Política
Repressió sagnant
Loposició culpa el govern de la "pitjor ofensa" al país
La junta militar que governa Myanmar (antiga Birmània) va desafiar les crides de la comunitat internacional a la contenció i al diàleg i va carregar ahir contra les desenes de milers d’opositors que es manifesten diàriament des del 18 de setembre contra la dictadura. La repressió va fer almenys quatre morts (tres monjos budistes i un civil) a Yangon, l’antiga capital i principal focus de la protesta, i un centenar de ferits. Unes 200 persones, de les aproximadament 100.000 que van sortir al carrer, van ser detingudes.
Els incidents més greus van tenir lloc cap al migdia (hora local) a prop de la pagoda Shwedagon, el temple més sagrat de Myanmar i punt de trobada dels monjos que han liderat les protestes antigovernamentals a Yangon. Soldats i policies van reprimir els manifestants a cops de porra i amb gasos lacrimògens. Un monjo va ser abatut d’un tret mentre intentava desarmar un soldat i dos més van ser apallissats fins a la mort, segons va informar un alt responsable birmà.
Trets i gasos lacrimògens
Poc després, al barri de la pagoda Sule, militars i membres de les forces de seguretat van disparar a l’aire i van tirar gasos lacrimògens per dispersar els milers de civils que ovacionaven uns mil monjos que acabaven d’arribar al punt de concentració de la protesta, segons van informar diversos testimonis.
La Lliga Nacional per la Democràcia (LND), l’única formació opositora que resisteix la forta pressió del règim i que lidera la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, va titllar la repressió contra els monjos budistes de la “pitjor ofensa” perpetrada fins ara per la junta militar. La LND va instar els generals a promoure un diàleg per resoldre “immediatament” la crisi.
La policia antidisturbis va imposar un fort desplegament al voltant de la residència de Suu Kyi, que compleix arrest domiciliari a Yangon, a prop dels principals escenaris de les protestes, per impedir que els manifestants assaltin la casa i alliberin la dirigent opositora, a qui el poder acusa d’instigar la revolta. Segons algunes fonts, la premi Nobel hauria estat traslladada de matinada a la presó d’alta seguretat d’Insein.
Les manifestacions van tenir lloc també a Mandalay, la segona ciutat del país, i a Sittwe, localitat costanera activa en la protesta. Uns 20.000 opositors, en total, van baixar al carrer a les dues poblacions.
Mentrestant, l’opositor Sein Win, que lidera l’autoproclamat govern birmà a l’exili, a París, va manifestar el temor a més morts en manifestacions contra la junta militar i va urgir la Xina, principal aliat de Yangon, a implicar-se en la resolució de la crisi.
Els incidents més greus van tenir lloc cap al migdia (hora local) a prop de la pagoda Shwedagon, el temple més sagrat de Myanmar i punt de trobada dels monjos que han liderat les protestes antigovernamentals a Yangon. Soldats i policies van reprimir els manifestants a cops de porra i amb gasos lacrimògens. Un monjo va ser abatut d’un tret mentre intentava desarmar un soldat i dos més van ser apallissats fins a la mort, segons va informar un alt responsable birmà.
Trets i gasos lacrimògens
Poc després, al barri de la pagoda Sule, militars i membres de les forces de seguretat van disparar a l’aire i van tirar gasos lacrimògens per dispersar els milers de civils que ovacionaven uns mil monjos que acabaven d’arribar al punt de concentració de la protesta, segons van informar diversos testimonis.
La Lliga Nacional per la Democràcia (LND), l’única formació opositora que resisteix la forta pressió del règim i que lidera la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, va titllar la repressió contra els monjos budistes de la “pitjor ofensa” perpetrada fins ara per la junta militar. La LND va instar els generals a promoure un diàleg per resoldre “immediatament” la crisi.
La policia antidisturbis va imposar un fort desplegament al voltant de la residència de Suu Kyi, que compleix arrest domiciliari a Yangon, a prop dels principals escenaris de les protestes, per impedir que els manifestants assaltin la casa i alliberin la dirigent opositora, a qui el poder acusa d’instigar la revolta. Segons algunes fonts, la premi Nobel hauria estat traslladada de matinada a la presó d’alta seguretat d’Insein.
Les manifestacions van tenir lloc també a Mandalay, la segona ciutat del país, i a Sittwe, localitat costanera activa en la protesta. Uns 20.000 opositors, en total, van baixar al carrer a les dues poblacions.
Mentrestant, l’opositor Sein Win, que lidera l’autoproclamat govern birmà a l’exili, a París, va manifestar el temor a més morts en manifestacions contra la junta militar i va urgir la Xina, principal aliat de Yangon, a implicar-se en la resolució de la crisi.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.