del Sàhara Occidental en reconèixer la sobirania del Marroc, que ocupa part del territori en el que suposa una infracció del dret internacional. El Sàhara Occidental és una de les diferències que separen Algèria i el Marroc, dos estats limítrofs i enfrontats que tenen les fronteres terrestres tancades des del 1994.
El cop damunt la taula d’Algèria arriba després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es pronunciés al Parlament de nou aquesta setmana a favor de Rabat en el conflicte del Sàhara. Malgrat l’empitjorament de les relacions amb Alger, múltiples autoritats espanyoles, entre les quals, el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, es mostren confiades que Algèria no tallarà el subministrament gasista, que representa el 40% del consum de l’Estat espanyol. Segons la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, hi ha contractes entre empreses de l’Estat espanyol i d’Algèria vigents durant els pròxims deu anys i el seu trencament, indica, s’hauria de resoldre en tribunals internacionals.
Segons l’investigador del Cidob Eduard Soler Lecha, l’inici de la tensió que arrossega Madrid, Rabat i l’Alger podria trobar-se en la piulada que Donald Trump va publicar el desembre del 2020. “El Marroc va reconèixer els EUA el 1777; és per tant pertinent que nosaltres reconeguem la seva sobirania sobre el Sàhara Occidental”, deia la piulada, que hauria fet sentir al mandatari marroquí, Mohamed VI, que podia augmentar la pressió contra els països de l’entorn per defensar els seus interessos regionals. La coacció exercida el maig del 2021, quan Rabat va provocar un terratrèmol polític a Madrid, així ho demostra: el Marroc va obrir la frontera amb Ceuta durant dos dies, permetent l’arribada de 8.000 persones, moltes d’elles adolescents. La mesura, que explotava els temors migratoris que tant espanten els poders europeus, va semblar una venjança pel fet que un hospital de Logronyo atengués durant la covid el líder del Front Polisario, el grup sahrauí que lluita contra l’ocupació marroquina del territori.
“La tensió creix i qualsevol gest que un tercer estat fa cap a Algèria o el Marroc és percebut per l’altre com un acte hostil”, diu Soler en declaracions a El Punt Avui. L’analista considera que les polítiques de l’Estat espanyol cap a aquests dos països no són la causa de l’espiral, sinó una víctima col·lateral. “Els algerians s’han sentit menystinguts; han sentit que Madrid se centrava a arreglar les coses amb el Marroc i ara reivindiquen que se’ls tingui el compte”, argumenta el membre del Cidob. La pandèmia i la guerra a Ucraïna, hi afegeix, han impedit que líders mundials fessin més atenció a la degradació diplomàtica que tenia lloc entre aquests països del Magreb, així com entre ells i La Moncloa. Alhora, alerta Soleer, la guerra a Kíiv millora la posició negociadora del Marroc i d’Algèria: “El primer té la carta de la cooperació en matèria migratòria, i Algèria pot jugar un paper de diversificació de subministraments”, un element “atractiu” per a la comunitat europea en temps de conflicte amb Moscou.
LES XIFRES
Toc d’atenció de la UE a Alger
La Comissió Europea va pronunciar-se ahir en contra de les darreres accions d’Algèria després que les autoritats del país magribí anunciessin el trencament diplomàtic amb l’Estat espanyol. El portaveu de la Comissió, Eric Mamer, ha avançat que s’està “estudiant l’impacte d’aquesta mesura”, tot i que ara per ara és aviat per comprendre’n les implicacions, ja que “només es tracta d’un anunci per part de les autoritats algerianes”. Després que les autoritats algerianes congelessin de manera unilateral els intercanvis comercials amb Madrid, l’executiu europeu ha recordat que les relacions comercials d’Alger no són amb l’Estat espanyol sinó amb el conjunt de la UE a través de l’Acord Euromediterrani signat el 2005. “Ens enfrontem a un comunicat i no hem rebut explicacions sobre com preveuen aplicar aquesta mesura, però les relacions comercials de països tercers es mantenen amb la UE, i no amb estats individuals”, deia el portaveu de la Comissió.