Estat francès
Govern en quarantena de Macron
El president francès deixa en suspens el seu executiu mentre consulta els líders dels partits
Confirma la primera ministra, Élisabeth Borne, però no es descarta el seu relleu en els pròxims dies
No és una crisi de govern, però és el que més s’hi assembla. El president francès, Emmanuel Macron, no va acceptar ahir la dimissió de la seva primera ministra, Élisabeth Borne, però en comptes d’aprofitar per remodelar l’executiu com és habitual després d’unes legislatives en què aquesta dimissió és protocol·lària va decidir suspendre el Consell de Ministres previst. És a dir, Borne continua sent la cap de l’executiu però no pot decidir lleis i, de fet, és en quarantena mentre Macron consulta els líders de la nova Assemblea en què ha perdut la majoria absoluta. Del desenllaç d’aquesta transició incerta, dependrà el nou govern del país.
“No s’ha acceptat la dimissió perquè el govern pugui mantenir les seves funcions i prendre decisions aquests dies”, van justificar fonts de l’Elisi sobre aquesta recargolada fórmula en què la primera ministra es limitarà a tramitar afers corrents. Entre els decrets que Macron vol du a terme hi ha la revaloració del salari dels funcionaris o mesures immediates per pal·liar el col·lapse de les urgències als hospitals.
Precisament, una de les ministres que ha d’abandonar el govern per haver estat derrotada diumenge és la de Sanitat, Brigitte Bourbignon. I, de moment, es manté a l’executiu. Sense Consell de Ministres a la vista, ahir Borne va reunir el seu govern en una imatge més d’incapacitat per actuar que d’iniciativa per sortir de l’atzucac.
La dreta, d’esquena
La decisió està en mans d’un Macron que vol continuar marcant els tempos com a president, fins a allargar-los de vegades massa, com va passar ja fa un mes amb l’elecció d’aquest govern un cop revalidat el càrrec, però que ja no depèn d’ell mateix per generar majories a l’Assemblea. Per això ha convocat entre ahir i avui tots els líders dels partits representats a la cambra i entreveure un desbloqueig. Els noms dels ministres d’Economia, Bruno Le Maire, i de l’Interior, Gérald Darmanin, circulen com a recanvis de Borne al capdavant de l’executiu pel seu perfil més polític, que serviria per dotar d’una major autoritat el govern a l’Assemblea, ara que també s’han estimbat alguns càrrecs de confiança de la majoria, però que marcarien definitivament Macron a la dreta de l’espectre polític per la seva procedència.
D’entrada, el president de dretes d’Els Republicans, Christian Jacob, que va ser el primer d’anar a l’Elisi, li va reiterar el no a un pacte de govern per apuntalar la majoria presidencial. “No és qüestió per a nosaltres de formar part del que podria ser una traïció als nostres electors”, va manifestar a la sortida Jacob per argumentar la seva negativa, tot precisant que es mantindran en l’oposició “de manera determinada però responsable”. El que deixa entendre algun acord de futur.
Baralla a distància
En el cas de la ultradretana Marine Le Pen, que reivindica ser la nova cap de l’oposició amb els seus 89 diputats del Reagrupament Nacional (RN) en una baralla per resoldre amb la coalició d’esquerres de la Nupes, la seva posició passa bàsicament per garantir-se aquest estatus. “Donat que el RN és el primer grup d’oposició a l’Assemblea, és perfectament legítim que reclami la presidència de la comissió de Finances i que també tingui una vicepresidència a la mesa”, va repetir com fa des de diumenge a la nit després del parlar amb el president.
El líder de la Nova Unió Popular, Ecològica i Social (Nupes), Jean-Luc Mélenchon, era ahir amb els seus a l’hemicicle, tot i que no s’hagi presentat a diputat. I, davant dels primers desacords en la coalició, va fer marxa enrere en la seva proposta del dia abans de crear un únic grup parlamentari de 142 diputats per contrarestar les intencions de Le Pen. “Potser vaig anar massa ràpid”, va reconèixer davant el rebuig que va recollir de socialistes, verds i comunistes, que volen mantenir personalitat pròpia. El problema de Mélenchon és, precisament, que no ha volgut tornar a ser parlamentari i ara veu que les seves declaracions no se sentiran a l’interior de l’hemicicle quan comencin els debats. La declaració de política general de Borne estava prevista per al 5 de juliol. No està obligada a passar per una votació, però si no es fa seria una declaració d’impotència que Macron vol evitar amb el risc que se li presenti una moció de censura. El president encara no ha parlat públicament des de diumenge passat.
Rachel Keke, la dona de fer feines amb escó
Amb el líder de la coalició d’esquerres, Jean-Luc Mélenchon, com a guia, els 75 parlamentaris de la França Insubmisa van entrar ahir a l’Assemblea per començar a prendre posicions. Entre ells, la francoivoriana Rachel Keke, que és la primera dona de fer feines que aconsegueix un escó i que s’ha convertit en tot un símbol d’aquesta esquerra reunificada després que hagués protagonitzat una vaga de 22 mesos per millorar les condicions de treball del grup de treballadores de l’hotel Ibis-Batignolles parisenc.
“No soc pas una política, però s’ha d’escoltar el poble”, van ser les seves paraules davant dels periodistes, orgullosa de la seva victòria al sud de París davant l’exministra d’Esports macronista Roxana Maracineanu per 177 vots. I no va desaprofitar per reivindicar la lluita d’uns treballadors sense papers al municipi de Maisons-Alfort del seu departament, que “quan demanen ser regularitzats, es converteixen en immigrants”.
